Sixto Ferrero / València.
“Hi ha moltes coses a fer en la vida”, entre d’altres ser poetessa. Maria Josep Escrivà torna als prestatges, a les tauletes de nit, a les mirades d’uns lectors “adults i exigents”. Serena barca (Edicions del buc, 2016), és el cinquè poemari que ha trencat un silenci provocat només per motius humans, com “treballar en aquest llibre, amb un ritme de treball lent”, i que ha compaginat amb altres publicacions, com el conte Àngels de nata (Edicions 96, 2013), però a més la poetessa del Grau de Gandia ha estat —i continua— implicada en associacions per divulgar la poesia. Tot plegat respon davant el silenci: “Els anys passen molt ràpidament, per a mi set anys són…”, molts o pocs, segons qui i com es vulguen viure.
Àngels de nata (Edicions 96, 2013).
Perquè d’això parla també Escrivà amb aquest títol tan reflexiu i una il·lustració, dissenyada per Dídac Ballester, que transmet un estat zen o fins i tot la blancúria mediterrània. Abans de materialitzar-se amb un “disseny particular”, l’embrió de Serena barca és la vida mateixa passada pel sedàs d’Escrivà, “han estat uns anys de vida tranquil·la, tot i que sempre en la meua poesia, com en la meua vida, conviuen moments d’equilibri, d’estar en pau amb mi mateixa, amb la consciència del dolor del món, amb moments d’inquietud…”, vivències que “s’ajusten a la imatge d’una barca que es mou per un medi inestable com la mar”, reviu, mentre que allò que pretén transmetre el títol “buscar l’equilibri sobre el medi líquid”, ja que la mar, per on navega la barca “passa d’un moment de molta calma a un canvi sobtat que ho rebolica tot, com la vida mateixa”.
Portada de Serena barca (Edicions del buc, 2016).
Serena barca representa un “escorcollar-se interiorment”, un procés “de posar ordre interior en mi mateix i que després trasllade a la poesia”, perquè reconeix la poetessa que “gràcies a la poesia puc arribar a la pau i l’ordre sobre sentiments que també sovint fan mal”. Exemple d’això són Lentes estalactites, un dels capítols dedicats al dolor. Afig, “sóc una persona que manifesta i m’agrada comprometre’m amb els altres i amb la poesia intente posar-ho en ordre”.
Maria Josep Escrivà.
Maria Josep Escrivà declara que li agrada el “públic exigent”, on la “participació del lector és important”, perquè “allò que he intentat expressar ha de tindre una complicitat lectora”. Serena barca però, també “té un caràcter lúdic, perquè he jugat amb el llenguatge, per transmetre benestar i parlar des de la serenitat”. “Fer poesia és buscar aquells lectors que volen dedicar un temps tranquil a la lectura, però també a la reflexió, ensenyar-se amb el llenguatge, que tenen ganes d’esforçar-se una mica i deixar-se portar”, en eixe sentit, apunta que “a banda de la tècnica —Serena barca— té la seua part seductora, per a un públic adult i exigent”.
Parlant de seducció, també en versa Escrivà en el capítol On pastura l’esperit, amb uns poemes eròtics “on treballe l’eros del llenguatge, repasse les parts del cos d’un home de manera suggeridora i simbòlica, amb un intent de transmetre l’erotisme a través de la poesia”.
Serena barca es presentarà aquest divendres (20.00h) a la Casa de la Cultura de Pego amb una posada en escena igual de suggeridora que els mots publicats. Maria Dolors Pellicer, l’escriptora i poetessa de Pego farà d’amfitriona juntament a Carles Vicent Siscar, qui recitarà alguns poemes il·lustratius, per a seguidament recitar Maria Josep Escrivà amb la interacció de la flautista Maria Àngel Faus qui l’acompanya en el recitat i intercala diverses peces.
Serena barca espera “la complicitat dels lectors, que trobaren en aquest llibre un recer, amb un llibre que aporta benestar”, i per a la seua autora, això “és important”.
Les properes presentacions seran el 28 de maig durant el recital col·lectiu a Marxuquera, on Saforíssims col·labora en el pla de dinamització; i el 10 de juny a Oliva.
