Diumenge al matí estaven convocats tots aquells que fan possible al País Valencià que la música evolucione, o si més no, continue el camí que Europa i Amèrica del nord inicià al voltant de les mitjanies del segle XX. La cita acollia la trobada del sector de creadors contemporanis valencians emprant d’interlocutor de l’administració José Luís Moreno, actual director de CulturArts i Xavier Rius, diputat de cultura de la Diputació de València qui no va poder assistir en última instància, tot i que es va comprometre a rebre les conclusions i reunir-se el més aviat possible amb els representants de l’associació que d’aquestes reunions ha de sorgir. A Rafelbunyol, dins del Projecte Rafel Festival de música contemporània estaven convocats creadors i compositors, intèrprets i ensembles, programadors i gestors culturals i mitjans de comunicació.
La trobada va comptar amb una gran afluència, com així van destacar —i vàrem poder constatar— els més veterans que antuvi davant les mateixes urgències, ara més aguditzades, ja van escometre intents assemblearis. El fet que a l’Auditori de Rafelbunyol s’hi trobaren compositors i creadors amb un catàleg contundent com Llorenç Barber, Voro García, Emilio Calandín o Gregorio Jiménez, directors artístics de festivals com el compositor Miguel Ángel Berbis (Projecte Rafel Festival) i Voro García (de la Mostra Sonora de Sueca i director de l’ensemble Espai Sonor), directors com Carlos Amat, així com intèrprets de diversos ensembles capdavanters com Jesús Salvador ‘Chapi’ d’Amores, Inda Bonet d’Spanish Brass, Víctor Trescolí del Grup Mixtur, Josep Lluís Galiana o José Cerveró del Grup instrumental de València i del Quintet Cuesta, representants de l’art sonor com el president de l’AMEE Ferrer-Molina, de les noves pedagogies musicals com Adolf Murillo, representants de l’SGAE com el compositor Pep Llopis (president del consell territorial) i comptar amb la moderació del debat a càrrec del gestor cultural i fundador de l’extinta Associació Valenciana de Música Contemporània, Pep Ruvira mostrava a les clares que la situació és angoixant i que cal d’una per tots constituir-se en associació per visibilitzar la creació contemporània davant la societat i l’administració.
Com va publicar La Veu, la convocatòria anava precedida d’un manifest on es reclamaven diverses necessitats, irrenunciables pels assistents, com la dotació per part de l’administració d’un espai de referència estable, on tant els creadors com la societat puga visibilitzar, relacionar i vincular com a lloc on es reprodueix creacions contemporànies, de la mateixa manera que s’interpreta socialment el Palau de la Música o el Palau de les Arts, on “tothom sap què es fa allí”. Els assistents, incidien en què aquest espai ha de ser multidisciplinar, seguint les directrius de MediaLab o Matadero a Madrid, com va emfatitzar l’artista sonor i president de l’AMEE Ferrer-Molina, de manera que puguen interactuar enginyers, creadors sonors, intèrprets,…
Tanmateix la idea de constituir d’una per totes una associació, com va encoratjar Pep Llopis o Josep Ruvira és capital per a la música contemporània, on més que perdre’s en l’etiqueta, el nom, per la seua diversitat d’estètiques interessa més tindre presència, “fer força i lobby”, com va dir Llopis. El col·lectiu va fer especial èmfasi en què és incomprensible com després de cinc mesos el Institut Valencià de la Música segueix sense director a la qual cosa José Luís Moreno respongué que “s’està treballant per traure la plaça per concurs, però que això comportarà, segurament canvis de normatives que allargarien el procés, és per això que potser es nomenava en breu (un mes), un subdirector provisional”. La proposta no va estar ben rebuda, perquè com destacava Inda Bonet (Spanish Brass) “si ja han passat cinc mesos i no hi ha ningú amb qui parlar, si nomenen algú provisional tampoc podrà prendre decisions, si han de passar tres mesos més per tal que es trie algú o ens clavem en 2017 i s’acaba la legislatura perquè arriben eleccions i ningú vol prendre decisions. Així no solucionarem res”. Per si fos poc, Pep Llopis afegí que “sé que açò no vol sentir-ho ningú, però, 2016 serà un any de transició, pitjor si cap que 2015 pel que fa a cultura. S’espera que la cosa millore en 2017” a la qual cosa afegí José Luís Moreno que “els pressupostos són heretats i per a 2016 l’increment pressupostari per a cultura a augment poc, s’espera que amb el creixement econòmic cap a 2017 l’increment en la partida cultural siga molt més quantiós”.
El saxofonista, compositor i investigador Josep Lluís Galiana
No obstant Moreno (CulturArts) va afirmar que “totes les necessitats mostrades en el manifest són assumibles per CulturArts, va incidir que l’IVM està obert de bat a bat per a les necessitats del sector i que CulturArts només disposa del teatre Rialto i del Principal, a més de les instal·lacions de l’IVM”. Pep Llopis afegí que també “la sala de l’SGAE està a disposició per fer-ne ús”.
Josep Lluís Galiana anà més lluny pel que fa a les administracions i fins i tot advocà per fer desapareixer CulturArts, perquè l’únic que volien conseguir amb això, el govern anterior, és “eliminar la cultura, carregar-se-la”, per això el que hauria de fer el nou Consell és “eliminar-ho”. Galiana encoratjà els assitents a recuperar la Llei Valenciana de la Música, a “potenciar-la” i a posar al capdavant de l’administració, pel que fa a música, i cultura en general, experts del sector i no funcionaris o persones col·locades a dit”.
El compositor i director de l’ensemble Espai Sonor i de la Mostra Sonora de Sueca, Voro García
Una vegada constituïda l’associació i triats els càrrecs que serviran d’interlocutors cal esperar que des de la Conselleria d’Educació i Cultura i la Diputació es treballe per establir una temporada estable. Ara bé, també s’incidí en els públics i en la necessitat de reinventar-se, alhora que es demanà que des de l’educació cal fer una aproximació a la música contemporània, perquè com es va afirmar diverses vegades, “Beethoven també fou contemporani en el seu temps, i així quasi tots els compositors”. En aquest sentit el professor de música Adolf Murillo, explicà les noves pedagogies sobre la creativitat musical i la seua negació en l’aplicació real del currículum, “el currículum està ple de la paraula creativitat, però ningú ho aplica ni la fa servir”, i explicà el treball que s’està fent amb el Soundcool, però “l’administració no ho acaba de tindre clar, pel que fa a la música, tot i que malgrat el canvi que significà la LOMCE ací s’ha pogut mantindre”.
José Luís Moreno, actual director de CulturArts
Però, malgrat que els altres músics ara troben finalment la necessitat d’associar-se, de ‘fer lobby’, des de l’administració no tenen massa presa en posar un interlocutor que capgire la situació, de fet, el director de CulturArts qui es va comprometre a traslladar les urgències a l’administració té el seu càrrec penjant d’un fil.
