Després de Ocho apellidos vascos i Ocho apellidos catalanes, arriba, ací i ara, “Nou cognoms valencians”. I vos preguntareu: “Per què nou i no huit?”. Perquè som més fanfarrons que els altres i el 9 és un número que sempre va de cara i ha sabut col·locar-se entre les corbes voluptuoses del 8 i la perfecció del 10. A més, és una xifra que ens identifica als valencians des que som valencians, i perquè nou, en el nostre idioma natural, amaga també la idea de la novetat. I això és el que necessitem ara, aires nous.
Et convide a acompanyar-me en aquest experiment genealògic a la recerca dels nou cognoms valencians. Anem a emprar ingredients i utensilis de la terra, amb denominació d’origen. Ens situem a la casella d’eixida i toquem a la porta de l’Institut Valencià d’Estadística, més conegut com IVE. “En tenim d’això?”. Sí, i depèn de la Conselleria d’Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball. Quasi res. Estàs preparat per a descobrir els nostres nou cognoms valencians i molt valencians? Sí? Punxem ací i…
Mmm… Massarrojos, tenim un problema. No veig jo molta olor valenciana en el top ten. Està vist que García és l’autèntic mascle alfa a la península ibèrica i en la contornà valenciana. Però no desesperem, que no decaiga l’ànim. Anem a intentar-ho de nou amb els 20 cognoms més freqüents, a veure què n’ix…
Els 20 cognoms més freqüents en 2014.
Han aparegut ja els Muñoz, Gil, Jiménez, Torres, Martín… Però seguim sense veure el toc autòcton en cap lloc. D’acord, està clar, estem cuinant dades de 2014. Ja se sap, la multiculturalitat, la globalització, el mestissatge… Una cosa enriquidora i normal. Encara que també ens assalta el dubte. A veure si els cognoms valencians estan en perill d’extinció i no ens n’estem adonant? I això és bo o dolent? Doncs no ho sé. És llei de vida, supose. Ja no queden gairebé aiguaders ni enllustradors de sabates. Al cap i a la fi, qui es recorda de la Mirinda i el Tulicrem? Però, insistisc, no ens posem nerviosos. Tornem a donar-li al botonet per descobrir el top 30.
—Sanchís!
—Jesuset!
—Que no, que es diu Sanchís. Amb accent en la í.
—Que no, que no, que no. O potser has sentit dir Peris, Gomis i Llopis, amb accent a la í? Ei?
—Ostres, tens raó.
—En valencià, la terminació -is significa fill de… Quant de mal ha fet José Ángel de la Casa a la causa dels nou cognoms valencians! Veritat, Paco Lloret?
Bé. La maquineta de l’IVE no ens permet anar més enllà dels 30 cognoms més freqüents a terres valencianes. Potser hem volgut abastar massa i l’experiment no ens ha eixit com esperàvem. I si centrem el focus una mica més? Agafem la motxilla del nostre cosí aragonès José Antonio Labordeta i ens n’anem a visitar nou pobles valencians a la caça i captura dels nou cognoms genuïnament valencians. Tres per cada província. De costa i de l’interior. De parla valenciana i parla castellana. Vos sembla bé? I si no, també, que el que escriu sóc jo.
Després d’un sorteig que ni els de la Champions, aquests són els llocs escollits: Càlig, Vila-real, Villores, Ademús, Énguera, Sueca, Alcoi, Guardamar del Segura i Sagra.
Càlig
Comencem amb aquesta població de la comarca del Baix Maestrat d’uns 2.000 habitants. Bé, en realitat no ens hem mogut de l’ordinador, però així li donem ambient a l’assumpte. Seguim amb la maquineta dels cognoms de l’Institut Valencià d’Estadística i apuntem a Càlig. Disparem i…
Top 10 dels cognoms més freqüents en Càlig en 2014.
Bo. Com canvia la cosa! No? Ja tenim al top ten els Anglès, Borràs, Querol, Monroig, Llorens, Forner, Sorlí… Això ja té una pinta valenciana total. Però com anem a confirmar el seu origen autòcton? Podríem cridar un filòleg o un historiador, però a les hores que són igual estan ocupats amb la Fira del Llibre o preparant alguna tesi de centenars de pàgines. I si poguérem confirmar que les famílies Anglès i Borràs, per exemple, porten vivint a Càlig més de 350 anys? 400? Cinc-cents? Ja podríem considerar-los valencians de tota la vida, no? I què fem? Preguntem a l’Ajuntament?
La resposta és més senzilla. Ens n’anem a l’Arxiu del Regne de València. “I d’això tenim també?” Sí, al passeig de l’Albereda de la ciutat de València, al costat de les piscines cobertes aquelles, en aquest edifici lleig i llargarut, tenim l’arxiu de tots els valencians. Sona a eslògan, per l’amor de Déu, ho sent, però és que és així.
—Ara et vas a posar a demanar permisos i fer un parell de sol·licituds perquè et deixen consultar arxius per la ximpleria aquesta dels cognoms valencians? I segur que ens toca esperar un parell de mesos. Quin avorriment, per l’amor de Déu!
—No. Només ens cal l’abonament de l’autobús (vivim a la ciutat de València, per sort, i ja ho fem per vosaltres) i el DNI.
—I amb només el DNI et deixen consultar documents antics?
—Sí, estem al segle XXI.
Abreugem, que ens està quedant llarg el preàmbul. A l’Arxiu demanem el veïnat de 1646, una relació dictada per la Generalitat dels caps de família de totes les localitats valencianes. Busquem la població de Càlig i ens trobem a…
Ací tenim, entre d’altres, a “Phelisiano Borras, Josep Angles den Josep i Josep Angles den Joan”. Bé, eh? Han passat 371 anys i els Borràs i Anglès no s’han mogut del lloc. Això sí que és tindre amor per la terra. Igual et sembla que 371 anys són poc, així que doblem l’aposta i ens n’anem a 1510, tot just 20 anys després que Colon descobrira les Amèriques. D’aquesta època tenim el cens que les Corts de Montsó van ordenar dur a terme aquell mateix any per a finançar les campanyes militars a l’Àfrica de Ferran el Catòlic, ja que l’home estava eixos dies una miqueta inquiet. Mig mil·lenni ja és temps suficient per a demostrar l’amor dels veïns de Càlig per la terreta, no et sembla? També es custodia aquest últim document a l’Arxiu del Regne de València. Cal aprofitar la visita. Busquem Càlig i…
Bé, bé, bé… Potser no estigues acostumat a la cal·ligrafia dels escrivans reials de fa 500 anys, però et puc ajudar. Ací podràs veure, entre d’altres, Guillem Borràs, fill d’en Lorens, al final de la columna de l’esquerra i, a la dreta, el Guillem Borràs major, Berthomeu Borràs major i Berthomeu Borràs, fill d’en Guillem. Conclusió a primera vista: el cognom Borràs és propi de Càlig com a mínim des de l’any 1510 i s’ha mantingut sense abandonar el poble més de cinc segles. És suficient per reconèixer-lo com un dels nou cognoms valencians que estem buscant? Jo crec que sí, no? Cap filòleg o historiador en contra? Fem pujar a l’escenari Berthomeu Borràs en nom de tots els Borràs de Càlig.
Continuarà…
Post Scriptum: Els tres primers rostres que il·lustren la fotografia que encapçala l’article són valencians anònims. La segona dona del cartell és Maruja Rams, la bella miss València de l’any 1935, fotografiada per Vicente Vidal Corella per a la revista ‘Crónica’.
