Musicants, el grup capitanejat per Manolo Miralles, un dels fundadors d’Al Tall, ja té enllestit el seu primer disc. Absabara, un disc amb quinze temes, “algunes versions d’Al Tall, però també música grega, de Mallorca, de Turquia…”, ens revela Manolo Miralles. El nom “busca una sonoritat”, perquè si atenem als membres de Musicants, veiem que la majoria comparteixen procedència: la Marina. “Vaig buscar herbes de la Marina i vaig veure que la cua de gat, adsabara en àrab, era una de les plantes més freqüents a la comarca i també al Montgó”. Així, en la recerca botànica i sonora, Miralles proposa aquest nom per a un disc sobre el qual podem dir que “està en la riproposta, però també en l’àmbit anglosaxó del New Age o la World Music”.
En Adsabara podrem escoltar el Bolero d’Enric Ortega, l’Havanera del Peix Enamorat de Vicent Torrent, el Perquè vull d’Ovidi Montllor o Les Pigues. Un disc que també ha comptat amb la col·laboració de Pep Gimeno ‘Botifarra’, Toni Fort, Eduard Navarro o Abel Garcia, entre altres, al costat d’Eugènia Saval (violí), Paco Pineda (violoncel), Eugeni Camacho (percussió), Rebeca Mut (veu), Àlex Velàzquez (piano), Ximo Guardiola (baix i guitarres), Jordi Pastor (violí, saxo i acordió) i Manolo Miralles (cordes i vents), els quals integren una formació molt transversal pel que fa a bagatges i escoles musicals, un fet que enriqueix notablement la seua paleta sonora i els atorga un ampli marge de llibertat creativa.
Portada d’Adsabara de Musicants.
El proper 9 d’abril, el Teatre Micalet acollirà la presentació del disc amb un Manolo Miralles que ha exercit de nexe entre els huit components d’una banda que conviu amb moltes influències i aportacions. En aquest sentit, apunta Miralles que en Musicants “hi ha gent amb formació i influencia rock que aporta coses positives, però també n’hi ha amb formació clàssica que fa el mateix, sobretot a l’hora de fer arranjaments”. Al remat, “tots segueixen la vessant de la música tradicional”.
Mentre Al Tall es preparava per a acomiadar-se dels escenaris després de quaranta anys batallant, Manolo Miralles començava a rumiar la possibilitat de reunir un bon grapat de músics joves i inquiets de la Marina, Alta i Baixa, entorn a un projecte d’immersió en els llenguatges de la mediterrània. Musicants “és una continuació d’Al Tall”, perquè el mític grup de folk “és imprescindible”. Encara així, afegeix Miralles, “també són imprescindibles Maria del Mar Bonet, Vivaldi…”, per això la nova banda “té una direcció clara de reinventar el so del folk, sense trair-lo, i respectar d’alguna manera la tradició mediterrània”.
Rebca Mut de Musicants. Foto: Pedro Agulles.
Tanmateix, insisteix el músic, Musicants “no és Al Tall, sinó que empra els seus elements, perquè Al Tall és irrepetible; ara per ara ha deixat d’existir, ja que no està Vicent Torrent. Ell era el referent i sobre qui es consensuava la línia d’Al Tall”, una línia sonora que en Musicants assumeix Miralles.
Després del Micalet, Musicants portarà Adsabara al Centre Artesà Tradicionarius (CAT) de Barcelona el dia 22 d’abril. Un dia després, el 23 d’abril, s’ha anunciat la tornada d’Al Tall a la plaça de bous per a participar en la Festa per la Cultura organitzada per ACPV, una festa que, diu Miralles, “s’hauria d’haver fet l’any passat i enguany hauria de ser la segona edició d’una festa pel País a la Plaça de Bous”.
“Alguns d’Al Tall anirem a fer algunes col·laboracions i cantarem algunes cançons nostres”, apunta. “Perquè calia. La plaça de bous és una fita”, per això entén Miralles que “era necessari que nosaltres estiguérem ací”, en aquesta Festa. Una fita, però, que ràpidament ha alçat polseguera entre les files reaccionàries de la societat, amb atacs de reedició de suposades invasions, però “crec que s’equivoquen. Sempre hi haurà gent que aprofitarà eixe sentiment que res té a veure amb la realitat política que viu ara el País Valencià”. De fet, ho qualifica com “una maniobra política” perquè, afirma, “els que senten València com a pròpia no poden voler res mal per a ella” i, per tant, recomana als exaltats per la fita que “ho obliden, perquè no són certes les invasions i les suposades usurpacions que addueixen”.
