Joves de Mallorca per la Llengua jovesllengua.cat ha agafat el bou per les banyes per canalitzar de nou el neguit de molts mallorquins pel que veuen com atacs a la llengua per part de l’administració de José Ramón Bauzà. És amb l’organització, després de dos anys sense fer-lo a Mallorca, del Correllengua. Com ha explicat en Estira la llengua! un dels seus portaveus, Àlex Segura, “enguany era necessari tornar a donar-li empenta. Des que el Partit Popular va entrar al govern, el català està menyspreat diàriament“. És la conclusió després del debat que, fa temps, la qüestió ha generat dins d’aquesta entitat. “Intentam mantenir aquest clima que hi ha a la nostra illa envers la defensa de la llengua”.
Per mostra de l’empenta que ha agafat la iniciativa, no volen que cap poble de l’illa es quedi sense veure la flama de la llengua: “El que feim és que cada cap de setmana hi haurà dues rutes, amb dues flames que es van transportant. Passam per tots els municipis de l’illa. Això vam trobar que era fonamental realitzar-ho per no fer de manco cap poble“.
I això es fa en col·laboració amb les entitats culturals locals i el socis de Joves de Mallorca per la Llengua que hi viuen. A més de la rebuda de la flama de la llengua, provinent del santuari de Lluc, a cada lloc s’hi programen activitats culturals variades i s’hi llegeix el manifest del Correllengua. Tot això, de la mateixa manera que s’ha fet des de fa anys, i enguany, de nou, per tots els territoris de parla catalana fins al novembre, quan es tancarà, com és tradició, a Perpinyà.
Un any més, per sufragar les despeses d’organització del Correllengua, lloguers de vehicles, desplaçaments, material, assegurances…, s’ha iniciat una campanya de micromecenatge al portal Tot suma totsuma.cat. L’objectiu, 5.000 euros, que estan segurs que aconseguiran de sobres.
El jovent mallorquí està més convençut que mai de la necessitat de protegir i defensar la llengua. Àlex Segura afirma: “Ens hem sorprès perquè pensàvem que érem poquets davant d’aquest problema. Però arran d’aquests atacs, el govern el que ha fet és aixecar uns col·lectius que fins ara no s’havien pronunciat en matèria de llengua“.
Explica que persones de molts àmbits han volgut reunir-se amb Joves de Mallorca per la Llengua per col·laborar-hi i ajudar-los i explica: “Ens pensàvem que no n’hi havia tanta i, cada vegada ens adonem que la gent es vol moure per la llegua i la vol preservar”.
I el fet és que, entre la joventut, encara és molt patent la diglòssia a Ciutat, l’ús d’una llengua o l’altra en funció del context, sobretot de cara als comerços. Cosa no tant comuna a la part forana, on diu que és estrany trobar famílies castellanoparlants.
“Tot i així, el govern està intentant disminuir això i provocar una diglòssia més marcada”. Segura es refereix als canvis que el govern balear ha introduït al sistema d’ensenyament, per promocionar-hi la presència del castellà. I l’última, l’anunci de José Ramón Bauzà de destinar 70.000 euros a editar llibres de text en tres modalitats lingüístiques: mallorquí, menorquí i eivissenc. Joves de Mallorca per la llengua s’ha oposat durament a aquest fet. Han titllat el govern d’inculte.
“Com a ironia, hem demanat que cada poble tingui la seva variant lingüística. Això no està més enfora d’anar a tocar sa unitat de sa llengua i voler fer cas a grupuscles que s’autodenominen defensors de sa variant mallorquina i que no fan servir el català per cap comunicat ni cap acció“.
Es refereix al Círculo Balear. I afegeix que “sa veritat és que no tenen gaires seguidors però, tot i així, el govern és a qui fa cas. Nosaltres, fa tres anys que no rebem cap tipus de subvenció”.
Unes subvencions que permetien a Joves de Mallorca per la Llengua organitzar colònies lingüístiques per a castellanoparlants o col·laborar amb dinamitzadors lingüístics de barris de Ciutat perquè els nouvinguts aprenguessin el català.
Siga com siga, la sensació és que el poble s’organitza per defensar el que és seu i reacciona als gestos de Bauzà: “Arran de l’acció del govern, tenim overbooking a la comissió permanent“. La formen quinze persones. Enguany, a més, hi ha molts universitaris que s’han quedat a la Universitat de les Illes Balears que col·laboren amb l’entitat, tot i que el gros principal són joves estudiants de secundària i batxillerat.
