Diari La Veu del País Valencià
Les 10.000 persones atrapades a Idomeni paguen amb la seua salut les polítiques europees
RedactaVeu / Atenes

Aquest dissabte, 14 de maig, dia Mundial d’Acció per les Persones Refugiades, La Veu es fa ressò de la situació que es viu als camps de refugiats de Grècia i que s’ha fet saber a través d’un comunicat de Metges Sense Fronteres. Després del tancament de la ruta dels Balcans cap a Europa, milers de migrants i refugiats van quedar atrapats en el camp improvisat d’Idomeni, on estan exposats a les violentes actuacions de la policia fronterera i a la falta d’escrúpols dels traficants de persones, segons expliquen des d’MSF. Els equips d’aquesta organització conten, per justificar aquesta sentència, que han tractat bebès amb sis setmanes d’edat que han sigut ruixats per gasos lacrimògens i xiquets de deu anys amb ferides provocades per bales de goma.

El fet de romandre tant de temps en un camp que no ofereix un refugi adequat i que no compta amb les instal·lacions mèdiques ni sanitàries necessàries està tenint conseqüències directes en la salut de les persones. Els equips mèdics d’MSF tracten de minimitzar aquestes conseqüències i han començat, el passat dia 11 de maig, al costat de les autoritats de salut locals, una campanya de vacunació amb la qual protegiran al voltant de 5.000 xiquets de contraure malalties prevenibles.

Campanya de vacunació. Foto: Rocco Rorandelli (MSF).

“Alguns d’aquests xiquets van nàixer en sòl europeu, uns altres porten mesos fora de les seues llars, molts porten fugint de la violència des de fa diversos anys i la majoria d’ells no han rebut les vacunes de rutina que necessiten”, explica Emmanuel Massart, coordinador de terreny de MSF a Idomeni. “Europa va decidir posar les mesures perquè milers de persones no pogueren desplaçar-se d’un lloc a un altre de Grècia, però no va planejar com satisfer les seues necessitats més bàsiques. Aquesta és una crisi completament predictible, causada per la negligència deliberada dels governs i institucions europees”

Impotència i frustració se sumen a la tensió d’Atenes

La situació no és millor a Atenes on, malgrat l’alleujament que proporcionen voluntaris i associacions locals, no existeixen unes condicions bàsiques de vida per als refugiats. Impotència i frustració se sumen a la creixent tensió entre els refugiats, que senten que els seus casos són estudiats arbitràriament d’acord amb les seues nacionalitats.

“Totes les nits esclaten discussions entre sirians i afganesos”, explica Mohammad, un refugiat sirià de Latakia que va arribar a Grècia a mitjan març. “La decisió d’acceptar sirians i iraquians com a refugiats, però no els afganesos, no és per res justa, perquè el sofriment pel qual han passat molts afganesos és encara pitjor que el d’alguns sirians”, diu Mohammad. En el camp de Elliniko hi ha al voltant de 4.000 refugiats, la majoria d’ells procedents d’Afganistan. Molts d’ells van començar una vaga de fam fa tres dies en protesta per les nefastes condicions de vida del camp.

Campanya de vacunació. Foto: Rocco Rorandelli (MSF).

Els serveis en els camps dirigits pel Govern estan lluny del promès

Els serveis que ofereixen els camps dirigits pel Govern estan lluny del que prometen els policies a Pireaus, com s’explica en el comunicat de MSF. Prop de la frontera albanesa, en la ciutat de Ioannina, el camp dirigit pels militars allotja 15.000 sol·licitants d’asil que passen els seus dies sota un sol sufocant i que estan exposats, sense quasi protecció, a les encara fredes nits. Dormen en tendes de campanya que no compten amb matalassos. Un camió de l’exèrcit grec distribueix menjar i aigua dues vegades al dia. Els refugiats es passen les hores tractant d’evitar la mossegada de serps i escorpins i fan fogueres per a entrar en calor i esterilitzar l’aigua, ja que no volen que els seus fills patisquen nous episodis de diarrea.

Khaled de Sinjar. Foto:Mohammad Ghannam (MSF).

Khaled, un home yazidita de les muntanyes de Jebel Sinjar, al Kurdistan iraquià, explica que “no esperàvem que ens tractaren així a Europa. Vam venir cercant seguretat després que l’ISIS matara els nostres familiars i amics, que segrestaren i violaren les nostres dones. Vam haver de fugir de les nostres cases. El món sencer mira la nostra tragèdia des de les seues cases, però ningú fa res per ajudar la meua gent!”

Si voleu llegir més testimonis com el de Khaled podeu fer-ho al següent enllaç, on MSF ha recopilat i traduït alguns d’ells.

Comparteix

Icona de pantalla completa