El president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, ha demanat aquest dimarts “l’acord més ampli possible” a les Corts Valencianes i en el conjunt de la societat per reclamar millor finançament. Puig s’ha adreçat a la cambra durant el ple monogràfic sobre finançament i ha assegurat que defensarà l’acord “en tots els àmbits, en totes les condicions i governe qui governe el pròxim govern d’Espanya”. Durant la seua exposició, el cap del Consell ha proposat un nou model de finançament autonòmic entorn de tres trams de recursos, creant un fons de garantia de l’Estat del Benestar, un espai fiscal propi i la revisió de les contribucions forals a les càrregues de l’Estat, entre altres.
En aquest sentit, Puig ha plantejat un nou model per a totes les autonomies, basat en el treball del grup d’experts de les Corts Valencianes, amb tres trams de recursos: garantia del nivell mínim dels serveis públics fonamentals, suficiència competencial i tram d’autonomia.
“S’ha de garantir l’accés de tots els espanyols al mateix nivell de serveis de sanitat, educació i prestacions socials”, ha dit el cap del Consell amb “un nivell de recursos mínims i iguals per a tots, acordat amb àmplies majories entre les comunitats i l’Estat amb un horitzó temporal ampli”.
Al respecte, ha proposat un Fons de Garantia de l’Estat del Benestar per evitar que les caigudes de recaptació en períodes de recessió els posen en perill. Puig ha posat com a exemple el fons que ja existeix amb les pensions.
En relació amb el segon tram, Puig ha dit que “cal dotar de suficiència la resta de competències autonòmiques sobre la base d’un conjunt d’indicadors com població, PIB, extensió, densitat, dispersió o insularitat”, entre altres.
Així mateix, Puig ha defensat que les diferents autonomies tinguen un espai fiscal propi per decidir els seus nivells impositius i complementar els nivells de despesa mínims.
Per tal d’articular el model, Ximo Puig ha proposat crear un “fons de desenvolupament regional per finançar polítiques de creixement i promoure la convergència econòmica entre territoris, un instrument de reequilibri financer que permeta que les autonomies que acumulen deutes per infrafinançament acorden amb l’Estat el reconeixement de les mateixes, com el cas del País Valencià i la revisió de les contribucions forals a les càrregues de l’Estat, calculant-les de manera que facen compatible la singularitat institucional amb els principis d’equitat, solidaritat interterritorial i transparència”.
El President Puig i la “lleialtat amb la resta d’Espanya”
Ximo Puig ha lamentat que els valencians “mai hem actuat units de veres quan es tractava de negociar amb l’Estat el finançament” i que “la lleialtat que sempre ha demostrat la Comunitat Valenciana amb la resta d’Espanya ha estat mal entesa i gairebé mai recíproca. Lleialtat d’anada i no de tornada”. “Es parlava del problema català, del basc, de l’andalús… i mai del problema valencià, malgrat que estem en un procés d’empobriment des de fa anys”, ha continuat.
Al llarg de la seua intervenció, Ximo Puig ha remarcat “l’insuficient finançament al País Valencià en els successius models”, que ha donat lloc a un deute històric estimat entre 2002 i 2013 en més de 12.400 milions d’euros, “als quals podríem afegir més de 3.000 milions d’euros en interessos”. Així mateix, Puig ha dit que aquest deute representa “més del 50% de l’augment del deute públic entre 2002-2013”.
El cap del Consell ha lamentat que el govern espanyol haja prorrogat al 2014 i 2015 l’actual model de finançament, la vigència del qual finalitzava l’any 2013, i que “la manca d’ingressos impedeix comptar amb recursos que són imprescindibles”.
Puig ha indicat que “malgrat aglutinar l’11% de la població espanyola, les inversions de l’Estat mai han arribat a aquest percentatge, cosa que ha contribuït a l’abisme financer”. El president ha dit al respecte que “al final del segon trimestre del 2015 el deute públic valencià és de més de 40.000 milions d’euros, el 40% del PIB, el més elevat de tots les autonomies”.
