Sixto Ferrero / València.
Intents anteriors mai tingueren el tarannà que ara tenen els alumnes del Conservatori Superior de Música de València. Tímides protestes. Descafeïnades per promeses solubles de rectors exiliats. El conservatori ha viscut dies insòlits amb alumnes que protesten per la paralització de l’ordre d’accés a càtedres i l’adscripció universitària.
Els estudiants de música mai havien viscut res igual. Tocar, estudiar i callar. Ara reclamen que se’ls tinga en compte i que se’ls escolte perquè el sistema d’ensenyament superior de música ha de garantir el seu futur professional.
Dissabte feren un concert protesta a la plaça de la Mare de Déu, on el paral·lelisme cobra significança, uns estudis, els musicals, deixats de la mà de Déu durant dècades per governs estatals i autonòmics de tots els colors. Aleshores, recolliren entre 600 i 700 signatures per adjuntar a la petició adreçada a la Conselleria que dirigeix Vicent Marzà perquè paral·litze l’ordre d’accés a càtedres i adscriguen la música a la universitat pública. La primera petició ja ha dit el conseller que no es podrà fer. Aleshores, continua. La segona, ahir a boqueta nit publicàvem que la via universitària per a aquests ensenyaments és la que Educació està treballant i per la qual aposta.
Dilluns i dimarts havien convocat vagues, però, la sorpresa fou l’ocupació, sempre pacífica, del centre durant la nit fins que la policia nacional anà a desallotjar-los. Dimarts el diputat de Compromís Fran Ferri declarava per twitter “Tot el suport a l’alumnat del conservatori que la policia nacional intenta desallotjar sota amenaça de denuncia”. Hui ja han anunciat que ho tornaran a intentar.
No tant de ressò ha tingut el comunicat que feren públic ahir des de l’Assemblea d’Alumnes del Conservatori Superior de Música de València”, on responien a l’Associació de Docents de Música i Arts Escèniques de la Comunitat Valenciana (ADMAECV) que ells “no atacaven ni dubtaven de l’honorabilitat dels professors, ni dels candidats” a les 122 places de la susdita ordre, sinó que consideren aquest procés “injust”. Tant com ho considera el mateix Marzà, com així ho reconegué a La Veu.
Però, el problema més enllà de la injustícia de l’ordre és la futura adscripció. Els alumnes asseguraven que havien contactat amb la Universitat de València, la qual els havia mostrat l’interès en l’adscripció del centre superior, però no amb un gruix de catedràtics com el que finalment comptaran una vegada acabe aquest procés.
Aleshores, la via d’adscripció pot apuntar cap a l’ISEACV, al qual els alumnes han qualificat de “desaparegut”, ja que el màxim ens administratiu pel que fa a arts no s’ha pronunciat ni s’ha posicionat ni amb la crisi de les comissions, ni amb l’ordre d’accés, ni tampoc amb l’adscripció universitària. Recordem que l’ens fou una creació il·luminada del PP, mai s’ha sabut ben bé per a què, però entre les seues finalitats està crear una Universitat de les arts.
Una altra universitat pública, només d’arts, amb quins diners i amb quin professorat, en quin lloc i amb quin recorregut curricular, i sobretot a qui beneficia tot això?.
