L’expresident de la Diputació i del PP de Castelló, Carlos Fabra, compleix condemna de 4 anys a la presó d’Aranjuez per defraudar 700.000 euros a Hisenda en el cas ‘Naranjax’. I ara, la seua vida entre reixes, la dedica, majoritàriament, a jugar al dominó, veure la televisió, netejar quan li toca i preparar-se el seu propi menjar, ja que no sol menjar el menú de la presó.
Així ho reflexa un reportatge fotogràfic publicat en la revista Interviú, on es veu a Fabra, al què, segons la publicació, li diuen ‘don Carlos’ o ‘Señor F.’ en distints moments de la seua vida carcerària, com, per exemple, jugant al dominó amb altres presos, prenent un refresc mentre veu un partit de futbol de reclusos, parlant per telèfon o a l’hora del menjar, vestit amb texans i sabatilles d’esport.
Segons Interviú, l’expresident de la Diputació comparteix espai amb altres 60 presos del mòdul tres de la presó, la majoria molt veterans i antics toxicòmans en rehabilitació que afirmen que rep un tracte “privilegiat”, que “renega” del PP i que anima a no votar pel president del govern en funcions, Mariano Rajoy.
Carlos Fabra a la presó. Foto: Interviú.
La publicació cita fonts del centre per a assegurar que el ‘Señor F.’ “mai diu que no a tot allò li demanen: tabac, diners per a targetes de telèfon, creïlles fregides… Convida, sobretot, a aquells qui juguen la partida amb ell…”. Entre la seua rutina, s’inclouen telefonades a la família tots el dies fins les nou o nou mitja, jugar al dominó i preparar-se el seu propi menjar, perquè “no sol menjar del menú de la presó”.
Segons aquesta versió, “ell prefereix menjar ensalada russa, embotits i alguna llanda de clòtxines o calamars”, sempre amb llandes de refresc. Posteriorment, es queda a la seua cel·la, on té un tauló amb fotografies dels seus nets i ja, per la vesprada, dedica temps a llegir la correspondència.
A última hora ha d’agranar i fregar algunes zones comuns quan li toca i, ja per la nit, descansa a la seua cel·la. També passa part del temps veient la televisió. L’expresident rep visites regulars dels seus familiars i, segons afegeix, alguns funcionaris li parlen de ‘vosté’ o ‘don’, fins i tot per megafonia.
