ARAMULTIMÈDIA / Cocentaina.
Els treballs arqueològics fets a l’abric de la Petxineta, al vessant oriental de la serra de l’Alberri de Cocentaina, han permès documentar l’existència d’un poblat hispanovisigot que data dels segles V i VI després de Crist. S’han trobat les restes d’un mur de maçoneria que recorre tot el jaciment, així com departaments adossats. Les mostres i informació que dóna aquesta troballa permetran entendre una època un poc desconeguda.
Aquest projecte d’excavacions està autofinançat per l’arqueòleg Iván Jover, amb col·laboració de diversos llicenciats i estudiants d’Història de la Universitat de València. L’arqueòleg Iván Jover explica que “l’assentament té un caràcter encimbellat i una situació estratègica privilegiada, amb un ampli domini visual de tota la plana de Cocentaina i no es descarta que pogués estar fortificat al seu perímetre”.
Una troballa més que ajudarà a entendre un poc més el període hispanovisigot a les comarques de l’Alcoià i el Comtat. Segons explica Iván Jover, el terme de Cocentaina compta amb una important concentració de jaciments d’aquest període, gran part identificats pel Centre d’Estudis Contestans, “amb una necròpoli, la de Polisixto, un dels cementeris tardoromans més importants descoberts al territori valencià”. Així, aquest descobriment ajuda a fer-se una idea de com era la vida a la serra contestana fa vora quinze segles.
