Sergi Tarín / València.
La història comença amb una mort i un testament. L’any 1926 va faltar Francisco Balbastre, un terratinent de Mislata que deixà escrit el desig que les seues propietats, bona cosa de terres i d’immobles, es destinaren a fins socials i, sobretot, que s’edificara un hospital. Els dos marmessors encarregats de gestionar l’herència vengueren algunes cases i en llogaren unes altres. Entre d’elles, la del carrer Major, on viu, des de 1941, Josefa Martí, Pepita, de 83 anys. El 1997 legalitzà la propietat al jutjat del poble, però a l’any següent el rector de la parròquia Nostra Senyora dels Àngels impulsa la fundació benèfica Francisco Balbastre i reclamà els habitatges de l’antic mecenes. Pepita es convertí llavors en un obstacle per als interessos de la fundació.
En tot aquest temps, s’han produït sis intents de desnonament i quatre sentències en primera instància a favor de la dona gran, però recorregudes pel capellà a l’Audiència Provincial i, fins i tot, al Tribunal Suprem. Un litigi que li ha costat a Pepita 20 quilos i una fallada cardíaca per la qual té instal·lat un marcapassos. Una batalla “de David contra Goliat”, com la defineix el seu advocat, Juan Luis Cano, que tindrà, el pròxim dijous, 21 d’abril, un nou capítol, ja que hi ha dictada una nova ordre de desnonament, la setena, en aquest cas en contra del fill, amb una discapacitat del 33%, i una néta de 7 anys. Tots dos viuen en una de les plantes baixes de l’immoble. Pepita i el marit habiten la primera planta.
Acusació popular
Per a evitar que part de la família es quede al carrer, la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) ha anunciat una concentració, a partir de les 10.00 hores, a casa de Pepita. Així ho han comunicat hui durant una roda de premsa a la porta dels Apòstols de la catedral de València. Des de la PAH han denunciat els tres milions d’habitatges buits que, segons l’Institut Nacional d’Estadística, hi ha a l’Estat espanyol i han reclamat una llei d’habitatge que permeta catalogar aquests immobles i impedir l’abandó.
Entre ells hi ha els de la fundació Balbastre, que té inscrites sis cases més a Mislata. Una d’elles és l’antic hospital del carrer dels Àngels, en desús segons els afanys del mecenes i destinat a l’assaig d’una banda de cornetes i reunions de juniors i clavariesses. De les altres cinc propietats, almenys una d’altra està llogada. “Les cases són del poble, no del rector”, reivindica Pepita, qui s’ha constituït en acusació popular perquè es complisca fil per randa el testament de Balbastre. “És una qüestió d’avarícia”, lamenta Cano, qui creu que si el capellà, Alfredo Cremades, “no s’haguera encabotat a desnonar Pepita, tot aquest assumpte de l’herència i els altres sis immobles no hauria transcendit”. De moment, hi ha una investigació oberta al jutjat d’instrucció número 1 de Mislata i la Fiscalia ja ha demanat la imputació de Cremades.
L’arquebisbat entra en joc
Tant de ressò públic ha mobilitzat l’Arquebisbat de València. L’advocat, Antonio Yneba, va telefonar aquest dijous la PAH per a demanar-los, segons els activistes, que no barregen el nom de l’Església amb el desnonament de Pepita. En declaracions a La Veu, Yneba, qui va ser durant molt anys lletrat de la fundació Balbastre, defensa que l’entitat “no es eclesial, sinó civil”. “Està el rector com podria estar el metge o l’alcalde”, manifesta tot obviant que els quatre patrons de la fundació són de la parròquia dels Àngels. El president és el rector, el vicepresident és el vicari i els altre dos són membres del Consell Parroquial.
A més, Yneba assegura que la fundació vol oferir al fill de Pepita que abandone la panta baixa, “es destinaria a un menjador social”, per a mudar-se al segon pis. “Es tracta d’un traster sense condicions d’habitabilitat on sols funciona la cuina”, explica Cano, qui es mostra estranyat que l’Arquebisbat vulga distanciar-s’hi de la fundació i, al mateix temps, li faça de missatger. Serà un trasllat legal i amb contracte? “Supose que sí, però no ho puc precisar”, assenyala Yneba. De moment, la mateixa fundació encara no ha contactat ni amb la PAH ni amb la família. “És una entitat fantasma”, no es cansa de repetir Pepita. I insitix: “no me’n refie”.
Foto. PAH València.
