Si bé és cert que els Estats membres són lliures de triar la combinació energètica que desitgin, la finalitat de la Unió Energètica i de l’Estratègia Europea de Seguretat Energètica és que els que hagin decidit incloure l’energia nuclear en la seva combinació energètica ho facin aplicant-hi les normes més estrictes en matèria de seguretat, protecció civil, gestió de residus i no proliferació, i diversificació del subministrament de combustible nuclear.
«Sobre la base de la informació facilitada pels Estats membres, el programa indicatiu nuclear de la Comissió Europea (PINC) fa un repàs de tot el cicle de vida de l’energia nuclear a Europa, des de la fabricació del combustible, la millora contínua de la seguretat i les actuacions a llarg termini fins a la gestió dels residus o el desmantellament de centrals. El PINC vol contribuir a posar en pràctica l’estratègia de la Unió Energètica amb la vista posada en les inversions que cal que facin els Estats membres pel que fa a la seguretat, la garantia i la diversificació del subministrament i el lideratge tecnològic i industrial», ha declarat avui el vicepresident responsable de la Unió Energètica, Maroš Šefčovič.
«Cinc anys després de l’accident de la central nuclear de Fukushima, podem afirmar que Europa n’ha après la lliçó. El programa indicatiu nuclear de la Comissió Europea presenta per primera vegada en un únic document un panorama general de tots els aspectes que tenen a veure amb la inversió en l’energia nuclear i, per tant, contribueix al debat públic sobre aquesta qüestió. D’una banda, hem de ser capaços de compartir tots els nostres coneixements sobre seguretat nuclear en comptes de deixar-ho tot en mans de cadascun dels organismes reguladors nacionals i, de l’altra, hem de vetllar perquè els Estats membres es puguin fer càrrec financerament de la gestió dels residus radioactius fins a la seva eliminació final», ha declarat també avui el comissari d’Acció Climàtica i Energia, Miguel Arias Cañete.
Avui també ha presentat la Comissió una recomanació als Estats membres sobre l’aplicació de l’article 103 del Tractat Euratom, en la qual demana als Estats membres que, abans de signar cap acord sobre qüestions nuclears amb cap tercer país, disposin del dictamen favorable de la Comissió. L’objectiu és fer que els acords siguin molt més eficaços i que els Estats membres tinguin ben clar els requisits que han de tenir en compte a l’hora de negociar cap acord, especialment pel que fa a les noves directives europees sobre seguretat nuclear i gestió dels residus radioactius i del combustible usat. Si els Estats membres segueixen, doncs, aquesta recomanació, no caldrà que la Comissió s’hi oposi i, per tant, es reduirà el temps de negociació dels acords.
Rerefons
Programa indicatiu nuclear
El programa indicatiu nuclear respon al compliment de l’obligació que es desprèn de l’article 40 del Tractat Euratom. Es basa, primerament, en l’anàlisi dels efectes de les polítiques i de les iniciatives legislatives més recents, com ara la Directiva sobre els residus radioactius i el combustible usat, la Directiva revisada sobre normes bàsiques de seguretat o la Directiva modificada sobre seguretat nuclear; en segon lloc, en les dades que hi ha a disposició del públic, com ara els documents publicats per l’OCDE, l’Agència de l’Energia Nuclear, l’Agència Internacional de l’Energia, l’Agència Internacional de l’Energia Atòmica o la World Nuclear Association; i, en tercer lloc, en la informació notificada pels Estats membres i pels interessats en diverses reunions i mitjançant diversos qüestionaris; aquests qüestionaris hauran estat enviats per la Comissió als operadors nuclears de la UE i als membres del seu grup d’experts sobre el finançament del desmantellament de les centrals nuclears per tal de garantir que l’anàlisi del PINC es basi en les últimes xifres disponibles i en informació recent sobre les qüestions següents:
Recomanació sobre l’article 103 del Tractat Euratom
Els Estats membres comuniquen a la Comissió els seus avantprojectes d’acord o de conveni que tinguin previst signar amb tercers països, organitzacions internacionals o ciutadans de tercers països en la mesura en què aquests acords o convenis es refereixin a matèries que es regeixen pel Tractat Euratom. Si un projecte d’acord o de conveni inclou clàusules que obstaculitzen l’aplicació del dit Tractat, la Comissió fa arribar les seves observacions a l’Estat interessat en el termini d’un mes a partir de la recepció de l’avantprojecte d’acord o de conveni.
L’Estat no pot celebrar l’acord o el conveni notificat fins que no hagi donat resposta a les objeccions de la Comissió o no hagi complert la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea que hagi resolt amb urgència a instància d’aquest mateix Estat la compatibilitat de les clàusules previstes per l’acord amb les disposicions del Tractat Euratom. Pot presentar-se un recurs al Tribunal de Justícia de la Unió Europea en qualsevol moment un cop l’Estat hagi rebut les observacions de la Comissió.
Fins ara l’article 103 s’ha considerat d’aplicació directa; ara bé, amb el desenvolupament progressiu del cabal d’Euratom, els Estats membres han hagut de tenir en compte un nombre com més va més important de requisits per poder negociar cap conveni. Alguns d’aquests requisits, com ara els que figuren a la Directiva sobre residus nuclears (Directiva 2011/70/Euratom del Consell), són d’especial rellevància en matèria de relacions exteriors.
