Hi ha un petit problema amb els èxits, com és que la reiteració d’aquests acaben per insignificar-los paulatinament. Probablement és una conseqüència de ser un territori productor en potència, és a dir que ser la terra dels músics per antonomàsia és un factor a tenir en compte pel que fa a les qüestions estadístiques. Tanmateix, per molts músics que hi haja arreu del món que siguen valencians hi ha fites i situacions que no són ni fàcils que s’hi donen ni habituals.
Fa unes hores ens assabentàvem d’un nou èxit d’un músic valencià darrere del qual hi ha un esforç, una constància i un desig de ser més i millor músic. Tan sols fa unes hores el Concurs Internacional de Composició Maurice Ravel, amb seu a Itàlia, anunciava els finalistes de les seues sis categories. En la categoria B, on participen composicions per a música de cambra d’entre cinc i onze músics trobem el compositor d’Alzira Raül Montalvà.
Montalvà començà a la Societat Musical d’Alzira, qui en declaracions a aquest diari explica que tot això de la composició “començà amb el mestre José Grau, qui em va animar a profunditzar en les primeres inquietuds compositives a més d’oferir-me un coneixement molt valuós de l’harmonia, i pobre home, va haver de fer algunes hores extres per donar-me classe de fuga i contrapunt”. Més tard, Montalvà passà d’Alzira al Conservatori José Iturbi de València on destaca el contacte que tingué amb el mestre Enrique Hernandis “qui em va mostrar la grandesa d’aquest ofici en diferents camps d’acció”. Accedí al Conservatori superior de Música de València obtenint el primer lloc en les proves d’accés, i una vegada dins destaca “l’honor d’estudiar amb Andrés Valero, Enrique Sanz, Manuel Añón i Francisco Zacarés entre altres”. Posteriorment arribà el moment de l’europeïtzació, i ací Montalvà apunta que “el pont decisiu entre Estònia i Espanya, va ser Musikene on vaig treballar durament amb el professor Gabriel Erkoreka”. Fou finalista al A. Dvorák de Praga, per a després finalitzar el Bachelor of Arts a l’Eesti Teatri ja Muusikaakadeemia de Tallinn amb Helena Tulve i Hans Gunter-Lock, “per a mi dos grans professors”.
El compositor i director d’Alzira Raül Montalvà Benavent.
Arribar a ser finalista d’aquest Concurs Internacional de Composició Maurice Ravel “és un honor per diverses raons”, destaca el músic alzireny, qui afegeix “perquè porta el nom d’un compositor amb un pes indiscutible en la història de la música, i pel fet d’haver sigut considerat mereixedor, i tan sols pel moment, de ser finalista d’un premi internacional, on la competència i l’abundància de compositors és brutal i humilment, perquè és un reconeixement a la teua feina”.
Què pot significar ara per ara aquest concurs per a Montalvà?, el compositor ho té clar, i afirma que el concurs “significa que per a gent que no et coneix, i que ni tan sols et segueix acadèmicament, t’has arriscat, has intentat ser personal i diferent, i donar veu a la teua tècnica i pròpia expressió per oferir bona part de tu als altres. Significa, a més, una arribada a un punt del camí on m’he vist envoltat d’hores de treball, de molts patiments, sacrificis, decepcions i dolor. Però que finalment em recorda que sóc afortunat per poder escriure el que sent, on hi ha gran part de les meues emocions, els meus pensaments i les experiències adquirides en la meua curta vida que sempre seran ací, fins i tot, quan jo deixe de ser-hi”.
Actualment, Raül Montalvà està immers en els preparatius de l’estrena el proper mes de maig de la seua Simfonia núm. 1 amb l’Orquestra Simfònica de l’Acadèmia Nacional de Música i Teatre de Tallinn sota la batuta del prestigiós director d’orquestra Toomas Vavilov. En el futur, més enllà d’un premi del qual ja és finalista “com qualsevol en la meua situació, tinc moltes ganes de poder accedir a un màster i gaudir el doctorat i la investigació. Seguir tenint activitat per Europa amb la mateixa intensitat que aquests últims anys i moviment continu amb noves obres i guardons”.
