“Durant 20 anys, Acció Cultural del País Valencià (ACPV) ha advocat per la normalització de les relacions entre el País Valencià i Catalunya i pel treball conjunt en tots els àmbits en què comparteixen necessitats (llengua i cultura, mitjans de comunicació, infraestructures, finançament…). Els impediments d’aquesta normalització han estat motivats per interessos polítics partidistes que han tingut un cost molt alt, d’intoxicació i de crispació permanents de la vida política valenciana, però han tingut un cost també estrictament econòmic: algun dia s’hauria de quantificar el cost de les polítiques d’alimentació artificial d’un conflicte inexistent”.
Amb aquests termes s’expressa ACPV en un comunicat fet públic aquest dijous en què l’entitat valora “molt positivament” l’agenda de treball anunciada pels dos presidents i manifesta el seu “ple suport” a aquesta dinàmica de col·laboració, a la qual, indica, “cal garantir una dinàmica complementària i paral·lela d’extensió social i popularització de l’agenda de col·laboració, en la qual la nostra entitat ja fa molts anys que treballa, i continuarà fent-ho amb una voluntat reforçada”.
Segons ACPV, la reunió dels presidents valencià i català que va tenir lloc ahir inicia una normalització “llargament esperada” i que ha comptat i compta cada dia amb més suport social, “fins al punt que hui és ja una demanada absolutament majoritària de la societat valenciana, de tal manera que qui pretenga continuar obstaculitzant-la haurà d’assumir el cost de la marginació social i també electoral”.
Acció Cultural es congratula per l’agenda de treball anunciada pels dos presidents, la qual contempla la col·laboració en el Corredor Mediterrani, “que encara pateix la discriminació econòmica en les inversions de l’estat”; el compromís públic en l’endegament de la reciprocitat d’emissions de ràdio i televisió “i, amb això, la fi de la censura imposada per l’anterior govern valencià a TV3 i la recuperació de la ràdio i televisió valencianes, dins de l’any 2016”; i l’entrada del Govern valencià en l’Institut Ramon Llull que, d’altra banda i segons ACPV, “no té cap sentit retardar, perquè no podem continuar sotmetent la cultura a interessos o pressions polítiques partidistes.”
