La revista Buris-ana, publicada des del 1956 per l’Agrupació Borrianenca de Cultura, dedica el seu últim número -222- a la cuina valenciana i borrianenca amb un reportatge de l’escriptor Ignasi Mora dedicat al llibre ‘La memòria del sabor’, ‘bellament i ambiciosament editat per l’editorial 3i4’. Així, sota el títol ‘Oda al nostre menjar’, l’escriptor gandienc Ignasi Mora fa un repàs al llibre de Joan Garí La memòria del sabor. Les receptes de ma mare en què es fa ‘un homenatge a la seua cuina materna, que és la borrianenca de tota la vida’.
A l’epígraf ‘Menjar només?’ Mora explica: “Joan Garí és gairebé un escriptor professional. I no li falta cap qualitat per a ser-ho, sinó que en tot cas li sobren les hores que fa de docent, tot dit amb la cruesa que de vegades convé emprar. Garí escriu amb bon múscul, i escriu molt per a escriure on escriu”. La memòria del sabor és un receptari culinari tradicional, concretament de cuina de la pàtria natal del seu autor, Borriana, més concretament del carrer i la casa dels seus pares, a qui dedica el llibre. Les receptes són un grapat triat entre les més usuals de la mare de Joan Garí”.
“Que els valencians hem tingut de sempre una gran afició al pa és cosa ben sabuda. Si, a més, s’han viscut les privacions d’una guerra i d’una duríssima postguerra, com és el cas de la generació dels meus pares, una llesca de pa representarà fàcilment una fracció tangible del món del sagrat.
Juan Garí i Mercedes Clofent Nadal, pare i mare de l’autor, el pare i la mare de l’autor. Foto: borriana.cat.
Òbviament, el pa no és un aliment qualsevol. És, amb el vi, un dels més emblemàtics, i per això la litúrgia catòlica hi representa (en una de les metàfores més belles de la nostra civilització) el cos i la sang de Crist. Cal saber, en aquest sentit, que ja a l’antic Egipte la paraula emprada per designar el pa significa vida. I en el món jueu s’utilitza la matsà, el pa àzim amb què els hebreus commemoren l’Èxode.
He llegit que darrerament hi ha una mena de furor entre la gent per fer-se el propi pa a casa. Quan ma mare era jove el pastaven i el fenyien a casa, però després el duien al forn públic. La nova moda no crec que siga un producte col·lateral de la crisi actual o, en tot cas, hi poden coincidir necessitats”…
Continuar llegint aquest i altres articles en la revista Buris-ana.
‘De la Plana a Nova York’
La revista també inclou un reportatge ‘De la Plana a Nova York’, en què el periodista valencià Juli Esteve rememora l’odissea protagonitzada per 37 homes i 2 dones de Borriana -entre els més de 15.000 valencians- que fa un segle van emigrar al Canadà i els Estats Units.
