L’Aula Magistral del Palau de les Arts ha estat el lloc on s’ha presentat el Pla Estratègic Cultural Valencià. Un pla insòlit, novell, ambiciós. Inèdit, ja que “per primera vegada a una regió d’Europa es plantejava un procés participatiu obert a la ciutadania, en la definició dels objectius de la política cultural”, ha explicat Pau Rausell, el professor de la Facultat d’Economia aplicada a la Cultura de la UV, junt als membres d’Ecocult, els responsables de dur a terme el procés de cocció d’aquest pla.
No obstant això, el conseller Marzà al llarg de la seua intervenció ha incidit, “no podem esperar una resposta immediata, sinó que els resultats es veuran a poc a poc”, per això, si ens fixem, aquest pla contempla un interval de quatre anys (2016-2020).
‘Fes cultura’ és el nom amb què s’ha batejat la criatura. Qui tindrà la costosa missió de capgirar unes “polítiques culturals d’ocurrències”, com han repetit tant Rausell, el conseller Marzà, com la vicepresidenta Mònica Oltra, per “construir una política cultural valenciana que siga motor industrial, font de recuperació i innovació econòmica”. Rausell ha justificat el procés, més aviat ha visibilitzat un crit unànime en tots els sectors, ja que durant anys, els diversos sectors blasmaven solucions, i és que, les “ocurrències” del PP havien mostrat una “davallada de tots els indicadors”, explicava el professor amb les seues respectives gràfiques ben documentades. Per això, l’Ecocult, de la Facultat d’Economia de la UV, ha estat l’encarregada de “fer arribar una proposta programàtica a través d’un procés participatiu”, en el qual participaren persones dels sectors culturals i vinculades, on també participà La Veu, i una mostra de la ciutadania. Un procés d’alta participació, “fet que demostra que hi havia un interès molt real davant la situació en què està la cultura”, recorda Rausell.
Una vegada ha estat exposada la situació cultural, Rausell ha encoratjat a entendre la cultura “com un antibiòtic útil per a solucionar altres problemes de la societat”. A més, l’ha identificada com “una eina fonamental per regenerar la nostra imatge i autoestima dins, però també cap enfora”. “Tenim els coneixement”, ha acabat Rausell, ara “fem-ho possible”.
“Fes cultura, entre tots”
Per a fer-ho possible ha aparegut el responsable polític, el conseller Marzà, que el primer que ha volgut explicar és el nom: “Fes cultura és el que hem de fer tots, no només les institucions”.
El pla compta amb cinc eixos bàsics: industrialització i consolidació dels sectors culturals, “perquè necessitem indústria”, territorialització “perquè és cert que s’ha de fer més a València i la seua àrea metropolitana, però cal fer molt més a la resta dels territoris”, cooperació interinstitucional “establint un diàleg entre les diferents institucions públiques”, internacionalització i democratització i accés a la cultura.
Els huit objectius per fer cultura
D’aquest cinc eixos es desprenen huit objectius, ja que ha apuntat Marzà “que ens els marquem. Cosa que els anteriors governs no feien, i que suposa que ens puguen avaluar”. Per tant, s’aposta per incrementar les despeses culturals de les famílies “perquè necessitem generar nous públics”, crear de 8.000 a 10.000 llocs de treballs en els sectors, i com que “necessitem més lectors”, també es lluitarà per assolir els indicadors de la mitjana estatal de lectura (per aquest motiu es féu el Pla Valencià de Foment del llibre i de la Lectura), això anirà lligat a l’objectiu de crear 80 nous punts de lectura i incorporar 300.000 usuaris en la xarxa de biblioteques, treballar per l’increment de visitants dels béns i museus culturals. En el mateix sentit, cal assolir 2 milions d’espectadors teatrals i incrementar la pràctica amateur (per cert, aquests, un públic en potència); igualment, cal augmentar fins a 2’5 milions els espectadors de música en viu, i per això incrementar l’oferta i passar dels 4.900 actuals als 10.000, i per últim, sense RTVV però, cal recuperar la producció audiovisual almenys fins al 5% prioritzant aquelles en què som competitius, com ha dit el conseller cal veure “en què som bons i en què ens podem diferenciar”, perquè “els huit objectius ens han de conduir a generar un increment en la productivitat del conjunt del sistema econòmic valencià del 7%”.
Els 7 Plans de la Cultura Valenciana
Aquest percentatge a l’horitzó, avaluat per huit objectius, palesa un pla que per la seua estructura, així com el llenguatge marcadament educatiu (com el redactat dels objectius en infinitiu, la justificació, la metodologia,…) necessita de set plans d’execució, alguns dels quals ja s’estan aplicant com el Codi de bones pràctiques, el Pla Valencià de Foment del llibre i la lectura, el Pla Valencià per a la Internacionalització de les indústries culturals que fou presentat fa uns dies amb el conseller Rafa Climent, el Pla de mecenatge “previst en la llei però que no s’havia desenvolupat” ha incidit el conseller, el qual porta aparellat la creació de la marca ‘Patrimoni cultural’, el Pla Valencià de Democratització Cultural adreçada a crear nous públics i possibilitar el dret d’accés a la cultura, el Pla Valencià de foment de les Arts Escèniques que porta aparellat la creació d’una Oficina de desenvolupament d’audiència i didàctica de les Arts escèniques així com passar a coproduir 12 produccions anuals. Finalment, es crearà la Mesa de la Cultura Valenciana (MECUV), un espai de participació i diàleg, el qual, alhora, es nodrirà de les Comissions dels sectors culturals amb participació ciutadana per fer avaluació o “crítiques”, les quals ajuden a tindre “una cohesió per demanar el canvi fiscal i econòmic que necessita el País Valencià”, ha manifestat Marzà.
Com paguem açò?
El Pla Estratègic a banda de ben esquematitzat, és més que necessari d’acord amb les manifestacions dels sectors, però com podem pagar açò era una pregunta que s’ensumava. Doncs, amb un “increment al llarg dels quatre anys (2016-2020) que arribe als 500.000.000 d’euros”. Una xifra que suposa “destinar a la cultura un 1%, un percentatge a què fins ara no s’havia arribat” i pel qual ara s’aposta amb fermesa “perquè la cultura no és una despesa, és una inversió”, ha conclòs el conseller Vicent Marzà.
Mònica Oltra: “De l’ocurrència a l’estratègia”
L’acte l’ha conclòs la vicepresidenta Mònica Oltra, qui ha volgut resumir el Pla dient breument, passem “de l’ocurrència a l’estratègia”, una frase enginyosa, amb ganxo per recordar que el PP feia polítiques culturals “d’ocurrències” i el nou consell, el del Pacte del Botànic “que també és açò que hui presentem”, les fa amb “estratègia”.
Seguidament ha lloat que tant els objectius com els Plans “conviden a la igualtat entre homes i dones”, així com la valentia d’establir objectius escrits per a ser avaluats”. En el mateix sentit ha lloat també aspectes com “la inclusió social” i ha fet esment a les “persones amb dependència o disfunció cerebral que puguen tindre accés a la cultura a traves de la butaca social”.
“La cultura ens fa més valencians però també més internacionals” ha apel·lat Oltra, qui justificava el Pla d’internacionalització, perquè ara i ací “obrim un nou temps per a la cultura”. No li ha faltat tampoc aquell esment subtil al substrat tradicional quan ha dit que a “un poble culte ningú li fa baixar la cara”, per a tot seguit llegir un passatge d’Eiximenis, una lloa d’antuvi a posseir cultura. A fer-la.
