Canal Nou tornarà a emetre el pròxim 9 d’octubre. Així ho ha anunciat el Consell en una decisió que ha indignat tant a extreballadors de l’ens autonòmic, com a l’oposició (PP) i fins i tot a alguns votants del tripartit que sustenta el govern.
I és que aquesta declaració té truc. Les emissions que es reprendran el 9 d’octubre, el dia que el País Valencià celebra l’entrada de Jaume I a la capital, ho faran sense treballadors, sense programes, sense informatius i sense graella. Es tracta d’una decisió que ve a donar compliment a la promesa electoral que va realitzar en campanya l’ara president de la Generalitat, Ximo Puig: “el dia 9 d’octubre tornarà Canal Nou”.
La nova televisió valenciana emetrà programes d’arxiu i dibuixos animats mentre el Govern valencià decideix què fer davant una situació que amenaça amb convertir-se en la primera gran crisi que ha d’afrontar el tripartit.
Dues postures semblen clares. D’una banda, la dels extreballadors, que demanen que es torne a la situació anterior a l’ERO i a la liquidació de l’empresa. A partir d’ací demandarien una redimensió de l’ens després de descomptar jubilacions anticipades, personal que no tornaria al seu lloc de treball en tenir ja una altra ocupació, eliminació d’alts càrrecs triats a dit… Per a açò, el comitè d’empresa recorda que en la campanya electoral, els candidats (i apunten directament a Ximo Puig i al president de les Corts i membre de Compromís, Enric Morera), es van comprometre a solucionar el conflicte laboral i reobrir tant la televisió com la ràdio. El comitè d’empresa no concreta la xifra de quants dels 1.600 treballadors que formaven la plantilla en el moment del tancament haurien de tornar.
D’altra banda, entitats com la Unió de Periodistes han demanat aprofitar la situació i “fer les coses bé d’una vegada per sempre”, donant per finalitzada l’etapa de l’anterior Canal Nou i iniciant els tràmits per a l’aparició d’un nou canal autonòmic blindat davant les ingerències polítiques. Part del Govern (Mónica Oltra, de Compromís, i Antonio Montiel, de Podem) sembla decantar-se més per aquesta possibilitat. La Unió ha encarregat un document de treball en el qual s’aposta per muntar una nova empresa perquè l’actual està en procés de dissolució i per “crear un mitjà de comunicació adaptat a les necessitats econòmiques i tecnològiques actuals”. A més, proposen la creació d’un Consell de la Comunicació que, entre altres funcions, hauria de triar els dirigents de la ràdio i la televisió autonòmiques. El Consell estaria format per set persones, quatre triades en les Corts (sense que un partit poguera escollir a més de tres) i la resta a proposta de les universitats i els col·lectius professionals.
Siga com siga, la decisió no es pot demorar a l’excés i per a açò la Generalitat va nomenar un comissionat específic que s’encarrega d’estudiar la possible fórmula per a la reobertura, José María Vidal. A les seues ordres els funcionaris de la Generalitat hauran de fer un informe sobre la situació i està previst que arribe a les Corts la proposta definitiva d’obertura en els pròxims mesos, encara que no hi ha data definitiva encara.
Mentrestant, Canal Nou, i el seu segon canal, Punt Dos, oferiran programes enllaunats i dibuixos animats que s’encarregaran de programar els propis treballadors de l’administració valenciana. La portaveu del Govern, Mónica Oltra, ha justificat aquesta decisió des del punt de vista econòmic: “tenim dos canals de televisió que estan emetent amb ratlles i estem pagant 370.000 euros al mes per drets d’emissions que no veiem”.
I a la meitat de tots aquests despropòsits, el tancament i liquidació de l’anterior Canal Nou encara es troba judicialitzat. A més, el PP, principal responsable de la situació promet tirar més llenya al foc en assegurar que denunciarà la Generalitat si finalment Canal Nou comença a emetre el 9 d’octubre.
Notícia publicada en La Marea. Traducció: La Veu del País Valencià.
