RedactaVeu / València
El secretari autonòmic de Cultura i Esport, Albert Girona, ha anunciat que la Conselleria d’Educació Cultura i Esport iniciarà els tràmits per a la Declaració de Bé d’Interès Cultural del Cant de la Sibil·la durant la presentació del concert escenificat d’aquest drama litúrgic, que se celebrarà aquest divendres 27 de novembre, a partir de les 19 hores, a la Catedral de València. També ha anunciat la celebració d’un Congrés científic internacional sobre El Cant de la Sibil·la i altres manifestacions escèniques i musicals de característiques similars que serà organitzat per la Universitat de València. Així mateix, s’estudiarà la creació d’un organisme en el qual es puguen integrar totes les institucions que participen i col·laboren en la celebració del Cant de la Sibil·la en la Catedral de València. Finalment, Girona ha manifestat que la Generalitat Valenciana “vol significar, amb totes aquestes mesures, el seu compromís i suport a una de les manifestacions musicals i religioses més importants del Patrimoni Cultural Valencià”.
En la roda de premsa celebrada en l’Aula Magna de la Universitat de València, també han intervingut el vicerector de Cultura i Igualtat de la Universitat de València, Antonio Ariño; el canonge conservador del Patrimoni Artístic de la Catedral de València, Jaime Sancho; el diputat de Cultura de la Diputació de València, Xavier Pius, i el director de Capella de Ministrers, Carles Magraner.
En l’acte han estat presents el director general de CulturArts, José Luis Moreno; el president de la Fundació Bancaixa, Rafael Alcón; el sotsdirector de CulturArts Música, Leonardo Marquès, el director de l’Escolania de la Verge dels Desemparats, Luis Garrido, que és el director vocal de l’obra; i el director del grup de teatre Assaig de la Universitat de València, Pep Sanchis, que és el director escènic del drama litúrgic. El Gremi de Campaners ha estat representat per Eliseu Martínez. També ha assistit el president d’Amics del Corpus de València, Francisco Esteve.
Durant la roda de premsa s’ha presentat un audiovisual produït per la Universitat de València sobre la representació del Cant de la Sibil·la. Després de les intervencions, el xiquet solista de l’Escolania de la Reial Basílica de la Verge dels Desemparats de València, Alejandro Estellés, ha interpretat un breu fragment de l’obra.
El cant de la Sibil·la en la Catedral de València
El concert escenificat del Cant de la Sibil·la és un acte organitzat per la sotsdirecció de Música de CulturArts i el Cabildo Catedralici, que compta amb la col·laboració de la Universitat de València, la Diputació de València-Museu d’Etnologia, l’Ajuntament de València, la Fundació Bancaixa i l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.
El concert escenificat del Cant de la Sibil·la serà interpretat pel grup de música antiga Capella dels Ministrers amb les rèpliques dels instruments que apareixen en els frescs dels Àngels Músics sobre l’altar major de la Catedral, de l’any 1472. També actuarà la Coral Catedralícia, que intervé per segona vegada en aquesta representació, i cantaran com a solistes el xiquet de l’Escolania de la Reial Basílica de la Verge dels Desemparats de València, Alejandro Estellés; i la mezzosoprano del Cor de la Generalitat Valenciana, Pilar Esteban. En la representació participen el grup de teatre “Assaig” de la Universitat de València i l’Associació d’Amics del Corpus. Com a novetat d’enguany, l’organista de la Catedral, Pablo Márquez, interpretarà unes peces de Joan Baptista Cabanilles en l’òrgan restaurat recentment. Prèviament al concert, els Campaners de la Catedral de València realitzaran, a les 19 hores, l’anomenat “Toc a Maitines”, tocs manuals de Maitines de la Consueta de 1527 de l’arxiu catedralici.
El Cant de la Sibil·la es representa per quart any consecutiu a la Catedral de València amb el propòsit de recuperar una joia del patrimoni musical valencià que va estar 500 anys sense representar-se a la ciutat. Aquesta representació del naixement de Jesucrist és un cant profètic que antigament s’escenificava la nit de Nadal en diferents catedrals de la Península, especialment de l’Antiga Corona d’Aragó. La representació d’aquest drama litúrgic de melodia gregoriana va ser implantada pel rei Jaume I en el segle XIII després de la conquesta de València, però va desaparèixer amb el Concili de Trento i només es va conservar a les ciutats de Mallorca, la representació de les quals va ser declarada en 2010 Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO, i en el l’Alguer (Sardenya), que va pertànyer a la corona aragonesa.
La Sibil·la és una profetessa de la fi del món de la mitologia clàssica que es va introduir i va adaptar al cristianisme gràcies a l’analogia que pot establir-se entre aquesta profecia i el concepte bíblic del judici final.
