Ignasi Mora / Oliva.
Al meu entendre, ahir es van calmar les ànsies de poesia a la Poefesta d’Oliva. El recital –per dir-ho així– al Teatre Olímpia d’aquella població fou un vertader espectacle de versos, músiques, art plàstic… Tota una obra d’art que partia de la poesia, però s’embolicava el cos amb un foulard d’altres arts, d’una manera ajustada, concisa, com si fóra exacta, semblava que segons un guió llargament elaborat i assajat. Com sempre, va presentar l’acte la fabulosa, i encara em quede curt, Àngels Gregori. I va començar i va acabar aquella festa en principi poètica Xavi Lloses al piano, un personatge que diu de si mateix que és un antipianista, compositor i terrorista sonor. El final va ser d’una bellesa divertida i molt colorista, jugant l’antipianista amb pianets i pilotes de ping-pong, ordinadors, tot allò que l’artista plàstic Àlex Pallí havia inventat en llargues nits d’insomni comprensible, s’hi devia enjogassar. Entremig de l’espectacle, Toni Cotolí va interpretar dues peces precioses a la guitarra, però dues, només dues, contingut l’artista, com tota la resta, seguint el guió invisible i potser inexistent.
Per culpa de la pròstata vaig haver d’eixir del saló de l’Olímpia –de gom a gom, gent d’Oliva en la seua immensa majoria– i vaig deixar encarregat al poeta Josep Piera d’informar-se de la recitació de poemes. I més tard vam enllestir una llista de poetes, cadascun dels quals llegí amb més o menys passió tres poemes, tres només, per no cansar ningú i fer una autèntica festa poètica, que la poesia és brevetat, la màxima brevetat possible. I com, fins i tot els mateixos implicats, diem que els escriptors som uns vanitosos enormes i sense excepcions, els vaig ordenar per ordre alfabètic: Josep Lluís Aguiló, Ivan Brull, M. Ana Diz, Cesk Freixas, Gràcia Jiménez, Marta Petreu (de Transsilvània i amb l’ajuda d’un traductor), Francesc Parcerisas i Ester Xargay. I per descomptat que no em deixaré, sinó que el posaré separat de la resta i al davant, com si diguérem com a homenatjat de la Poefesta de cada any, Francisco Brines, que ahir se’l sentia perfecte: els puntets de les is i tot. Confiem que l’any que ve Canal 9 siga l’encarregat de fer la retransmissió en directe d’aquesta Poefesta i que tot el país sàpiga fins on es pot arribar amb ganes i comboi.
En acabar, la gent satisfeta, alegria generalitzada, molts que deien que era el millor any de la Poefesta, magnífic, perquè amb l’art no se sap què pot passar i, en canvi, ahir, l’espectacle poètic va ser una benedicció dels déus, un saciar-se amb la poesia i amb les altres arts. Com va dir Piera a l’eixida: “m’ha agradat molt, he disfrutat molt”. I el remat del dia es va fer amb un piscolabis al port, tapes i beguda fins a la nit més nit, encara que no tan negra com altres nits, ja que l’ambient era vitalment una delícia.
