Cinc actrius “al voltant de la cinquantena”, cinc textos que relliguen un univers personal i creatiu… el de l’escriptora Mercè Rodoreda. En primer lloc destaca una funcionalitat pedagògica de qualitat, divulgativa des del prisma teatral fantàstic, però, la interpretació de teatre pur, nítid, creïble i vital, en certa manera una reencarnació en la pell, veu i gestos de les cinc actrius que conformen aquesta obra, ideada per l’actriu Pepa Juan i representada, anit a un Teatre Micalet de gom a gom, per la mateixa Pepa Juan, Empar Canet, Pilar Almeria, Rosana Pastor i Amparo Vayá no pot passar desapercebut per a ningú.
Cinc actrius lligen Rodoreda és una peça teatral que combina la lectura dramatitzada de cinc obres/contes de l’escriptora catalana Mercè Rodoreda: Senyores i Minyones, Darrers moments, Zerafina, El bitllet de mil i Mort de Lisa Sperling, amb la recreació, bastant fidedigna, d’elements i opinions personals i criteris creatius de l’escriptora. Allò que des de l’academicisme es podria titular Vida i Obra, ací en el teatre cobra una especial agilitat temporal, bàsicament per la fantàstica feina d’adaptació i relligament dels fragments biogràfics amb les lectures dramatitzades.
La vessant escènica, reduïda al mínim attrezzo i un joc d’iluminació senzill, adobada per breus aportacions de música incidental a càrrec d’Irene Klein al piano, se sosté per la fantàstica versatilitat de les cinc actrius i la gamma de matisos que apliquen a la veu, tant en els moments que dramatitzen les lectures, com en els moments en què els pertoca recrear la persona de l’escriptora. Això darrer, la personificació de Rodoreda, és tal vegada allò més exigent, tant per a les cinc actrius, les quals en algun moment de l’obra els recau el rol d’encarnar les reflexions de l’escriptora, com la lectura, davant el faristol. Tampoc convé oblidar la gestualitat, en cert grau imitativa a la realitat, a la mateixa Rodoreda. Com tampoc podem oblidar els diàlegs, com un escorcoll en el subconscient de Rodoreda on ella exposa i ella mateix es respon.
Cinc actrius lligen Rodoreda, sens dubte té una gran vàlua com a obra divulgativa, com he volgut assenyalar més amunt, però, la diversitat de situacions on té cabuda sentiments literaris des de la mort fins a la rialla li atorguen diversitat i dinàmica, la canviant assumpció del rol elimina l’estatisme, un encert fantàstic, i la magnífica representació de les cinc actrius converteixen l’obra en un univers vital, com si Rodoreda mai no haguera mort, com si la seua obra encara estiguera entre nosaltres, com si cinc actrius llegiren Rodoreda. Amb el títol està tot dit, però, no poden perdre l’ocasió de veure-la. O de viure-la.
Les pròximes representacions seran el 13 de desembre al Puig (19:00h) i el 21 de desembre tornaran, després de l’èxit d’anit, novament al Micalet.
