El nom de Morella s’ha tornat a unir a una troballa paleontològica històrica.
Un equip d’investigadors ha descobert una nova espècie de dinosaure que habitava el sud d’Europa fa 125 milions d’anys, en el Cretaci Inferior. Aquest era un ornitòpode, grup al qual pertanyen els famosos Iguanodon, que habitaven la zona dels Ports, encara que amb importants diferències. Aquesta nova espècie de dinosaure ha estat batejada com Morelladon beltrani, en ser Morella el lloc on s’ha trobat.
En aquest sentit, cal assenyalar que aquest és el segon dinosaure que es descriu al País Valencià i, la primera vegada que es troba una nova espècie del Cretaci Inferior. La revista americana de ciència PLOS ONE, una de les més destacades a nivell internacional, acaba de publicar aquesta importantíssima troballa.
L’estudi d’aquesta nova espècie ha estat presentat per investigadors del Grup de Biologia Evolutiva de la UNED, el morellà José Miguel Gasulla, i els seus companys, José Luis Sanz (UAM) i Fernando Escaso, Iván Narváez i Francisco Ortega (UNED), que habitualment desenvolupen el seu treball en l’anàlisi de la fauna de vertebrats del Cretaci Inferior de Morella.
El proper 3 de gener es presentarà a l’Ajuntament de Morella i es podrà veure a la Sala del Consell, en la qual actualment trobem l’exposició ‘Grans i menuts, dinosaures i tortugues a Morella’. El primer edil morellà ha agraït el treball dels científics i apuntava que les restes paleontològiques “són un patrimoni de primer nivell que totes les administracions hem de posar en valor, donant-los a conèixer a la ciutadania”.
‘Morelladon beltrani’
Després de més d’un segle de tradició dinosaurològica, ‘Morelladon beltrani’ és el primer dinosaure descrit en la capital dels Ports. El material examinat d’aquesta espècie exclusiva està compost per les restes d’un únic individu representat per part de la regió dorsal i sacra, la regió de la pelvis i part de l’extremitat posterior. ‘Morelladon beltrani’ és un ornitòpode estiracostern de mida mitjana, amb una longitud aproximada de 6 metres i una alçada d’uns 2.5 metres, molt similar tant en grandària com en proporcions a la forma europea ‘Mantellisaurus atherfieldensis’.
Vèrtebres dorsals d’espines neurals
La característica més destacable d’aquest ornitòpode és la presència en les vèrtebres dorsals d’espines neurals molt altes, que podrien sustentar una mena de ‘vetlla’ a la regió dorsal del cos de ‘Morelladon’. Aquesta podria estar relacionada amb processos de termoregulació corporal o com un lloc d’emmagatzematge de greix per suportar períodes d’escassetat d’aliment. Una altra possibilitat que no s’ha de descartar és que aquesta estructura tinguera un paper destacat en la comunicació entre els membres de la manada.
La troballa de ‘Morelladon beltrani’ mostra un interessant augment de la diversitat d’ornitòpodes de mida mitjana a gran a la regió sud d’Europa fa uns 125 milions d’anys, ja que aquesta espècie s’uneix a les ja conegudes ‘Iguanodon bernissartensis’ i ‘Mantellisaurus atherfieldensis’.
Vèrtebres dorsals.
Les argiles roges de Morella, una mina per a la paleontologia
Les argiles roges de Morella són pioneres en la dinosauriologia de l’Estat espanyol i una de les referències més freqüents en la història dels vertebrats fòssils. D’aquestes argiles procedeixen part les primeres restes de dinosaures identificats a l’Estat espanyol en l’últim terç del segle XIX. Probablement el dinosaure més abundant d’aquestes argiles siga ‘Iguanodon’, descrit a Morella sols 50 anys després que el metge anglès Gideon A. Mantell donara nom a aquest emblemàtic dinosaure en l’any 1825.
Des de llavors, l’activitat paleontològica a Morella s’ha mantingut de forma ininterrompuda. No obstant això, des de fa un parell de dècades les col·leccions de fòssils procedents d’aquestes argiles ha patit un espectacular increment degut, en una part important, als controls paleontològics rutinaris d’algunes activitats, com els que es realitzen en les pedreres d’extracció d’argiles de Vega del Moll. En aquesta pedrera s’han localitzat 16 jaciments fossilífers dels quals s’han extret més de quatre mil restes fòssils de vertebrats, destacant les restes pertanyents a dinosaures ornitòpodes emparentats amb ‘Iguanodon’. Aquesta gran quantitat de restes fòssils fa de la Formació Argiles Roges de Morella un dels referents en l’estudi de les comunitats de dinosaures ornitòpodes d’Europa occidental durant el Cretaci Inferior.
Museu Temps de Dinosaures i Sala del Consell
Les restes trobades del ‘Morelladon beltrani’ estaran exposades a la Sala del Consell de l’ajuntament de Morella a partir del 3 de gener, que és el dia en què es presentaran públicament.
Cal recordar que aquesta sala s’ha convertit en un espai museístic amb fòssils de gran importància. Hi podem trobar les potes restaurades d’un sauròpode, unes mandíbules i un fèmur d’’Iguanodon’ també espectaculars i les importantíssimes tortugues ‘Eodortoka morellana’ i ‘Brodiechelys royoi’. A més, a Morella es pot gaudir de la paleontologia al Museu Temps de Dinosaures. Aquest ja fa més de vint anys que mostra restes extraordinàries trobades a Morella i cada vegada el visiten més persones. L’any passat, van ser 24.000 les persones que van entrar en aquest lloc.
