Malgrat les floretes per ambdues parts, ha sigut impossible arribar a un acord. Tots dos tiren en cara l’altre que les negociacions no hagen fructificat. D’una banda, des de Podemos es justifiquen recordant que en la seua assemblea de Vistalegre la militància va demanar anar amb el seu nom a les eleccions i que no volien diluir la seua ‘marca transversal’ en una ‘sopa de sigles’. A més, alguns dels seus militants més destacats com Juan Carlos Monedero creuen que IU està obsoleta i que anar plegats restaria vots i capacitat a Podemos.
Des d’Izquierda Unida, Alberto Garzón apurava les negociacions amb la pressió de no tenir tota la coalició amb ell. El diputat per Màlaga aspira a crear una unitat popular, a imitació de les que s’han donat en països llatinoamericans, en les quals totes les forces polítiques a l’esquerra del PSOE tingueren cabuda. Ha estat impossible.
Aquest dimarts es van reunir representants d’ambdues formacions i des de l’equip de Podemos van donar per trencades les negociacions a través d’un comunicat en el qual “lamentaven” que Alberto Garzón no s’integrara en les llistes de la formació lila. La reacció d’IU no es va fer esperar: van mostrar la seua ‘sorpresa’ davant aqueixa decisió ja que segons asseguren havia proposada una altra reunió per a aquest dijous i van acusar als de Pablo Iglesias de “tancar de forma unilateral la possibilitat de la unitat popular”.
Amb aquesta ruptura sembla aclarir-se el camí d’uns i obrir-se en diverses direccions el d’uns altres. Podemos concorrerà a les eleccions generals sota la seua marca i amb l’inqüestionat lideratge d’Iglesias. I Izquierda Unida, pel seu costat, ja ha avançat que continuarà en la seua ‘clara aposta’ per la plataforma Ahora en Común, una confluència en la qual hi ha molt per fer i de la qual ja s’han descartat alguns dels seus representants fundacionals com Equo, que finalment s’integrarà d’alguna forma en Podemos.
Avanços a Galícia i dubtes a València
La falta d’acord a nivell estatal contrasta amb el succeït aquest cap de setmana a Galícia. Allí s’ha creat una ‘marea gallega’ que aglutina militants d’Irmandade Nacionalista, Esquerda Unida i Podemos. La labor de la dirigent d’IU, Yolanda Díaz, que va tenir fa anys com a cap de campanya el mateix Pablo Iglesias, i l’èxit de les candidatures municipalistes populars a la Corunya o Santiago, han possibilitat aquest encaix. A més, la unitat compta amb el beneplàcit de l’històric líder gallec, Xosé Manuel Beiras, ‘padrí polític’ d’Iglesias i company de coalició de Díaz en A Nova. Fora de l’acord queden els nacionalistes del ‘Bloque’.
Més difícil sembla la confluència al País Valencià. Allí les bases del Bloc (partit majoritari de la coalició Compromís) han dit que “no” a anar amb Podemos. En canvi els altres dos partits que conformen la coalició, Verds i Iniciativa (partit al qual pertanyen Mònica Oltra i Joan Ribó), sí volen una gran trobada que aglutine també altres formacions com Esquerra Unida i que siga majoritària en les eleccions generals. La decisió final es prendrà en l’executiva de Compromís el pròxim dia 20, encara que no es descarta que en les pròximes setmanes s’òbriga una consulta a les bases.
Aquesta informació ha sigut publicada en La Marea (Llicència Creative Commons). Traducció: La Veu del País Valencià.
