Llorente ha ocupat el càrrec de president des de juny de 2009 i el seu periple al capdavant del club de Mestalla havia d’haver-se perllongat fins al final de la pròxima temporada. Amb aquesta dimissió, posa fi a la seua segona etapa en el club valencianista, al qual va arribar el 1995 i es va mantenir fins a l’any 2005, en un període en el qual va ocupar els càrrecs de gerent, primer, i director general després.
Llorente seguirà formant part del consell d’administració fins que se celebre la pròxima junta d’accionistes en la qual es triarà un nou consell.
Acompanyat del director de comunicació, Jordi Brúixola, el ja expresident del València CF ha confessat emocionat que va prendre la decisió anit i que hui l’ha comunicat al seu consell d’administració, així com al president de la Generalitat, Alberto Fabra. “Porte uns dies madurant la decisió, l’he pensada molt en les últimes 24 hores i sobretot després de la reunió que va haver en el patronat de la Fundació. Després d’escoltar el discurs del seu nou president, em va quedar clar que estem en un nou escenari. Des de hui facilitarem la transició a la nova gestió”, ha indicat.
“El discurs del president de la institució que té la majoria absoluta defineix un escenari nou, en el qual possiblement es puguen establir dos consells paral·lels, la qual cosa no anava a consentir. Considere que l’important és l’entitat i que dos no es barallen si un no vol. Vaig prendre la decisió d’apartar-me, perquè semblava en els últims dies que jo era l’obstacle”, va prosseguir.
“Després de sentir detingudament el discurs del president de la Fundació els que estàvem allí vam vore que començava una altra època i un ha de saber quan ha d’eixir o deixar la seua responsabilitat. Mai m’he plantejat establir cap pols. Ningú haurà sentit una paraula negativa meua sobre el nou patronat”, ha afirmat.
“En les últimes 48 hores semblava que Llorente posava obstacles, que volia aferrar-se a la butaca i açò m’ha motivat a anar-me’n. Arran d’aquestes informacions he pres la decisió. És un dia dur perquè els últims quatre anys han sigut molt intensos i m’he emocionat cada vegada que he pensat com he sacrificat la meua família. Hi ha hagut molt de desgast, però per a mi era un orgull ser president del València CF”, ha destacat.
