Sixto Ferrero
/ València.Fa uns dies l’Associació Cultura Socarrats de Vila-real anunciava les activitats al voltant del lliurament del seu guardó anual, el Socarrat Major, distinció que ha reconegut en les darrers anys Joan Francesc Mira, Obrint Pas o Jaume Cabré però es lliuren des de l’any 1994 (Vicent Pitarch) i poden consultar les activitats i guardonats a la seua web. Així, divendres a la Biblioteca universitària del coneixement va tindre lloc la primera d’aquestes activitats, una taula redona on es va tractar ‘L’educació en valencià: qualitat i garantia del plurilingüisme’.
La següent serà el proper dia 6 de febrer quan es lliurarà el guardó al Socarrat Major 2016, distinció que enguany recaurà en el pedagog i lingüista Vicent Pascual i Granell qui recull la distinció “molt agradablement”. No obstant, “u mai espera ser recompensat per fer la seua feina, però al final de tants anys de treball que algú crega que la feina mereix ser reconeguda em complau”, ens explica Pascual arran del guardó.
La llengua i el seu ús públic ha viscut “un canvi radial” afirma Pascual, qui està treballant des dels anys 70 amb qüestions lingüístiques i destaca que darrerament “emergeix un sentiment per l’ús públic del valencià”, així recorda com “en els 80 era cosa de mestres i professors, o gent que anava als aplecs”. Sens dubte el moment actual, conseqüència del qual és l’arribada d’un nou consell, compta amb un jovent que li donarà impuls a aquest sentiment que esmentava el pedagog i lingüista, fins i tot afegia “tinc un fill de 15 anys que està desitjant poder votar valencianisme”, seguit afegeix “també hi ha grups de música que tenen una multitud de seguidors”.
Respecte als usos socials que han canviat pel que fa al valencià hi ha darrere unes accions polítiques que acaben per reflectir-se en la societat, ja que “l’ús del valencià a l’escola és important, però no canvia els usos, sinó que el canvi es produeix perquè la gent, la societat el vota. Abans teníem un diputat”.
Al centre Vicent Pascual i Granell. Foto: Socarrats de Vila-real.
Sembla obvi que el nou consell, i sobretot des del seu racó més immediat i al remat el darrer responsable, la Direcció General de política lingüística, ha de ser qui prenga les decisions per afavorir eixe canvi; fa uns dies l’AVL reconeixia que el tarannà del consell i del poder polític respecte a l’ús del valencià “era un exemple”, ja que “fins ara la dreta ha fet sense mirar pèl, i ara l’esquerra està prenent decisions ben preses”, posem com exemple la decisió del conseller Marzà respecte al nombre d’unitats quan digué que mentre hi haguera lloc a l’educació pública no es farien concerts educatius. Aquestes decisions polítiques estan duent-se a terme per un “grup sòlid, valent i amb les coses clares pel que fa al model educatiu, que ha de ser per tots però com el model del S.XXI demana”, que apunta a una “extensió de l’ús del valencià i la cultura”.
Arran de la revifalla, jocosament afegeix Vicent Pascual “hi ha més escriptors que lectors i això és excepcional”, ja que diu “estem vivint una gran revolució respecte la llengua i caldrà projectar-la per mantindre-la”.
Però convé concretar les decisions, així “en el món educatiu cal canviar el decret de plurilingüisme que féu el PP i fer un decret que centre l’ús del valencià com a llengua vehicular de l’educació”, aporta Vicent Pascual, qui puntualitza que “el valencià ha de ser centre de gravetat”. A nivell social, “cal posar una televisió que tinga el valencià com a llengua de comunicació”. La realitat del país ens recorda que hi ha territoris castellanoparlants, que a totes passades una televisió valenciana i en valencià ajudarà per transmetre els canvis i cohesionar el territori, però com encaixar aquesta televisió completament en valencià en territori valencià castellanoparlant?, per a aquesta qüestió Pascual és pràctic i recorda que “ja hi ha 50 televisions en castellà per als valencians”.
Taula redona: L’educació en valencià. Foto: Socarrats de Vila-real.
Les polítiques lingüístiques “han de planificar-se”, tot i que hi hagen urgències, però, “cal agafar temps per construir el futur amb plans de llarga durada”, perquè “cada societat té una capacitat per digerir els canvis, i no es poden aplicar canvis radicals que no puguen ser acceptats des de la societat”. Una de les prioritats, si fa no fa una urgència, és reconèixer-nos com a valencians i veïns d’un territori llarg i ample, “primer cal tindre consciència del problema” diu Pascual en parlar de vertebració del territori.
“Al llarg del País Valencià hi ha diferències que s’han volgut potenciar molt”. Parlem ara de les pertinences forçades per les anteriors administracions, per això Pascual emfatitza que “cal ser conscient del problema”, així “la zona nord s’acosta a Catalunya, mentre que una zona sud mira cap a Madrid i zones castellanes”, perquè “ho han potenciat els governs per només això, seguir governant”. És per això que “la vertebració del territori ha de ser un objectiu polític”.
Parlant de territori i la diversitat lingüística, apareix la LUEV i l’exempció que recull per als valencians castellanoparlants, sobre la qual “hi ha d’haver una reflexió clara”, perquè “és beneficiós ser bilingüe, com per exemple per aprendre una tercera llengua”, explica Pascual qui apunta que fins ara semblava haver estat “un entrebanc més que una cosa positiva”. Seguidament recorda que tant a la LUEV com a l’Estatut es recull que tots tenim el dret de conèixer el valencià, és per això que per al Socarrat Major 2016 “una bona política lingüística ha de desenvolupar el valencià en la zona castellana”.
