Els crits de “in, inde, independència” que ressonaven a la porta del Born amb militants de Junts pel Sí no tenien la intensitat necessària. Les estelades esperaven a les esquenes dels seus portadors que, segons avançava l’escrutini a les pantalles de TV3 es mossegaven les ungles. “Hem guanyat, però…”, deia una persona a la porta d’un bar mentre deixava la seua bandera al costat.
La nit feia olor a final de consolació, o a guanyador de la supercopa d’Espanya. Sí, han guanyat, però… Mas arribà al Born on va ser l’únic candidat de rellevància que entrà per la porta principal. Dins tots esperaven els resultats des de les 19.00 hores. Fins passades les 22.00 no isqué ningú. A eixes hores, el front sobiranista sumava dos diputats menys que al 2012: 72 enfront dels 74 que tenien ara sumant els vots de CiU, ERC i les CUP.
Tot i que Mas va proclamar que els resultats donaven “força i legitimitat” per a dur endavant el procés, el ben cert és que eixe 47% dels vots ho fan molt difícil. Tot pareix que la partida final s’haurà de jugar després de les eleccions generals de finals d’any.
Els que sí que estaven plenament contents eren els militants de Ciutadans. Després de passejar estos dies els seus ‘cors’ taronja pels carrers, han aconseguit més que duplicar els vots que tenien al 2012 i superar la barrera que va posar al seu moment el PP. Amb poc mes d’un 5% de vots més que el PSC, supera en huit diputats els socialistes. Curiositats de la llei electoral.
L’Iceta ha fet el ball de la seua vida aconseguint que la desfeta del PSC no fóra més important del que pareixia. El líder del partit a Catalunya podrà oferir a Pedro Sánchez un resultat que el situa per davant del PP i de Podem.
I és que al torn dels perdedors apareixen dos noms i un concepte: Catalunya Sí que es Pot, el PP i la confluència. Al laboratori de Pablo Iglesias, l’analista Errejón estarà estudiant perquè el seu partit ha passat de ser la segona o tercera força segons les enquestes, a quedar empatada amb les CUP i per baix del PP. La referència d’Iglesias als cognoms dels catalans vinguts d’altres parts de l’Estat i una campanya amb visió espanyola no ha convençut l’electorat. Tampoc ho ha fet l’aposta per la confluència, massa noms en una coalició i tot un avís per a altres formacions com a Compromís. El PP, per la seua part, va en caiguda lliure. El seu espai ha sigut ocupat pels ‘cachorros’ de Rivera i poc espai els estan deixant.
Menció a banda mereixen les CUP. Amb una campanya imaginativa han passat de ser una força testimonial a encapçalar les opcions de pactes per a un futur govern. “Ara ens haurem d’entendre amb aquest i no serà fácil”, s’escoltava a la plaça entre els simpatitzants de Junts pel Sí que aplaudien cada vegada que apareixia a les pantalles Antonio Baños.
Esta nit electoral en què tots ens fan pensar que han guanyat, pareix que molts ha perdut. Tal vegada caldrà esperar fins demà per a veure si algú poc canviar les dinàmiques i començar a guanyar. “Demà a treballar”, conclou Marc camí de sa casa a les 22:37, confessa que esperava molt més, però diu que “no tot està perdut”.
