Sergi Tarín / València.
S’autoproclama cantant melòdic, però no és precisament ni musicalitat ni harmonia el que destil·la Francisco (Alcoi, 1959) quan seu davant l’ordinador. El passat 27 de maig, dos dies abans d’actuar a l’Alcázar de Toledo (seu del Museu de l’Exèrcit) amb l’acompanyament de la Unidad de Música de la Academia de Infantería, Francisco nasqué per a les xarxes socials amb un perfil de Facebook que ja compta amb vora 5.000 amics. Des de llavors, quatre han estat els seus interessos: promocionar el repertori, pujar fotos del seu gos, idolatrar els paisatges d’Altea i, sobretot, insultar i amenaçar polítics esquerrans. Tot amb una àmplia dosi d’errades ortogràfiques i incorreccions gramaticals.
El clímax arribà després de la cavalcada republicana de les Magues de Gener el passat 3 de gener a València. En un post d’eixe mateix dia qualificà l’alcalde Joan Ribó de “problema”, “provocador” i “sinvergüenza”. Alhora opinava sobre la sexualitat del primer edil: “quizá no salió a un (sic) del armario”. També sobre el seu estat de salut: “lleva en su cara reflejado que sufre varias enfermedades”. I amollava una advertència final: “No se le ocurra tocar mis símbolos, cultura o mi himno por qué (sic) me conocerá en persona y no me olvidara (sic)”.
Dos dies després, Francisco tornà a la càrrega, en este cas amb la vicepresidenta del Consell, Mònica Oltra, en la diana. “La vicepresidenta de la escoria”, encapçalà un text vexatori cap a Oltra, a qui qualificà de “delinqüent” després que esta retirés banderes d’Espanya per portar-les a la rentadora. “Qué opináis, la tiramos al pilón…”, suggerix el solista. I ja este dimecres, en plena escalada vocàlica, Francisco publicà un meme d’Oltra i Ximo Puig on aconsellava llançar la primera a “los leones del Bio Park (sic)”. Una proposta que acabà rectificant en la cadena de missatges posteriors en benefici d’usos i costums més aborígens: “Los quemamos en un falla y yo canto el himno regional, que les encanta”.
El bot d’estos missatges violents als mitjans espentà Francisco a rectificar este dijous: “Quiero pedir disculpas si, en mi forma de expresar lo que siento, no he sido lo sutil que debería pero, (sic) me puede el sentimiento valenciano y español (…) Mis calificativos hacia ustedes, no han sido muy considerados”. Un perdó amb aroma de justificació i amb sobredosi de comes: “Miles de personas, piensan y, sienten, como yo, aunque, la repercusión, no es la misma”. I una conclusió: “Lamento haberme dejado llevar por el corazón, en lugar de por la cabeza”. Una frase idèntica a la que va utilitzar el passat novembre després que, un mes abans i amb la victòria electoral dels partits independentistes, demanara un boicot per als productes catalans.
Sense fets
Però les disculpes del cantant alcoià no han vingut acompanyades dels fets. Els missatges insultants continuen al seu perfil públic tot generant multitud de comentaris que inciten a l’odi. El maig de 2014, un jutjat Penal de Madrid publicà una sentència pionera per escarni en les xarxes socials. El 2012 un jove de Lleida es dirigí a la llavors delegada del Govern de la Comunitat de Madrid, Cristina Cifuentes, amb un “Calla puta que no tienes dignidad”. L’usuari fou condemnat a 300€ de multa, 1000€ d’indemnització i a demanar perdó a Cifuentes cara a cara. La jutgessa no sols tingué en compte la brofegada, sinó la incitació a la violència i l’allau d’improperis que la seguí. Talment com els missatges de Francisco, on hi ha cadenes que arriben als 150 comentaris, tots ben feridors, amb m’agrada de fins i tot el Partit Popular de l’Olleria.
Uns lligams gens estranys si tenim en compte que Francisco ha estat la veu del PP durant molts anys, fins que, abans de la solsida, féu el salt a Ciutadans, tot i que tampoc no quallà amb una participació en les llistes. Durant els anys daurats de les majories absolutes i la teranyina de la Gürtel, Francisco cobrava fins a 23.000€ per cantar en un restaurant de Madrid durant la festa de la Diputació de València a Fitur, la fira estatal de turisme. Era el 2010. El mateix any que Esquerra Unida denuncià els 27.000€ que li abonà l’Ajuntament de Torrevella per participar en l’acte d’obertura del 56 Certamen d’Havaneres. Tot a dit. El dit de Pedro Hernández Mateo, llavors alcalde i ara a la presó per manegar la contracta del fem.
I fem i fel és la tinta amb què Francisco escriu de política. El 15 de setembre li diu “Lávate guarrín” a Pablo Iglesias. I a l’endemà, en plena crisi dels refugiats sirians, fa vessament d’exquisides cadències musicals: “Disfrázate de refugiado por que (sic) antes están estos sujetos que nosotros. Tu (sic) habla raro y di que no entiendes nada, estate un mes mugriento sin lavarte”. I als dos mesos, el 16 de desembre, inicia la seua croada personal contra Mònica Oltra, de qui fa burla per com va vestida. “Que finura, que elegancia que TERRORRRRRR (sic)”. I animat pels comentaris obscens que hi provoca entre el seus, l’intèrpret es creix: “Imaginaros como estará el triángulo de las Bermudas”, “A ver quién es el guapo y valiente, de hacerle el cocodrilo, ah… Que ascoooo (sic)”. I culmina totalment entregat a la seua vessant més lírica: “Si te da una pezonazo, te saca un ojo”.
El 23 de desembre, Francisco reprén amb Pablo Iglesias: “El bicho amenaza, con no lavarse si gobierna”. Tot seguit bufa un desig per als Reis Mags: “Solo pido a los reyes magos 10 minutos con el bicho en un sitio cerrado, para que no pueda escaparse”. I durant la sèrie de missatges posteriors, mostra el seu desenfré: “El que no ama ESPAÑA (sic) no merece respeto ni vivir en ella, a Venezuela”, “O vosotros o nosotros”. “No hay sitio para perro flautas”.
Finalment, després dels àpats copiosos del Nadal, Francisco esdevé víctima de la més sonora flatulència verbal. El 26 de desembre escriu sobre Joan Ribó: “Imbécil. O será idiota. O las dos cosas”. I ja el 3 de gener aconsella a Ribó llevar-se el selló de la bici i pedalejar costera amunt. “Con este delincuente nos vamos a la porra”, afegix i conclou amb una síntesi dels propòsits per a l’Any Nou: “Quiero matarlo a Ostias (sic)”.
