Amb l’arribada d’aquest nou equipament a l’ITER, Fusion for Energy (F4E), l’agència de la UE que gestiona la participació europea en el projecte, i ENSA, l’empresa espanyola responsable del disseny i la fabricació dels sis dipòsits que formaran part del cicle de combustible del reactor de fusió, fan, doncs, història. La participació europea a l’ITER representa el 50 % del projecte; és a dir, que el sector industrial, les pimes i els laboratoris europeus podran fabricar gairebé la meitat dels components necessaris gràcies als contractes que els adjudicarà l’agència europea Fusion for Energy. Actualment, la UE ja ha signat més de 400 contractes per un valor total de 3 000 milions d’euros, amb la participació de més de 250 empreses i 50 laboratoris.
La confiança que ha motivat la signatura del contracte que se li ha proposat a l’empresa ENSA rau en la competència tècnica dels subcontractistes Empresarios Agrupados i GEA. El disseny i la fabricació dels sis dipòsits, que representen un cost de 2 milions d’euros, ha durat gairebé vint mesos. «Aquest nou equipament és el primer d’una llarga llista que els europeus ens hem compromès a fabricar i a lliurar a l’ITER, el més gran projecte d’energia de fusió que mai s’ha dut a la pràctica», ha declarat avui Pietro Barabaschi, director en funcions de l’agència Fusion for Energy. Per la seva banda, Rafael Triviño, director general d’ENSA, ha declarat que l’ITER és un projecte tecnològic impressionant i que ha estat un honor per a aquesta empresa europea poder ser la primera a lliurar els primers components del projecte.
Abast del contracte
Aquests sis grans dipòsits formaran part del sistema de detritiació de l’aigua. Quan comenci a funcionar l’ITER, la finalitat d’aquests dipòsits serà recollir l’aigua amb triti per poder recuperar-ne aquest element químic i tornar-lo a fer servir en d’altres reaccions de fusió. Concretament, seran quatre dipòsits, d’un pes aproximat de 5 tones i uns 20 m3 de mida cadascun, i de dos més grans, d’un pes aproximat de 20 tones i de 100 m3 també cadascun, que es faran servir per recuperar el triti en unes circumstàncies realment excepcionals. Al principi, els sis dipòsits es mantindran en una zona de seguretat i, un cop construïda la planta de triti, seran instal·lats a l’edifici definitiu. Per construir aquests dipòsits, l’empresa ENSA ha hagut de complir uns requisits de seguretat i de qualitat molt estrictes.
Quina finalitat té la detritiació de l’aigua
Per provocar la fusió, cal fer xocar dos isòtops d’hidrogen (deuteri i triti) a una temperatura extremadament elevada que por arribar als 150 milions de graus centígrads. Mitjançant la seqüència d’accions del cicle de combustible de l’ITER, els dos isòtops d’hidrogen seran subministrats a la màquina a través de la planta de triti. Els dos isòtops es desplaçaran pels conductes del sistema fins arribar al nucli de la màquina, on es fusionaran i produiran energia. El combustible que quedi de la reacció de fusió, juntament amb la resta de gasos que es produeixin, serà bombejat a la planta de triti per recuperar aquest element químic i tornar-lo a fer servir en una nova sèrie de reaccions de fusió.
Fusion for Energy
Fusion for Energy (F4E) és l’agència de la Unió Europea que participa en el projecte de l’ITER. Una de les tasques principals de F4E és col·laborar amb el sector industrial, amb les pimes i amb els instituts de recerca europeus per desenvolupar i proporcionar una àmplia gama de components d’alta tecnologia, a part de prestar serveis d’enginyeria, manteniment i suport. F4E dóna suport a les iniciatives d’I+D en matèria de fusió gràcies a l’Acord del plantejament més ampli subscrit amb el Japó i s’està preparant per construir reactors de fusió de demostració.
F4E es va crear com a agència independent en virtut d’una decisió del Consell de la Unió Europea l’abril del 2007 per un període de 35 anys. Les oficines són a Barcelona.
