Ramon Llull, nascut a Palma, va ser un dels autors medievals més destacats en llengua catalana. Per primera vegada, Llull va apostar pel català per transmetre els seus coneixements teològics i filosòfics. Aquest escriptor mallorquí dóna nom, des de l’any 2002, al consorci que promou els estudis de la llengua i cultura catalanes a nivell internacional.
Què és i qui forma l’Institut Ramon Llull?
Els governs de Catalunya i les Illes Balears van projectar aquest organisme amb l’objectiu de convertir-lo en el principal “instrument de diplomàcia cultural”, segons assegura el director de l’Institut Ramon Llull (IRL), Àlex Susanna.
“Ens ocupem d’afavorir al màxim les traduccions de literatura catalana i la promoció dels nostres autors”, explica Susanna i afegeix que també “internacionalitzen” l’arquitectura, la música, les arts visuals, el disseny, el cinema o la gastronomia.
La gran tasca de l’Institut la desenvolupa, en aquests moments, l’executiu català però l’Ajuntament de Barcelona també hi fa aportacions extraordinàries, sobretot, en aquells projectes més directament relacionats amb la projecció de la ciutat. Un exemple concret, celebrat recentment, és la Business of Design Week de Hong Kong, un esdeveniment en el qual la ciutat de Barcelona hi ha estat convidada. Alhora, la seu de l’organisme, situada al Palau del Baró de Quadres, obra de Puig i Cadafalch, també la cedeix l’Ajuntament.
Cal dir, però, que la nova reincorporació del govern de les Illes als òrgans executius de l’Institut obre una nova etapa. Segons el pressupost de cultura del 2016 de les Balears, es destinaran 200.000 euros a l’IRL, mentre que la Generalitat n’invertirà prop de 7 milions. La consellera de Transparència, Participació i Cultura de les Balears, Esperança Camps, va explicar que aquest acord pretén “recuperar una relació entre comunitats que no s’havia d’haver trencat mai”.
Lluís Maicas serà el representant de les Illes que encapçalarà la delegació balear de l’Institut Ramon Llull i és la persona que assistirà a les reunions dels òrgans de govern d’aquesta institució. Susanna, preguntat per la possibilitat d’incorporació d’altres organismes com la Generalitat valenciana, considera que no es pot descartar aquesta possibilitat per donar una “imatge d’unitat que ens fa més forts, interessants i diversos”.
I la fundació Ramon Llull?
L’Institut actua també amb la col·laboració de la Fundació Ramon Llull, l’única institució en la qual hi estan representats tots els territoris de parla catalana. Actualment, formen part del patronat de la Fundació el mateix Institut Ramon Llull, la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona, el govern d’Andorra, l’Ajuntament de l’Alguer, el Consell General dels Pirineus Orientals, la xarxa de ciutats valencianes Ramon Llull i la xarxa de municipis i entitats de les Illes Balears pel Ramon Llull. Amb seu a Ordino, el cap del govern d’Andorra és, alhora, president del seu patronat. Segons el director de l’IRL, la desigual implicació per part dels seus patrons explica que “sigui difícil dotar-la de prou recursos” per poder així convertir-la en la “gran catalitzadora de la circulació dels nostres creadors, de tots els sectors, en els diferents territoris de parla catalana”.
Institucions catalanes en col·laboració amb l’executiu espanyol?
Quan es va impulsar l’Institut Ramon Llull, el govern espanyol va anunciar que li donaria suport mitjançant l’Instituto Cervantes. És cert que els dos organisme han col·laborat mútuament per desenvolupar algunes activitats concretes però Sussana, en declaracions a Racó Català, ha especificat que qui assumeix el cost d’aquestes tasques és l’IRL. “Mentre no siguem independents, els Cervantes també els paguem amb els nostres impostos”, defensa el director de l’Institut. En aquest sentit, també reclama potenciar l’organisme que ell dirigeix per tenir una “taca pròpia en el mapa de les llengües i cultures i dotar-lo de més delegats a mesura que el govern català vagi obrint noves delegacions a l’exterior”.
