Europa Press / València.
El president de l’Associació Valenciana d’Agricultors (AVA-Asaja), Cristóbal Aguado, ha alertat aquest dimarts sobre el bacteri ‘xylella fastidiosa’, també coneguda com l’”ebola de l’olivera”, que ja ha acabat amb “milers i milers” d’oliveres a Itàlia i afecta també cítrics, molts fruiters, ornamentals i vinyers. “Posa en perill tota l’agricultura mediterrània”.
Així ho ha explicat davant els mitjans Aguado, abans de participar en una jornada organitzada per AVA-Asaja, en la qual han participat el president de la Generalitat, Ximo Puig, i la consellera d’Agricultura, Elena Cebrián, per a abordar aquest “bacteri extraordinàriament perillós” que està a Itàlia, Marsella i Còrsega, que posseeix “una capacitat de mutació extraordinària” i que, com ocorre amb les plagues, “no ha vingut per a anar-se’n, sinó per a quedar-se”.
Ha assegurat que la ‘xylella fastidiosa’ és “la gran preocupació” al costat de la ‘taca negra’ i el ‘greening’, perquè malgrat que s’estan intentant fer “cordons de seguretat” per a frenar la seua expansió, està superant-los i amenaça, de moment, tota l’agricultura italiana, francesa i de l’est d’Europa.
Ja que la climatologia és semblant i resulta benigna per al bacteri, Cristóbal Aguado ha advertit que podria acabar a l’Estat espanyol i actualment no existeix cura més enllà de la prevenció. “Si arriba a València els pals seran tremends: oliveres, fruiteres, ornamentals, vinyes…, imagineu el que seria València”, ha alertat, per a incidir que fins i tot les oliveres mil·lenàries presents en la regió “passarien a l’oblit”.
Per açò, ha instat a combatre el bacteri amb una “gran aliança política i científica”, amb inversió i el suport de les empreses agroquímiques, perquè plagues com aquesta “poden acabar amb la nostra agricultura” i necessiten d’una resposta global, amb inversió i cerca de productes capaços de controlar, detenir o guarir aquest bacteri.
Per la seua banda, Ximo Puig ha indicat que aquest bacteri és “quasi com un càncer” perquè a més del seu poder de destrucció, “tarda a detectar-se” i ha apostat per “mesures preventives de control fitosanitari” més rígides.
En aquest sentit, ha indicat que Europa, “que tanca fronteres per a les persones d’una manera impresentable, podria dedicar-se més a tancar-li fronteres a les plagues, seria una millor eixida”.
