Els dos agents de Policia s’enfronten a una inhabilitació professional de 10 anys per un delicte de detenció il·legal comesa per funcionari públic –segons reclama provisionalment el ministeri fiscal– i al pagament d’una multa de 3.000 euros. Així mateix, per a un policia es demanen 1.600 euros més per una falta de lesions i una altra falta d’amenaces i vexacions injustes.
Aquests dos policies s’han assegut aquest dilluns en el banc dels acusats de la secció cinquena de l’Audiència Provincial de València per, presumptament, detenir, vexar, amenaçar i agredir el dolçainer d’Obrint Pas després d’haver llançat diversos papers a terra des del seu vehicle que tenia estacionat en el carrer Massalfassar de València, en el barri de Benimaclet, el 25 de març de 2013.
Segons manté el fiscal, els agents es van acostar a la víctima quan estava estacionada llançant uns papers i li van indicar: “Escolta porc, t’has pensat que açò és una paperera?”, però aquest extrem ha sigut negat per tots dos acusats. De fet, un d’ells ha dit: “Dubte que cap agent siga tan maleducat a l’hora de dirigir-se a algú”.
Els agents han narrat que quan li van recriminar que llançara coses al terra, el dolçainer els va contestar amb “males maneres”: “Estic fins als collons de ser sempre jo”. Davant aquesta actitud, un dels policies ha narrat davant el tribunal que li van demanar la documentació i aquest li la va negar. Així, el van escorcollar i li van localitzar el seu DNI. Després d’açò, li van regirar el cotxe i van localitzar un estoig de música que no es podia obrir.
Després de trobar-lo, el policia ha indicat que la víctima va començar a “posar-se nerviós”, i seguidament va notar com l’empentava i va perdre l’equilibri. “Llavors el meu company es va abalançar sobre ell i el vam detenir. El vam reduir i emmanillar”. Seguidament el van ficar en el vehicle policial i se’l van endur, però ha negat que durant aquest temps l’agrediren o els molestara que el jove els parlara en valencià –en l’atestat van assenyalar que l’idioma usat pel detingut era el valencià–.
“Ell –ha afegit– no parava de parlar i ens va amenaçar amb publicar els fets en un periòdic i amb denunciar-nos. Estava alterat, no espantat”. Preguntat de nou per si no el molesta que li parlen en valencià –tal com sí manté el fiscal– l’acusat ha volgut fer un aclariment: “A mi no em molesta que em parlen valencià, sóc valencià i estic orgullós de ser-ho. Si és valencià em sembla correctíssim, però si és català, no”. També ha posat com a exemple que la seua filla va a la guarderia en la línia en valencià: “No tinc cap problema amb l’idioma”, ha sentenciat.
L’altre agent acusat ha coincidit en la seua declaració amb el seu company en l’empenta que va propinar la víctima, en la resistència que va prestar i ha subratllat que “en cap moment” li van demanar que els parlara en castellà. “Ens sentim una mica coaccionats, acoquinats i intimidats per les coses que ens deia”, ha subratllat. Preguntat pel valencià, ha dit: “A mi no m’ofèn que em parlen en valencià perquè sóc valencià”. En total, la víctima va estar arrestada cinc hores.
“Em vaig posar a plorar i li vaig preguntar què feia”
La versió d’aquests agents dista molt de la que ha oferit la víctima al tribunal. El dolçainer, qui ha descrit aquesta experiència com la “pitjor” de la seua vida, ha negat que empentara el policia –“no tinc per costum anar empentant la gent”, ha aclarit– o que oferira algun tipus de resistència. De fet, ha manifestat que els va mostrar el seu DNI voluntàriament. Després de dirigir-se a ells en valencià, ha asseverat que els agents li van dir: “Damunt és català, valencià o el que siga. És una falta de respecte contestar en valencià si et parlen en castellà”, ha reproduït.
Quan l’agent va trobar el seu estoig de música, ha afirmat que va allargar la mà per a agafar-lo i evitar que el trencara, però llavors el company li va donar una “manotada”. Seguidament el va agafar i el va introduir en el cotxe policial, i des d’allí es va ficar dins i va donar “punyades” al cap. “Em vaig posar a plorar i li vaig preguntar què feia –ha afirmat visiblement emocionat–“.
En eixe instant, després de l’agressió, la víctima ha afirmat que es va dirigir als agents en valencià, i llavors un d’ells li va contestar: “Sou tots iguals, ara sí que parles en castellà”, i després li va comentar que si l’episodi eixia en premsa, hauria d’”anar-se’n” de València.
Per la seua banda, ha atestat en el judici un home, veí del carrer on es van registrar els fets, i que ha dit que va poder veure alguna cosa des de la balconada del seu habitatge, situada en un cinquè pis. Ha exposat que va observar els dos agents i la víctima, que “semblava més espantada que una altra cosa”. Tampoc va veure que aquesta s’oposara a res, segons ha manifestat.
Així mateix, ha indicat que va veure com un dels policies introduïa la víctima en el cotxe, i després entrava ell mig cos i va poder veure com el cotxe es movia: “Va entrar mig cos, el cotxe es movia, va eixir i després va tornar a fer-ho. Dues vegades va passar el mateix”, ha asseverat.
