Els dos presidents han posat sobre la taula qüestions com el Corredor Mediterrani, la millora de la connectivitat entre País Valencià i Balears, actuacions conjuntes en temes culturals i turístics així com la necessitat de “plantejar un front comú davant el govern d’Espanya d’aquelles qüestions que ens estan ofegant i que creen desigualtats i injustícies en els ciutadans dels dos territoris”, ha explicat Armengol.
En aquest sentit, la presidenta balear ha posat com a exemple les postures comunes que ja mantenen al Consell de Política Fiscal i Financera en contra del dèficit del 0,3% per al 2016 i ha assenyalat que treballen junts per presentar un nou model de finançament autonòmic. Armengol ha dit que el nou sistema ha de partir de zero i “trencar amb l’status-quo” per garantir les competències bàsiques en sanitat, educació i serveis socials “pertanyis al territori que pertanyis”.
La cap del govern de les Illes ha remarcat la pèrdua del PIB per càpita balear en els darrers anys i ha indicat que el seu territori “vol ser solidari, però no a costa dels ciutadans”. La dirigent ha apostat per la competitivitat que ofereix el Corredor Mediterrani i ha indicat com seria de beneficiós per a les Balears.
Puig: “Els territoris pitjor tractats per l’Estat”
El president valencià Ximo Puig ha dit que el País Valencià i les Balears són “els territoris pitjor tractats per l’Estat” i ha exigit un “nou model de finançament que atenga els interessos de valencians i balears”. Puig també ha indicat que cal el Corredor Mediterrani i estudiar maneres de connectar-lo amb les Illes. Així mateix, ha explicat que es treballa en noves cimeres bilaterals on concretar treballs conjunts en matèria cultural o turística.
Sobre el model de finançament, Ximo Puig ha explicat que ha traslladat a la presidenta Armengol una proposta base per compartir perquè es tracta de fer un nou model “on es transpiren els principis constitucional perquè els ciutadans en aquest moment no són iguals”. Puig ha obert aquest front comú a altres territoris de l’Arc Mediterrani perquè “cal pensar en els ciutadans i no en les institucions” i “sumar al màxim de gent possible”, conversant amb territoris com Múrcia, Andalusia o l’Aragó.
