El secretari autonòmic de Comunicació, José María Vidal, ha destacat aquest dilluns que l’esborrany pressupostari amb el qual treballen perquè RTVV “puga tornar a emetre a la tardor o quan siga” reserva cinc milions dels 29 milions pressupostats per a enguany a recuperar les instal·lacions tècniques i altres 15 milions a la generació de continguts. Així mateix, ha anunciat que plantegen instal·lar de forma provisional la ràdio en les instal·lacions de Burjassot i portar els estudis d’Alacant a un edifici públic com Ciutat de la Llum.
Vidal ha realitzat aquestes declaracions en una compareixença sol·licitada per PP, Podem i Ciutadans, per explicar el seu pla d’actuació al capdavant de la política comunicativa de la Generalitat i que coincideix ara que porta 100 dies al capdavant del seu càrrec en substitució de Lydia del Cant. Sobre aquest tema, ha recalcat que es regirà per “defensar la llibertat d’expressió i el dret de tots els ciutadans de rebre informació per sobre d’ideologia i partits per a crear un espai plural comunicatiu valencià fort i lliure”.
Vidal ha destacat que estan ja treballant en la previsió de generació de continguts “sense haver contractat res” perquè ha d’estar previstes hores de programació uns sis mesos abans que una televisió comence a emetre. Per això ha “urgit” al fet que s’establisca “com més prompte millor una comissió de contractació de continguts, previ acord en un consell consultiu, i de doblatges en atenció també a la reclamació del sector”. A més, està en converses amb Cultura perquè una de les variables que s’incloguen en les ajudes al sector siga que siguen continguts susceptibles de ser emesos en la futura RTVV.
Vidal ha explicat que està en coordinació amb els liquidadors de RTVV per a “recuperar béns i drets d’emissió”. Així, ha anunciat que han arribat a un acord amb Mediapro de compensació de drets i estan també “a punt” de resoldre altres acords amb la productora de l’Alqueria Blanca sobre el deute i amb la Warner per “rebaixar 1,5 milions de dòlars en la contractació de pel·lícules”.
Múltiplex, reciprocitat i llengua
A hores d’ara ja treballen en la recuperació de les infraestructures tècniques sobre “un nou projecte tècnic de multimèdia amb fitxers electrònics, estructures centralitzades, i format d’alta definició”. En tots els casos, ha recalcat que aquestes actuacions “no condicionen per a res” el model.
A més, han sol·licitat un segon múltiplex d’àmbit autonòmic al Ministeri –un es va llevar en 2014– perquè es necessitarà més espai quan torne a emetre RTVV. Se’n reserva un per a la televisió pública, i que puga tenir varis canals, i un altre per a l’emissió de les privades i l’emissió de reciprocitat de les altres televisions autonòmiques. No obstant açò, ha lamentat que “no ho té gens fàcil” i que la resposta inicial del Ministeri “no ha sigut positiva” malgrat el fet que comptem amb dues llengües oficials. Vidal ha explicat que també estudien traure a concurs una nova imatge de l’ens i ha considerat que és “una decisió molt encertada” l’acord sobre l’emissió en valencià però de caràcter plurilingüe, que era “el més difícil”, perquè qui el vulga escoltar en castellà o en anglés puga, la qual cosa a més redundarà en benefici del sector del doblatge.
Així mateix, ha descartat haver mantingut reunions secretes amb el comitè d’empresa i ha assegurat que totes les reunions han sigut públiques i que no ha arribat a cap acord sobre quins treballadors entrarien en la nova televisió.
Mapa d’emissions
D’altra banda, ha constatat que el mapa de la llicències està un “poc desfet” ja que queden 31 d’FM pendents d’adjudicar que ha avançat que estudien traure mitjançant un nou concurs; 63 llicències de titularitat municipal provisional pendents de concessió definitiva, la resolució de les 14 demarcacions per a les concessions de TDT, o 620 emissors il·legals.
Ha explicat que l’Advocacia de la Generalitat ha determinat que l’expedient d’adjudicació d’FM “no està acabat” perquè “falta la valoració de l’informe tècnic, hi ha terminis incomplits, i una demanda pendent de resoldre que pot afectar tot el procés”.
A més, d’aquests dubtes jurídics ha assenyalat que es vol estudiar si l’adjudicació d’aquestes 31 emissores comercials –sis d’elles previstes a Castelló o tres a Villena– poden trencar el mercat comercial i si no seria millor que algunes d’aquestes emissions es reservaren per a institucions sense ànim de lucre. Per açò, ha plantejat la convocatòria d’un nou concurs que atenga aquestes qüestions. Així mateix, ha reclamat al Ministeri més llicències perquè aquestes entitats culturals i educatives puguen entrar.
De la mateixa manera, ha explicat que estan en converses amb l’FVMP (Federació Valenciana de Municipis i Províncies) per propiciar l’associació de programació entre els operadors de ràdios municipals perquè siga “més econòmica i de major qualitat”.
Respecte a les competències del nou marc normatiu de la comunicació audiovisual, ha recalcat que es necessita una nova llei en aquest sector perquè l’actual està “totalment desfasada” ja que es va aprovar fa 10 anys abans fins i tot de la digitalització.
Recuperació de l’autoestima com a poble
Vidal ha aclarit que “no ha modificat l’estructura del seu departament” –compta amb una plantilla de 57 persones, 40 d’elles periodistes– a pesar que “sí que seria important ampliar l’audiovisual i la comunicació” encara que ha apuntat els problemes pressupostaris per a açò. Així mateix, ha garantit que s’informarà “amb total transparència de l’acció del Consell sense artificis propagandístics, per evitar qualsevol tipus de sectarisme” i ha destacat que s’estan reforçant les xarxes socials.
Així mateix, ha assenyalat que estan treballant, dins de les seues competències de promoció i imatge institucional de la Generalitat, a adaptar la denominació oficial i el grafisme per associar aquesta nova imatge amb “la recuperació de la nostra autoestima com a poble”. De la mateixa manera, estudien noves estratègies publicitàries per “millorar l’eficàcia de les campanyes amb menor cost mitjançant la recerca de patrocini” i obrir una via amb els canals locals per inserir també en ells aquestes campanyes institucionals.
