Sergi Tarín / València.
Com es combat la corrupció? Com s’explica l’ecosistema canviant del frau econòmic? Com es construïxen societats conscients i atentes davant del fet corrupte? Estes són algunes de les qüestions que s’abordaren este cap de setmana a València durant les jornades europees “Joves, Ciutadania, Transparència i lluita contra la corrupció”. La cita estigué cofinançada pel programa Erasmus+ de la Unió Europea (hi participaren una vintena de joves italians i croates) i organitzada per l’Observatori Ciutadà contra la Corrupció. Esta plataforma, amb dos anys de vida, aplega diferents entitats de relleu de la societat valenciana com ara Ca Revolta, Acció Cultural del País Valencià, Societat Coral El Micalet, Perifèries, Escola Valenciana, AICOM i Atelier. Esta darrera és una de les ONGD que denunciaren Rafael Blasco després que la Conselleria de Cooperació la marginara de les subvencions en ajudes al Tercer Món de 2011. La Justícia els hi donà la raó l’any passat i la Generalitat Valenciana fou condemnada a pagar-los vora 200.000€, l’import pressupostat per realitzar un projecte amb perfil de gènere a Colòmbia.
Val a dir que esta ha sigut la segona trobada sobre corrupció organitzada per l’Observatori en prop de set mesos. La primera va celebrar-se novembre passat i ajuntà diverses iniciatives estatals i internacionals a favor de la transparència: OCAN Observatoriu Ciudadano Anticorrupción d’Asturies, Observatori Municipal de Castelldefels, Acces-Info Europe, TIAC Transparência e Integridade, Associaçao Cívica (Portugal) i RISCC Centro de Riserche e Studi su sicurezza e criminalità (Itàlia). Lorenzo Segato, de RISCC, ha repetit a la nova cita per explicar el projecte TACOD (Transparència, Anticorrupció, Open Data), emparat per la Comissió Europea i destinat a comparar, entre d’altres aspectes, l’eficàcia de les normatives anticorrupció a Itàlia, Espanya, Suïssa i Regne Unit.
“La lluita contra la corrupció ha de suposar un compromís europeu i internacional”, defensà Segato tot prevenint al voltant dels mètodes canviants “i cada vegada més sofisticats” per ocultar pràctiques corruptes. Bona prova són els papers de Panamà, on l’enginyeria legal i la manca de lleis anticorrupció globals “ens impediran arribar a les arrels del gran frau”. RISCC, amb 10 membres i fundada el 2004, s’ha convertit en un referent en les investigacions per evitar les falsificacions de la identitat a internet a l’hora de buidar targetes de pagament i per fomentar la participació ciutadana en la dinàmica de la seguretat urbana a Europa.
Ciclistes contra l’alcalde
Una altra de les experiències d’anticorrupció l’aportà Duje Prkut, de GONG (Ciutadans Organitzats per al Seguiment de les Eleccions), organització de Croàcia fundada el 13 d’abril de 1997, data d’unes eleccions locals que acabaren sent supervisades de ben a prop i en contra dels criteris de la Comissió Electoral d’aquell país. Un dels objectius de GONG ha estat la pedagogia en contra de la corrupció, per la qual cosa s’han realitzat programes d’educació sobre la Llei Electoral croata amb un impacte sobre desenes de milers d’estudiants. “És cabdal domesticar la informació pública, que el ciutadà visualitze com li afecta directament la corrupció que hi ha al darrere d’un suborn o d’una prevaricació” assenyalà Prkut. “És a dir, baixar a terra les conseqüències de la corrupció”, subratllà.
Més concretament, Prkut presentà el projecte LOTUS, “la primera investigació sistemàtica de transparència a les 576 unitats regionals d’autogovern a Croàcia amb la finalitat d’analitzar i resoldre els problemes de transparència”. Per fer visible esta iniciativa s’organitzà un lliurament de premis als alcaldes dels municipis més transparents que generà un fort impacte mediàtic. Però una de les principals fites anticorrupció fou la denúncia de l’alcalde de Zagreb, Milan Bandic, detingut l’octubre de 2014 per diversos escàndols de corrupció, entre ells un relacionat amb l’urbanisme i que destapà un col·lectiu ciclista de la ciutat que comptà amb el suport de GONG.
D’altra banda, des de l’Observatori es valorà molt positivament el contacte amb entitats europees “per teixir xarxa i aprendre d’experiències d’èxit”. Segons Segato, la corrupció “és la mateixa en tots els llocs i funciona d’una forma semblant”. Per este motiu, s’apuntà la idea de crear una gran plataforma europea que cohesione diferents iniciatives. A més, les jornades comptaren amb la participació de membres d’entitats locals com Acció Cívica i la Fundació per la Justícia, a més d’alt càrrecs i parlamentaris valencians que presentaren diverses iniciatives del Govern valencià com la Conselleria de Transparència o la futura Agència Valenciana de Lluita contra el Frau i la Corrupció a més de la proposició de llei d’incompatibilitats.
