Durant l’acte, Escola Valenciana ha repartit material informatiu als assistents amb la intenció d’exposar les raons fonamentals per a introduir la capacitació lingüística en totes les administracions i, d’aquesta manera, afavorir el procés de normalització de la llengua. Representants d’Intersindical Valenciana, CCOO-PV, FAPA-València, ACICOM, l’Associació d’Editors del País Valencià, el Gremi de llibrers i la Fundació pel Llibre i la Lectura –FULL–, han donat suport a aquesta iniciativa.
El cantaire David Reig ha interpretat la cançó més emblemàtica de la substitució lingüística: Tio canya, del conjunt Al Tall. La campanya ‘Pels drets lingüístics. Requisit ja’, que inicià el mes passat Escola Valenciana, preveu noves accions periòdiques.
La propera concentració tindrà lloc el 16 de juny a les 19 hores també davant les Corts.
Segons Escola Valenciana, l’Escola i l’Administració “són les principals vessants per garantir la normalització de la llengua al país” ja que d’una banda, l’ensenyament en valencià dota l’alumnat de la competència lingüística necessària per a poder fer servir el valencià i el castellà de forma equilibrada i, d’altra banda, Escola Valenciana fixa la necessitat de potenciar la llengua en l’àmbit de l’administració pública com a mesura fonamental d’igualtat i respecte dels drets de la comunitat de parlants.
En aquests termes, l’entitat cívica reprèn la demanda social que encetà fa 32 anys de regular la capacitació lingüística com a requisit per a accedir a la funció pública, formar part dels procediments de promoció interna i desenvolupar la formació tecnicolingüística.
Segons apunta Escola Valenciana, “el requisit o la capacitació lingüística forma part de la qualitat del servei públic”. També subratlla que “el treballador públic demostra que posseeix la suficient competència lingüística per adaptar el seu treball a la diversitat lingüística del nostre país, tal com demostra tenir la competència tècnica per a desenvolupar aquest treball”.
Per tant, considera l’entitat, la competència lingüística és condició “inequívoca i imprescindible” per poder exercir l’activitat laboral dins de l’administració pública.
Dret lingüístic: dret a la igualtat
En l’actualitat, el respecte envers els drets lingüístics individuals i col·lectius dels valencianoparlants es vulnera perquè s’incompleix el marc jurídic reflectit en l’article 7 de l’Estatut d’Autonomia valencià, la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià, i l’article 19.1 de la llei 30/1984, de Mesures de Reforma de la Funció Pública –LMRFP–. Amb la intenció d’evitar la discriminació per raó de llengua, Escola Valenciana proposa incloure la capacitat lingüística en el decret de funció pública valenciana.
Accés a la funció pública i coneixement lingüístic
Escola Valenciana entén que la competència lingüística ha d’estar associada a les competències professionals de qualsevol càrrec o lloc de treball en la funció pública i que la capacitació lingüística dels treballadors s’ha d’adaptar a la realitat de cada lloc de treball i a la funció que hi desenvolupen. Així, segons l’entitat cívica, “cal establir una catalogació del nivell d’especialització i de coneixements tècnics i lingüístics proporcionals a les funcions professionals”. D’aquesta manera, la mateixa administració haurà d’incloure el perfil laboral i professional en el catàleg lingüístic dels llocs de treball.
Pedagogia i àmbit d’aplicació
Totes les administracions radicades al País Valencià “han d’atendre en valencià sense cap excepció”, subratlla Escola Valenciana, que destaca que la ciutadania “té el dret de triar en igualtat de condicions el valencià o el castellà davant tots els poders públics” i que aquest dret està emparat pel Tribunal Constitucional, que estableix la cooficialitat de les dues llengües en l’article 3 de la Constitució espanyola.
Pel que fa a les comarques castellanoparlants, Escola Valenciana considera que s’ha de garantir la informació i formació necessària per a implantar la competència lingüística. “La introducció de la capacitació en valencià conviurà amb l’estatus lingüístic d’altres llengües acceptades també com a pròpies”, considera, per la qual cosa, “les estratègies i la pedagogia d’implantació dependran de cada context social de les comarques valencianoparlants i sempre es posarà atenció a la diversitat”.
Formació
La formació tecnicolingüística per obtindre la certificació oportuna de capacitació lingüística per accedir a la funció pública, per participar en un procediment de promoció interna o a causa d’estar immersos en un procés de catalogació de llocs de treball en una administració concreta, ha d’estar acompanyada per altres crèdits formatius per culturalitzar els actuals i futurs funcionaris i funcionàries.
Acords empresarials
“El valencià ha de marcar el segell de qualitat”, segons Escola, per a qui les empreses, organitzacions i entitats que ofereixen serveis a les administracions públiques valencianes “haurien d’assumir el requisit lingüístic per a la contractació de treballadors i treballadores i garantir-los la formació laboral permanent”. També posa de manifest que és important que la competència lingüística “s’implante en tots els àmbits que exerceixen la seua activitat de forma complementària a l’administració pública i tenen un pes transcendental en la nostra societat civil, com és el cas de les notaries i els registres de la propietat”.
Acords estatals
La Generalitat Valenciana té la competència per a legislar a favor de la llengua i ho ha de fer de forma transversal a totes les administracions i per això, segons Escola Valenciana, “el Govern valencià ha d’establir convenis amb l’Administració estatal perquè a les bases dels concursos de trasllats en l’àmbit judicial es valore i es puntue el coneixement de la llengua com a condició indispensable per a poder exercir la seua funció al nostre país”.
Ensenyament en valencià
Finalment, al sector educatiu, la catalogació dels llocs de treball docent i no docent seguint el criteri i els plantejaments de la implantació d’aquesta competència lingüística “estarà associada ineludiblement a la implantació de programes d’ensenyament en valencià, atenent l’objectiu de generalitzar aquests programes a tot el sistema educatiu valencià i, sobretot, al sector de centres educatiu concertat”, conclou Escola Valenciana.
