Luis Ferreirim (Greenpeace) / Madrid.
L’apetit per la carn no para de créixer. Entre 1980 i 2012 el consum de carn per càpita a nivell mundial ha augmentat un 40%. No obstant açò, com a tantes altres coses, està distribuït de forma molt desigual. Per exemple, a l’Índia la mitjana per càpita i any és de cinc quilograms, mentre que en EUA és de 75 kg. A l’Estat espanyol és de 51 kg.
Segons el World Cancer Research Fund el nivell considerat sa està entorn dels 25 kg, la meitat del que es consumeix actualment a l’Estat espanyol, on la dieta va patir un canvi radical, i mentre en els anys 60 la carn i el peix representaven el 6,3% de la nostra alimentació, actualment representen el 16%. Al mig segle quasi s’ha triplicat! Per açò és urgent trencar aquesta tendència, perquè la nostra salut ni la del planeta (aquest ho té fins i tot pitjor) ho aguanten. Ací cinc raons per a reduir urgentment el consum de carn, però se’n poden afegir més:
1. Pel bé de la nostra salut
Les conclusions de l’informe de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) que classifica la carn processada com a “carcinògena per als humans” i la carn roja com a “probablement carcinògena per als humans” no ha passat desapercebut a quasi ningú.
Però, no solament de càncer estem parlant. El consum excessiu de carn en combinació amb altres factors, com per exemple la falta d’exercici físic, contribueix a generar sobrepès, obesitat i malalties cardiovasculars. Però, carn provinent de granges industrials ingereixen també residus d’antibiòtics i fins i tot hormones d’estrès dels animals. L’Estat espanyol, segons les últimes dades disponibles, és el segon país de la UE que més consumeix antibiòtics per a la ramaderia industrial. Quasi 2.000 tones en 2011!
2. Per a frenar el canvi climàtic
La ramaderia és responsable del 18% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle. Juntament amb el sector de l’energia i del transport és una de les principals contribuents del canvi climàtic. A més, el bestiar emet metà, un altre perillós gas d’efecte hivernacle.
La necessitat de reduir el consum de carn per a frenar el canvi climàtic és una de les conclusions d’un dels informes del Programa de les Nacions Unides per al Medi ambient.
3. Per a conservar la terra per a alimentar al món
Prop del 75% de la superfície agrària mundial es destina a l’alimentació i criança d’animals. Solament ¼ es destina a produir aliments per a consum directe humà! Un terç de la producció mundial de cereals i el 80% de la soia, en la seua majoria transgènica, acaba convertida en pinsos per a animals i no en els nostres plats. Per a produir un kg de carn de boví són necessaris entre set i deu kg de pinsos i fins a 15.000 litres d’aigua!
Perquè els països enriquits puguen disposar de carn barata, hàbitats de gran valor ecològic, com els boscos tropicals són devastats. Per exemple, s’estima que la ramaderia industrial és responsable del 80% de la desforestació de l’Amazònia i ha convertit Argentina en un “desert verd” on impera la producció de soia… transgènica.
4. Per a protegir la biodiversitat
L’agricultura industrial és un ‘buldozer’ que destrueix massivament la biodiversitat, fins i tot l’alimentària. En el món existeixen més de 30.000 espècies vegetals comestibles i cada vegada centrem més la nostra i la dels animals en quatre: blat, soia, dacsa i arròs. El mateix fa la ramaderia industrial. Segons la FAO, ⅕ de les races de bestiar a nivell mundial està en perill d’extinció.
Els monocultius per a la producció de pinsos són altament demandants de fertilitzants i plaguicides sintètics, una amenaça directa per a moltes espècies. Els límits dels camps i les tanques desapareixen i destrueixen així importants hàbitats. Fins i tot per a l’agricultura mateixa perquè són refugi i font d’aliment per a moltes espècies beneficioses, com els insectes pol·linitzadors.
Altrament, l’agricultura ecològica treballa amb la naturalesa i no en contra seua i potenciar la biodiversitat és una de les seues màximes per a recuperar i preservar l’equilibri ecològic. El benestar animal i la recuperació de races autòctones és també una màxima de la ramaderia ecològica.
5. Per a protegir els sòls i l’aigua
L’agricultura i ramaderies industrials estan basades en el benefici econòmic, no en protegir el medi ambient ni la nostra salut. L’ús massiu de fertilitzants sintètics nitrogenats en l’agricultura provoca la contaminació dels aqüífers, rius i oceans. La ramaderia industrial genera ingents quantitats de purins, la qual cosa dificulta la seua adequada gestió i provoca la contaminació del sòl i de l’aigua.
I diràs, davant d’açò què faig? El primer adoptar la tan famosa però també oblidada dieta mediterrània, considerada una de les les més sanes (és patrimoni immaterial de la humanitat) i hi ha estudis que demostren que els beneficis per al planeta són també ingents. En aquesta el consum de carn és esporàdic i no rutinari com en la dieta predominant. El segon, i per tot el que s’ha dit anteriorment, el millor és que tots els aliments derivats d’animals que vam consumir provinguen de la ramaderia ecològica.
