Nou cas de discriminació lingüística en l’àmbit sanitari. El ciutadà Fran Puertes ha denunciat a l’Oficina de Drets Lingüístics d’Escola Valenciana no haver pogut rebre el corresponent tractament mèdic perquè el facultatiu es va negar a atendre’l si s’expressava en valencià. Puertes coneix la llei, sap que els valencianoparlants tenen el mateix dret que els castellanoparlants de parlar la seua llengua i que, per tant, s’hauria de garantir la competència lingüística en tots els àmbits i fer efectiu aquest dret emparat per l’article 6 de l’Estatut d’Autonomia i el 3 de la Constitució. Així, Fran Puertes anima la ciutadania a seguir el seu exemple, fer visible la marginació per parlar valencià perquè la situació canvie, s’assolisca la normalitat i la convivència entre llengües. Des d’Escola Valenciana es continua demanant la creació d’una llei d’igualtat lingüística que regule els casos de discriminació i vexació dels drets lingüístics. D’aquesta manera, s’avançaria cap a una societat més justa, més tolerant, i els valencianocallants tornarien a ser valencianoparlants.
Jo tenia cita en el traumatòleg, tinc una assegurança privada i aní a l’Hospital 9 d’Octubre, que me l’havia recomanat el meu germà. Normalment solc parlar valencià a la gent i clar, al metge també, així que quan em va preguntar «¿qué le pasa?» Li vaig parlar en valencià i em va dir «no, no, a mí hábleme en castellano.» Li vaig dir que jo m’expressava millor en valencià, a banda que tinc el dret de parlar en valencià, i s’excusà per no poder entendre’l. Li vaig preguntar si era de fora i em contestà: «no, yo soy valenciano.» Pel que siga, l’home no volia que li parlara en valencià. Aleshores li vaig respondre que jo volia que m’atenguera en valencià perquè m’expresse millor i que fera el favor d’entendre’m. Em va dir que si li parlava en valencià no m’atendria, que em buscara un altre metge. «Si no m’atén en valencià, evidentment, me’n vaig.» Així que vaig fer una queixa formal a l’hospital, al PROP, i em vaig posar en contacte amb la vostra Oficina de Drets Lingüístics. Segons la Constitució i la Llei d’Ús en cap moment se’t pot discriminar per parlar en valencià. Si no parlem ací en valencià on anem a parlar-lo?
-Tinc entés que ja ha rebut resposta del director de l’Hospital 9 d’Octubre.
El director de l’hospital pense que s’espolsa les puces, és a dir, tota responsabilitat, i en cap moment diu que prendrà mesures i que intentarà que no ocórrega més.
Resposta de l’Hospital Nou d’Octubre a Fran Puertes.
-Creu que a hores d’ara la ciutadania que fa servir el dret de parlar valencià a l’empara de l’article 6 de l’Estatut d’Autonomia i l’article 3 de la Constitució troba dificultats i acaba per autocensurar-se? És a dir, en lloc de ser valencianoparlants es converteixen en valencianocallants.
Per descomptat: hi ha molta gent que parla valencià i, si no coneixen la persona, per por que els passe una cosa semblant al que m’ha succeït a mi, estic segur que parla en castellà; això passa tots els dies. I a molta gent que li han demanat que canvie de llengua i ha canviat i no ho ha denunciat, no ha fet visible la discriminació. Segons la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià pots adreçar-te en valencià a tots els àmbits, tant al sector públic com al privat. Ningú et pot discriminar per parlar en valencià.
-Des d’Escola Valenciana fa més de 15 anys que va prendre cos la reivindicació d’introduir la competència lingüística a la funció pública. Creu que és una iniciativa que podria garantir un millor servei als valencianoparlants?
En el sector públic tampoc es fa ús realment del valencià. Jo treballe com a funcionari en l’administració i estic algunes hores de cara al públic i a mi, si em parlen en castellà, parle castellà, i si em parlen en valencià, parle valencià. Però hi ha companys que són castellanoparlants, són valencianoparlants passius, els pregunten en valencià i responen en castellà. En canvi, els valencianoparlants, quan ens parlen en castellà, sembla que tenim l’obligació de respondre en castellà. Intente que no hi haja problemes i parle en castellà, però que podria perfectament parlar en valencià a tot el món, com ho fan els meus companys amb el castellà. En el sector públic el valencià continua sense ser un requisit, simplement puntua però no és imprescindible tindre la competència lingüística. Aleshores si en l’àmbit públic no es garanteix, en el privat encara menys.
“En el sector públic el valencià continua sense ser un requisit”
No, m’he pogut trobar amb alguna cara rara d’alguna persona, però ningú m’ha dit «parla’m en castellà o per què m’estàs parlant en valencià?» És la primera vegada que em passa. A la capital he trobat més sovint que als pobles valencianoparlants eixes cares rares. Sí que és cert que abans teníem el costum de parlar en castellà a tot el món que no coneixíem. No és el que a mi m’agrada perquè jo tinc la meua llengua materna i m’expresse millor. Però des de fa un temps parle amb tot el món en valencià, a excepció d’algun turista, bé, en aquest cas, sí que canvie de llengua. La veritat és que no m’havia passat encara un cas així. Moltes vegades es queden estranyats, però encara no m’havia passat que si no parlava en castellà no m’atendrien. És la primera vegada.
“Jo he denunciat el meu cas perquè les coses canvien i no li torne a passara ningú més”
-La seua iniciativa de fer visible la discriminació hauria de servir perquè altres ciutadans que pateixen aquesta marginació, reivindiquen els seus drets.
Si entre tots no ens unim i comencem a denunciar estes coses els polítics no faran res per a canviar la llei i fer-ho obligatori, de la mateixa manera que la Constitució t’obliga a saber el castellà, en la Comunitat s’hauria d’obligar a saber valencià i a no discriminar. Per això jo he denunciat el meu cas, perquè les coses canvien i que no li torne a passar a ningú més.
