Amics i coneguts, també algun saludat, del professor nascut a Benimantell, La Marina Baixa, compartiren amb ell el naixement del Premi a la Innovació Educativa que, des de divendres , portarà el seu nom i tractarà d’empentar la investigació i bones eines i pràctiques a les escoles del País Valencià.
El seu parlament, amé i ben trufat de cultura popular, lligat a la terra que Ponsoda estima, ha treballat i xafat al seu Benialet estimat ,no faltaren advertències a l’escola i els seus factors, professors, alumnes i, per suposat, alguns responsables de les estructures educatives del país. Perquè, va dir, ”l’escola és un agent implicat en l’educació dels més joves, però no és, ni molt menys, l’únic.
“Una escola de qualitat pot fer una aportació rellevant en el desenvolupament intel·lectual, afectiu i ètic de les persones, però menys del que freqüentment se suposa i menys del que habitualment se li exigeix. Els sers humans aprenem i ens eduquem sobre tot en el sí de la família, en el grup social en el qual ens movem, en la TV que veiem, en les sessions de navegació per Internet que practiquem, en la publicitat que ens empassem, etc.”
Es pot ser defensor explícit del valencià, però practicar una conducta lingüística totalment diglòssica i supeditada als castellanoparlants i fins i tot als desconeguts que so sabem si entendran o no. Què aprendrà el xiquet o la xiqueta que viu aquestes conductes? És sabut que el currículum ocult és molt més eficient que l’explícit. L’èxit de la immersió lingüística, que sens dubte ha estat una innovació educativa de primer ordre, és degut, entre altres raons, en la coherència dels dos currículums, l’explícit i l’ocult
Entre gestos d’aprovació dels assistents , qui fou durant llargs anys quasi una veu solitària – sortosament, ara, no – a la facultat de Lletres de la Universitat d’Alacant, i també primer director de l’ICE i de la secció corresponent de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, el professor Joan Ponsoda va animar l’auditori tot i entrant de ple en la contradicció i la necessitat (o conveniència, però urgent )d’assumir o rebutjar la ja adoptada entre nosaltres festa de Halloween : “És Halloween una innovació? Paga la pena? Hem de fer alguna cosa per aturar-lo? Hem de reivindicar la nostra castanyada, els nostre dia de Tots Sants i el nostre Dia de les Ànimes? “
I recordà que ben poca cosa queda entre nosaltres – i menys entre els nostres fills i nets – d’aquelles frases (i els seus continguts) com “Per Tots Sants castanyes, i caragols amb banyes, i d’històries, les més estranyes”.
El guardonat insistí en què l’escola i les famílies valencianes no han de ser necessàriament defensores d’una tradició ben nostra front a la importada per purs interessos comercials, però, no debades se li reconeixen els valors de l’intel·lectual que és, Ponsoda va parlar (i cóm!) de la cultura de les ànimes , entre nosaltres, els valencians durant aquests dies que acaben hui, Dia d’ànimes:
“Per als xiquets era una nit màgica i una mica terrible alhora, amb tantes històries truculentes. Penseu que, en alguns casos, a l’hora d’anar a dormir havien de pujar les escales a genollons i en cada escaló calia resar un Parenostre ja que si no ho feien vindrien les animetes i els estirarien els dits dels peus mentre dormirien. T’imagines una animeta estirant-te ara un dit del peu, ara un altre, cada vegada més fort?
En la nostra cultura açò de les ànimes, fins i tot per als no creients, té molta més importància que no sembla. Per a molts savis, lletrats, teòlegs i gent de lletra, l’ànima és “la substància espiritual de l’home”, ja el nostre Ramon Llull va dir: “Ànima és substància spiritual rahonable donant forma al cors humanal”.
Carmen Llorca, presidenta de La Cívica.
La nit d’institució del Premi i l’Homenatge a qui li dóna nom, per a la Innovació Pedagògica acabà com començaven aquestes línies. Per si no innovem prou, Joan Ponsoda s’encarregà de recordar-nos que si no treballem per canviar, investigar, aprofitar nous instruments a l’Escola, farem com deien els nostres avantpassats:
“Qui a Tots Sants no ha sembrat, perilla quedar enganat”.
Des de @laveupv, felicitem el professor Joan Ponsoda, a qui tants educadors i lingüistes deuen coneixements científics i canvis pedagògics i didàctics.
