Suècia, Finlàndia i Dinamarca es troben entre els països amb la major igualtat de gènere del món, però, desproporcionadament, tenen altes taxes de violència de parella contra les dones, fenomen descrit com la ‘paradoxa nòrdica’. Enrique Gracia, catedràtic de Psicologia Social de la Universitat de València, i Juan Merlo, de la Universitat de Lund, a Suècia, han publicat un article que dóna pistes sobre les causes i assenyala la necessitat de promoure noves recerques que ajuden a comprendre aquesta paradoxa.
La paradoxa nòrdica és una de les qüestions més desconcertants en el camp de l’estudi de la igualtat de gènere i la violència contra la dona, i fins i tot sembla una situació contradictòria. La violència de parella (IPV, intimate partner violence en les sigles en anglès) contra les dones ha sigut considerada per l’Organització Mundial de la Salut un problema de salut públic global de proporcions epidèmiques. En aquest context, investigadors, governs i institucions internacionals preocupats per la seua prevenció han fet una crida a emprendre accions urgents.
De fet, un estudi de l’Agència Europea dels Drets Fonamentals de l’any 2014 va mostrar que sobre una mitjana del 22% de violència de parella a la Unió Europea, i un 13% als països amb els índexs més baixos, Dinamarca, amb un 32% (l’índex més alt de la Unió), Finlàndia (un 30%) i Suècia (un 28%), els tres països nòrdics dins la Unió Europea, estan molt per damunt de la mitjana.
Igualment, la violència contra les dones fora de la parella, com la violació, i dades respecte a l’acceptació i actituds de culpabilització de les víctimes en els casos de violència contra les dones en els països nòrdics, reforcen la visió d’una alta prevalença de la violència contra la dona en aquests països.
Enrique Gracia i Juan Merlo, en l’article Intimate partner violence against women and the Nordic paradox, publicat pels dos investigadors en la revista Social Sciene & Medicine, destaquen que el coneixement de les causes de la paradoxa nòrdica pot proporcionar una via per a orientar les noves recerques sobre IPV amb la finalitat de respondre adequadament a aquest problema social i de salut pública d’una manera més efectiva.
Les xifres indiquen que països com Portugal, Itàlia o Grècia, amb índexs de prevalença de la violència de parella d’un 19%, tenen índexs d’igualtat de gènere més de 30 punts més baixos que els països nòrdics, els quals, al seu torn, tenen índexs de violència de parella entre un 9 i un 14% més alts que els països citats.
Enrique Gracia i Juan Merlo, en l’article publicat, també assenyalen que podria ser que la igualtat de gènere no tinguera relació amb l’alta prevalença de violència de parella als països nòrdics. “Podria haver-hi una explicació basada en una tercera variable no tinguda en consideració. Els països nòrdics són similars en els nivells d’igualtat de gènere, però també poden ser iguals o comparteixen característiques que augmenten l’índex de violència de parella, com per exemple els patrons de consum d’alcohol”.
En aquest sentit, els dos investigadors apunten al fet que “clarament es necessita més recerca, incloent-hi la recerca qualitativa a fi d’obtenir un millor coneixement del context social en què es dóna la violència de parella. No podem descartar la possibilitat que la paradoxa nòrdica siga només l’expressió d’un biaix en la informació disponible, però alhora no es pot descartar la possibilitat que reflectisca vertaderes diferències en la prevalença d’aquest tipus de violència de gènere”.
Context nòrdic i europeu
El Consell de Ministres nòrdic, que engloba els tres països nòrdics de la Unió Europea (Suècia, Finlàndia i Dinamarca), ha destacat enguany: “La igualtat de gènere es refereix a iguals drets, responsabilitats i oportunitats en cada àrea de la vida de dones i homes i xiquets i xiquetes. Significa que cada persona –independentment del sexe– té el mateix poder i influència en la societat”. “Per tant –afirmen Enrique Gracia i Juan Merlo–, la igualtat entre dones i homes és un valor fonamental als països nòrdics, que ha contribuït a convertir la regió en la zona amb la major igualtat de gènere”.
Aquesta declaració, d’acord amb l’article publicat per Enrique Gracia i Juan Merlo, es recolza en diversos indicadors. Així, els tres països tenen el més alt índex d’igualtat de gènere, un indicador desenvolupat per l’Institut Europeu per a la Igualtat de Gènere, que està basat en sis dimensions centrals (treball, diners, coneixement, temps, energia i salut) i que permet establir comparacions entre tots els estats de la Unió Europea. Per exemple, a la UE els països nòrdics tenen índexs entre 70,9 i 74,2, mentre que la mitjana és 52,9 i l’índex més baix, 33,7.
També Islàndia, Noruega, Finlàndia i Suècia són, d’acord a l’Informe global de la bretxa de gènere de l’any 2015, promogut pel Fòrum Econòmic Mundial, els països amb la menor diferència entre homes i dones mesurada en quatre categories: participació econòmica i oportunitats, nivell d’educació, salut i supervivència i autonomia política. L’índex de desenvolupament de gènere, basat en tres dimensions de desenvolupament humà: salut (esperança de vida en nàixer), educació (anys d’ensenyament) i control dels recursos econòmics (ingressos rebuts del treball femení i masculí), estima que els països nòrdics aconsegueixen puntuacions que van des de 0,975 fins a 0,999, on 1 significaria la igualtat absoluta.
Si volen tindre més informació al voltant dels estudis sobre la violència contra les dones duts a terme per Enrique Gracia poden fer-ho en el document adjunt d’aquesta notícia.
