El dret civil valencià és una de les icones més singulars de l’autogovern valencià que data del segle XIII, amb l’atorgament dels Furs per part de Jaume I als valencians. Aquest ‘modus vivendi’ es va trencar de sobte en 1707 després del Decret borbònic de Nova Planta amb la derogació dels Furs i la imposició de les lleis castellanes a l’antic Regne de València.
Amb l’aprovació del primer Estatut d’Autonomia es feia alguna referència al dret civil, però no va ser fins al 2006 amb la reforma de l’Estatut, quan de forma decidida es va recuperar la competència del dret civil.
Des d’aleshores, les Corts Valencianes aprovaren diverses lleis per recuperar el dret civil, com la del règim econòmic matrimonial, una altra sobre custòdia compartida dels fills i una tercera sobre la regulació de les unions de fet. Una quarta llei, la de successions, es va quedar al camí en 2010 pels enormes problemes que generava la seua aplicació, qüestionada per notaris i registradors.
Però tant el govern de Zapatero com el de Rajoy van recórrer aquestes lleis al Tribunal Constitucional que segons ha pogut saber La Veu està a punt de resoldre els recursos i possiblement sempre en contra dels interessos dels valencians.
Per aquesta qüestió i d’altres, fa dos anys va nàixer l’Associació de Juristes Valencians (manifest fundacional) amb el propòsit d’oferir resposta jurídica a les inquietuds socials dels valencians, “reivindicant com a instrument per a açò el ple exercici de la competència per a legislar sobre dret civil valencià”, segons explica a La Veu el seu president José Ramon Chirivella.
Aquest jurista assenyala que un pronunciament en contra del TC “tindrà conseqüències molt importants en la vida quotidiana de les persones i de les famílies, especialment pel que fa al règim econòmic matrimonial o la custòdia compartida”. Sens dubte, la més evident serà que els valencians que contraguen matrimoni tornarien a regir-se per defecte pel règim de guanys (‘ganancials’), en lloc del de separació de béns instaurat en 2008.
“Retirada inmediata”
Per això, aquesta entitat tira endavant una campanya per a demanar “la retirada immediata per part del govern estatal dels recursos d’inconstitucionalitat contra les normes de dret civil valencià” que s’ha adreçat a ajuntaments, partits, institucions, etc.
“És increïble que hagen transcorregut més de 7 anys i mig des de la interposició del recurs contra la Llei, i el TC no s’haja pronunciat encara”, explica aquest jurista.
Per ara “hi ha 25 ajuntaments que per unanimitat han votat una moció, que hem adreçat a 173 ajuntaments. en favor d’aquesta reivindicació i esperem que s’afegeixen molts més als plens de l’última setmana de febrer”, assenyala Chirivella.
Fins a hui aquests són els ajuntaments que han votat a favor de la moció: Morella, Sueca, Carcaixent, Manises, Benifaió, Benigànim, Sumacàrcer Alberic, Benissa, Ondara, Aldaia, Simat de la Valldigna, Benifairó de la Valldigna, Xeraco, l’Alcúdia, Almussafes, Antella, Bétera, Faura, Xàbia, Xeresa, lAlcora, Vilafranca, Alginet i Canals.
En resum, 13 municipis amb alcaldes del PSPV, 9 de Compromís, 1 d’EUPV, 1 del PP i 1 independent (Ciutadans per Alberic), encara que habitualment s’aprova per unanimitat ( Compromís, PSPV PP, EU, Ciudadanos, candidatures locals independents com Gent de Benifaió o Ciutadans per Alberic i les candidatures locals de PODEM).
Per altra banda, l’AJV sha reunit amb representats dels partits polítics ( PP, PSPV, Compromís, Ciudadanos,…) per promoure laprovació d’aquestes mocions, “i demanem que respectuosament per part dels grups municipals en els pobles i ciutats que encara no s’han aprovat, es tracten en el ple d’aquest mes per la rellevància social d’aquest tema”, recalca el president de l’entitat. El Consell també ho ha demanat després de la reunió mantinguda per lAJV amb el Conseller de Transparència.
La iniciativa també ha rebut suport de l’Ateneu Mercantil i “esperem per difondre el Manifest davant altres institucions (Corts Valencianes) l’adhesió de més municipis, per la premissa que volem que siga una campanya de baix a dalt, perquè tinga més efecte”, afirma Chirivella.
Per la seua part, el Col·legi d’Advocats de València, institució que des de la seua fundació en el segle XVIII ha defensat la competència valenciana en matèria de dret civil, el passat dia 29 de gener demanà també la retirada dels recursos d’inconstitucionalitat.
Per altra banda, per part de Compromís s’ha condicionat el suport a Pedro Sánchez com a candidat a president a la retirada dels recursos contra les lleis valencianes.
“A més, volem destacar que el que està en joc, el que s’ha recorregut davant el TC es la competència de les Corts Valencianes per desenvolupar el dret civil valencià. Una nova majoria política, si la competència és nostra, pot modificar un aspecte concret d’aquestes normes, però sense competència estarem al que diga en cada moment el Codi Civil, mentre que aragonesos, catalans, navarresos, bascos…, tenen normes pròpies en matèries com la custòdia compartida, règim econòmic matrimonial o unions de fet, o qualsevol altra matèria civil” emfatitza Chirivella.
L’AJV considera que els representants culturals, socials, cívics i polítics del poble valencià, “han d’unir-se per exigir la retirada d’aquests recursos de forma immediata, i tancar per fi una ferida de més de 300 anys”.
