El conseller d’Educació, Investigació, Cultura i Esport, Vicent Marzà, ha afirmat que la societat valenciana “està recuperant l’autoestima” i ha instat a “oblidar i passar pàgina de la Comunitat dels barracons a la d’aules dignes; de la Comunitat del fracking a la que estima el seu medi ambient, deixar l’autoodi i estimar la seua llengua”.
Així s’ha manifestat Marzà en un desdejuni informatiu del Fòrum Europa Tribuna Mediterrània, on han assistit, entre altres, el president de les Corts Valencianes, Enric Morera, la vicepresidenta de Consell, Mònica Oltra, diversos integrants de l’Executiu autonòmic, i l’alcalde de València, Joan Ribó, així com representants del món de l’educació i la cultura.
El titular d’Educació ha començat la seua intervenció amb una paraules del Papa Francisco al·ludint al “càncer social que és la corrupció” i, encara que ha recalcat que “no perdonem la vergonya que ens han fet passar” governs valencians anteriors, ha subratllat que preferia emprar el temps en parlar d’experiències positives. Solament ha donat “tres dades negatives”: la valenciana és l’autonomia amb competències en educació amb més fracàs escolar, frega el 40 per cent; el 23 per cent de valencians pateix pobresa extrema o risc d’exclusió, i l’infrafinançament.
Ha reivindicat algunes de les actuacions que ha dut a terme, com el nou Pla d’Infraestructures escolars –“presentat el mateix dia que la Guàrdia Civil entrava en Ciegsa” per l’Operació Taula, segons ha recordat la presentadora de l’acte, la secretària d’Organització del Bloc i responsable d’aquesta àrea en Compromís, Águeda Micó.
En aquest sentit, Marzà ha asseverat que aquest mapa és “coherent i transparent” i ha agregat que és “importantíssim que els empresaris de la construcció valencians puguen confiar en l’administració però també que l’administració puga confiar en ells i per a això són necessaris criteris clars i adjudicacions netes, col·laboració i assumpció de riscos compartits pel bé de tots”.
Preguntat per si el Consell pot buscar col·laboració privada per a assumir el cost d’eliminar els barracons, ha contestat que s’estudiaran “totes les col·laboracions possibles” encara que ha garantit que “tenint molt clar que és una nova forma de relacionar-nos”. “No socialitzarem el deute”, ha postil·lat.
Confiança, cooperació i ‘edusió’
En el plànol positiu, ha enumerat tres valors de la societat valenciana: confiança –“que no la marca l’Ibex 35 sinó la bona gestió i transparència”–, cooperació i ‘edusió’, un terme que barreja els conceptes d’educació i il·lusió. En la seua opinió, cal posar en valor les experiències pedagògiques que s’estan desenvolupant en els centres valencians i ha posat com a exemple un centre rural agrupat (CRA) de Vilanova d’Alcolea (la Plana Alta), que està “a 300 metres de l’aeroport de Castelló i que es troba en barracons”.
En la mateixa línia, ha defensat els programes de gratuïtat de llibres de text XarxaLlibres i d’aules de 2 anys –“som la quarta autonomia amb nivells més baixos d’assistència a escoletes”, ha recordat, així com el decret d’admissió d’alumnat. Per a Marzà, cal assegurar que “la llibertat no siga sinònim de privilegi”. “Quan una família ha de triar entre pagar els estudis o la llum, no és lliure”.
Quan se li ha plantejat que en els col·legis concertats el fracàs escolar és menor i quina serà la seua política de col·laboració amb aquests centres, Marzà ha manifestat que “tots els centres sostinguts amb fons públics tindran els mateixos criteris, han de ser les famílies els qui trien els centres i no a l’inrevés. Tu tries el centre que vols i, si cal desempatar, es farà amb criteris tan lògics com la proximitat al centre o presència de germans”. “Cal mirar les experiències de diferents centres –ha prosseguit– i fer una reflexió sobre la tipologia de famílies dels uns i dels altres, relacionat amb els resultats que s’obtenen”. Ha advocat per aconseguir que “els centres no servisquen per a reproduir la desigualtat social sinó que l’educació siga un motor d’ascens social i que tots tinguen les mateixes oportunitats”.
Per a això, ha citat altres iniciatives com l’augment de les beques de menjador “des del primer dia, tant al juny com al setembre”, perquè “la pobresa no se’n va de vacances”; o l’augment en beques universitàries, -i que aquest matí es presenta un nou pla d’ajudes- que han crescut un 27,3 per cent.
Concurs de trasllats per a acabar amb “la inestabilitat”
Respecte al professorat, Vicent Marzà ha destacat que amb el nou concurs de trasllats “per fi no hi haurà mes persones en expectativa de destinació”. “Totes les persones tindran una plaça definitiva, acabarem amb eixa inestabilitat de les plantilles i donarem estabilitat”.
Sobre si interins amb plaça aprovada però sense consolidar hauran de presentar-se a les oposicions del 2016, Marzà ha dit que sí i ha instat a “fer pedagogia” en aquest assumpte, ja que “les oposicions s’han de guanyar, no solament aprovar”. Ha apuntat que l’actual acord d’interins no li agrada, com tampoc l’anterior –el TSJ va anul·lar la rebaremació del de 2013–, i cal “treballar perquè siga més just”. Ací ha advocat per actuar de dues formes: convocant més places, com enguany, i millorant el procés en el seu conjunt.
També s’ha mostrat obert a parlar amb la Facultat de Magisteri i la resta d’universitats sobre l’accés a la funció docent i ha recalcat que “cal tendir ponts per a una futura Llei valenciana d’Educació integrada que no es quede solament en Infantil o Primària”.
Finalment, s’ha referit a dos programes engegats pel PP i ha observat que l’experiència pilot d’eixe govern eren a voltes “ocurrències definitives” per la qual cosa cal avaluar-los.
Decret plurilingüe, per al 2017-18
Sobre els sis centres del programa experimental plurilingüe, ha assegurat a les famílies que els alumnes “acabaran eixe projecte” però ha dit que “en un futur el nou decret de plurilingüisme -que previsiblement començarà a aplicar-se en el curs 2017/18- es generalitze a tots els centres”.
També ha al·ludit a la Formació Professional (FP) dual i ha comentat que “es dediquen moltes hores a parlar d’FP dual tot i que implica el 2% de l’alumnat” i s’ha mostrat partidari de “pegar la volta a aquesta etapa educativa perquè tinga més incidència en el teixit productiu”.
