Vila-real
A la ciutat grogueta hem hagut d’ampliar el top de l’IVE fins als 30 cognoms més freqüents en 2014, ja que es tracta d’un lloc de recepció d’emigrants durant diverses dècades. De seguida identifiquem el llinatge Rubert, seguit pels clàssics Llorens, Carda, Mesquita, Pitarch, Broch… En comparar amb els anys 1646 i 1510, vam detectar que els Rubert ja s’havien assentat a la vora del riu Millars. Primerament, Esteve Rubert i la muller d’en Joan Rubert i, ja a principis del segle XVI, Vicent Rubert. Així doncs, Esteve Rubert es converteix en el quart escollit.
Dades de l’IVE en 2014.
Villores
Deixem enrere la populosa, industrial i festera ciutat d’Alcoi per a refugiar-nos en un bell racó de la comarca dels Ports, al nord del País Valencià. Serà Villores, amb el seu mig centenar d’habitants, qui ens aporte el setè cognom valencià. Quin deu ser? La cosa no és molt complicada. L’IVE ens aporta només tres cognoms freqüents en 2014: Querol, Gil i Mampel. A Jironi Mampel el descobrim en 1646 i, anys abans, a la curta llista de “pobres miserables” de Villores a 1510 trobem el Pere Querol. Per tant, el cognom Querol és el setè participant d’aquest experiment genealògic.
Dades de l’IVE en 2014.
Veïnat de 1646.
Cens de 1510.
Deixem la província de Castelló i ens n’anem al Racó. Allà, a Ademús, prosseguim el nostre treball de camp. Anem a aplicar el mateix mètode que a Càlig, encara que ho narrarem de forma més resumida. Bussejarem en les estadístiques de 2014 de l’IVE, el veïnat de 1646 i el cens de Montsó de 1510.
Dades de l’IVE en 2014.
Veïnat de 1646.
Cens de 1510.
Es nota que Ademús és de parla castellana. I ho és per la gent que l’habita des de fa centúries. Els cognoms Blasco, Aparicio, Hernández i Antón apareixen en 2014 i 1646. Si punxem en la tercera imatge, en el detall del cens de 1510 corresponent a Ademús, descobrirem també Domingo Anthon major i Pero Anthon. Per tant, podem donar la benvinguda al segon escollit: Domingo Antón. Ja tenim dos cognoms assentats en terres valencianes des de més de 500 anys: Borràs i Antón. Seguim a pels set restants?
Énguera
Ens toca tornar a l’interior de la província de València, a la Canal de Navarrés. A Énguera vam descobrir que els cognoms propis més habituals en l’actualitat són Aparicio, Simón, Sanchiz, Marín, Sarrión i Esteve, entre d’altres. Curiosament, vam detectar el llinatge Aparicio en la seua forma valenciana tant en 1646 (Chrisóstomo, Sebastià, Simó i Roch Aparici) com en l’any 1510 (Joan Aparisi i Miquel Aparisi menor). Serà Aparicio la versió en llengua castellana d’un cognom valencià?
Dades de l’IVE en 2014.
Veïnat de 1646.
Cens de 1510.
Ja ens acostem quasi al final de l’article. La penúltima parada és a Sueca, a la voreta de l’Albufera. Són nombrosos els cognoms amb gust autòcton que trobem en el top 30, com Llopis, Martí, Ferrando, Matoses, Fos, Meseguer, Carbonell, Martorell, Alberola i Baldoví. Precisament d’aquest últim llinatge trobem pistes en 1646 (Jaume Baldoví i Joan Baldoví) i en 1510, com Na Baldovina, la vídua de Ramon Baldoví; Johan Baldoví, fill d’en Pere; Miquel Baldoví i “la muller de Johan Baldoví, vídua”. Ací teniu els documents:
Post Scriptum: Els tres primers rostres que il·lustren la fotografia que encapçala l’article són valencians anònims. La segona dona del cartell és Maruja Rams, la bella miss València de l’any 1935, fotografiada per Vicente Vidal Corella per a la revista ‘Crónica’.
