El treball del compositor i director de Xella, José Miguel Fayos Jordan, té connotacions d’autèntic activista. Malgrat que és una normalitat sonora, si atenem el panorama bandísitc, ens adonem que les reticències a interpretar i consumir músiques que van més enllà dels estàndards compositius hegemònics es una feina de superació d’obstacles sovint autoimposats.
Aquest diumenge, Fayos dirigirà, per primera vegada, la Banda Municipal d’Alacant durant la primera part del concert que tindrà lloc, a l’ADDA, a les 12h. Tindrà el privilegi d’estrenar i dirigir la seua música, com serà el cas del Doppelgänger Concerto per a flauta, clarinet i banda i la seua Multaqa (Deconstruction I). Davant el repte i la proposta, Fayos admetia que s’ho va haver de meditar perquè “m’ho oferiren els músics i m’ocasiona molt de respecte posar-me davant de músics professionals com els de la Banda Municipal d’Alacant”. No obstant això, davant d’oportunitats així, un procediment que hauria de ser habitual, com és el fet de cedir oportunitats a directors valencians emergents i compositors tan interessants, com és el de cas de Fayos, tan capficats en l’evolució de la banda com un instrument de possibilitats encara per investigar, Fayos es mostra “profundament agraït” i aprofitarà per “traure un aprenentatge de l’experiència”.
José Miguel Fayos dirigint l’ensemble de saxos durant el SuecaSax de 2015.
La desconstrucció i la banda
Doppelgänger Concerto per a flauta, clarinet i orquestra de vents “té, al darrere, un procés complex”, ens explica el compositor, que segueix, com en altres recents obres per a banda del de Xella, “el procés d’agafar coses del passat com a punt de partida per fer una desconstrucció”, un fet que destaca i “està molt present en la literatura, el cinema i l’art en general”. El nom alemany es tradueix per el Doble fantasmagòric, una cosa que féu “un dels compositors que més admire, Schubert, com és el cas de presentar una dualitat que interactua, com un doble i un jo”, explica. “Que ningú espere un concert clàssic ni barroc, sinó que hi ha una interacció, una elaboració dels materials, un cicle constant on el primer moviment és el resultat del filtratge del tercer, mentre que el segon és una mena de cadència per als solistes i la percussió”, perquè “vull un trànsit entre els dos mons, entre el real i el fictici”.
Aquest Doble fantasmagòric segueix fil per randa l’evolució creativa de Fayos que, cada vegada més, elabora elements més complexos que es presenten de manera natural, de manera fluida entre els nous timbres de possibilitats de la banda perquè vol “normalitzar certs recursos als quals la música contemporània ens té acostumats, i amb la banda es pot fer un bon treball amb la microtonalitat, els multifòncis, etc. Ara bé, “no hi haurà belles melodies, sinó un treball tímbric en el primer moviment amb multifònics, microtonalitat, glissandos, un treball de la velocitat del vibrato per crear una micropolifonia, amb articulacions diverses… Tot per crear major riquesa creativa”.
Fayos Jordan dirigirà també la seua Multaqa (Deconstruction I), una obra que estrenà Pascual Vilaplana amb la Banda Juvenil de Colòmbia, que fou composada abans del punt d’inflexió que suposà De el color de las mareas i que, ens explica, “amb el títol ja faig referència al material, apunta a la convivència de les tres religions”, un treball que també tracta en Cantares de la nueva tierra (on commemora els 400 anys de la Carta Pobla de Xella), però, ací, ens afegeix Fayos, “desconstruisc a partir de Mujer Naufraga, que és una de les cantigues d’Alfons X, i empre escales àrabs ‘nacám’, o a partir de Cuando el Rey Nimrod, que és una cançó sefardita. A partir d’açò faig coses noves”, explica, “buscant el treball tímbric”.
