Sergi Tarín / València.
Hi ha tot eixe aplom dels escollits per al martiri i un vell reducte infantil de col·legi de monges, La Puresa, al Canyamelar de València. Alfonso Novo amaga els ulls darrere les ulleres de sol i en arribar a la porta dels jutjats destapa aquella mirada buida, d’agonia alegre, dels qui escalen al cadafal “amb molta tranquil·litat gràcies a Déu”. Allà dalt, al quart pis, on hi ha Instrucció número 18, s’ajunta amb Luis Salom, piulador del PP i aràcnid unflat de fels i fils de xarxa social i que ha entrat corrents, d’amagat i de forma poc clara per la porta de darrere dels Jutjats de Guàrdia. Tot per sortejar la poc instructiva, qui sap, presumptament, prepatibulària imatge. Allà, al passadís fet vitrina, cap i subaltern en desús semblen dos peixots insuportablement quiets i alenants. Salom ajoca el cap pel mostrador, on hi ha una col·lecció de postals de Jerusalem, Natzaret i unes cataractes a Etiòpia molt marrons de fang i d’aigua brava.
Les vel·leïtats viatgeres dels funcionaris del 18 fan d’entreteniment durant els 30 minuts d’una espera molt més llarga que ambdós declaracions juntes. Res de nou a allò dit davant la Guàrdia Civil dies abans i que ja era ben poca cosa. En veritat una nova arrapada al rellotge processal per conservar inèrcies i minuts finals de vida política. Novo, ja al carrer, defensa l’acta de regidor “fins que no s’esgote el secret de sumari”. I en dir que creu haver vist un comunicat de Rita Barberá demanant prudència, constata la descoordinació entre espècies d’una mateixa zoologia. De fet, Novo ja té experiència en xafar l’accelerador, sobretot si condueix pel Pla del Reial creuant semàfors en roig i amb la sang amb 0,6 mg/l de cerveses i vi.
Al costat del polític desnonat (l’han suspés de militància) l’advocat apura la jornada laboral de teologia en codi penal i companyia ben remunerada. És José Calatayud, qui també defensà Marc Llinares, processat viatger per l’Índia, Miami i unes altres terres santes al cas Blasco. Al carrer sonen crits i insults: “Xoriço! Has arruïnat el País Valencià!”. “País Valencià, no sé que és això”, protesta Novo amb tot el bagatge antic de militant d’Unió Valenciana i campió autonòmic en triple salt mortal cap al Partit Popular.
Mentrestant, alguns periodistes porten imatges fresques i histèriques d’una altra varietat d’au de corral. Fugitiu per entre corredors interiors, a Salom l’esperen a l’extrem sud de la Ciutat de la Justícia. “No m’amague, no m’amague”, aixeca un plomatge cosit amb agulles de Poeta Querol. I el twittejador arremet a picotades enmig el setge encegador del flashos. “Vostè es jutge?”, “De quin mitjà eres tu?” “L’importa, de veritat, l’opinió de Luis Salom”, s’autonomena i s’imposta i s’enlaira rumb a un horitzó grinyolant de gavines en desbandada.
