Una vegada que el president del Govern, Mariano Rajoy, ha confirmat que les eleccions se celebraran el dia 20 de desembre, els estrictes terminis que estableix la Llei del Règim Electoral General (LOREG) obligarà els partits a accelerar el procés.
Seguint la Llei, el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) publicarà el decret de convocatòria de les eleccions el dimarts 27 d’octubre i a partir d’ací els partits i federacions tindran 10 dies per comunicar a la Junta Electoral Central (JEC) els pactes que aconseguisquen per concórrer conjuntament a les eleccions. En aquesta comunicació ja ha de constar la denominació de la coalició, les normes per les quals es regeix i les persones titulars dels seus òrgans de direcció o coordinació.
Açò fa que si finalment Podemos, IU, Ahora en Común i els altres partits territorials d’esquerres arriben a acords electorals per a presentar-se en coalició, han de registrar-los formalment abans de les zero hores del dissabte 7 de novembre.
De fet, aqueixa primera setmana de novembre serà clau per a aquests pactes, ja que dos dies abans, el 4 de novembre, les coalicions ja hauran d’estar pràcticament definides perquè és llavors quan hagen de presentar a les persones que els representen davant l’administració electoral. Més endavant ja arribaran els terminis per presentar les pròpies candidatures.
Panorama molt obert
Açò fa que el convuls debat de la convergència haja d’aclarir-se en les pròximes cinc setmanes, i tot açò en un panorama de moment molt poc definit, amb múltiples fronts oberts i molts actors en joc.
De moment, Podemos ja va tancar abans de l’estiu les seues primàries per triar els membres de les seues candidatures i formalitzar Pablo Iglesias com a ‘número u’ a la Moncloa. Malgrat açò, assegura estar obert a acords, encara que mantenint sempre el seu nom i logo en la papereta electoral i introduint a altres actors en buits que ells deixen en les seues llistes.
Açò sí, Podemos circumscriu aquests acords als territoris doncs, tal com van confirmar els simpatitzants de la formació habitada al juliol, aquestes aliances no podran anar més enllà de l’àmbit autonòmic. Açò fa que Podemos rebutge de plànol la possibilitat d’establir un pacte a nivell estatal amb la plataforma Ahora en Común o amb Izquierda Unida.
Per la seua banda, IU ha confirmat aquest dissabte la seua participació en Ahora en Común i el seu candidat, Alberto Garzón, se sotmetrà a les primàries d’aquesta plataforma per a ser el seu cap de llista a la Presidència del Govern. Els resultats de les primàries d’Ahora en Común es proclamaran definitivament el 24 d’octubre, dues setmanes abans que els possibles acords amb altres formacions hagen d’estar tancats.
Les sopes de sigles
En les comunitats autònomes on Podemos negocia aliances territorials tampoc semblen buidar-se les coses. Anova a Galícia i part de Compromís al País Valencià no entenen l’entossudiment de Podemos per mantenir la seua marca i les seues sigles quan no és la força majoritària de l’esquerra en aquests territoris.
Les negociacions amb les formacions territorials es compliquen per l’exigència d’aquestes de garantir-se veu pròpia en el futur Parlament. Ací entra en joc el Reglament del Congrés, que imposa elevats requisits per a formar grup propi.
I mentrestant, altres actors de l’esquerra han llançat una aposta per la convergència alternativa a Ahora en Común. És el cas de l’exsocialista Beatriz Talegón, l’exmagistrat Baltasar Garzón o Gaspar Llamazares, capdavanter d’Izquierda Abierta, partit integrat en IU.
