– En quina mesura AINIA aplica resultats de R+D+i?
Donem suport a 4 tipus de processos d’innovació per a empreses: investigació i desenvolupament, assistència tecnològica, formació i aspectes analítics. Aquests 4 processos corresponen a 4 àrees d’AINIA, en la mesura que desenvolupem innovació i desenvolupament amb recerca suportada per fons públics (majoritàriament competitius), que utilitzem per impulsar coneixement, noves perspectives tecnològiques i prospectar hipòtesis tecnològiques per avaluar resultats. Aquesta recerca més bàsica genera coneixement que ens fa eliminar riscos en promoure la R+D+i per a empreses (pimes i no tan pimes) amb les que treballem. En una paraula, fem més fàcil la decisió entre risc i benefici en invertir. És molt habitual la nostra col·laboració amb empreses per canalitzar resultats de recerca i desenvolupament.
– Quin contacte manté AINIA amb la recerca científica aliena?
Som plenament conscients que la recerca és universal. Seria absurd pensar en individualismes. Sempre hem col·laborat mitjançant convenis amb les universitats valencianes i amb el Consell Superior d’Investigacions Científiques. Fins i tot vam arribar a impulsar una càtedra a la Universitat Politècnica de València, buscant un element de cohesió i participació. Col·laborem habitualment amb l’IRTA (de la Generalitat de Catalunya), Tecnalia, amb centres i universitats com ara la Complutense de Madrid, la de Valladolid, León, Vigo, Barcelona, Autònoma de Barcelona, Rovira i Virgili, Sevilla, Cadis, Lisboa, Milà… Avui, parlar de recerca i col·laboració és universal i un plantejament local seria una contradicció.
– Quines són les fites assolides i quins aspectes estan pendents en la transferència de coneixement?
És una qüestió molt vinculada a la pròpia cultura social. Avui es reconeix la necessitat de fer R+D+i de manera proactiva. I les empreses comencen a identificar aquesta aposta amb la seva pròpia estratègia i es projecta a futur, més que solucionar problemes a curt. Ara bé, la crisi i el deteriorament econòmic matisa aquesta situació: si bé no s’ha frenat, sí que s’ha racionalitzat. Una assignatura pendent difícil de solucionar és el paradigma inversió – retorn. S’han de plantejar respostes que sovint no són oportunes o són a mig termini. L’estímul per assolir un resultat concret és complex, però necessari per generar coneixement. Fa falta coneixement per a l’evolució empresarial. Hi ha una sèrie de pimes que necessiten ajuda i és un espai que s’ha deixat a emprenedors. A més, el pas següent a generar coneixement és introduir la idea al mercat i ens falta tradició d’acompanyar les empreses.
Font: Observatori de l’Euram de l’Institut Ignasi Villalonga.
