Sergi Tarín / València
Ricardo Sixto (València, 1967) ha estat regidor de Burjassot, diputat provincial i també al Congrés dels Diputats. En aquestes eleccions representa la quota segura d’Esquerra Unida dins d’’A la Valenciana’, amb una expectativa de sis escons per València. Sixto era secretari d’organització d’Esquerra Unida quan, el setembre de 2007, hi hagué l’expulsió de Mireia Mollà i Mònica Oltra després que aquestes s’aliaren amb el Bloc i destituïren Glòria Marcos com a síndica a les Corts. “Tot està oblidat”, diu Sixto, ara que la disciplina de partit i “l’interès general” el situen sota les ordres, precisament, d’Oltra. De fet, el polític esquerrà afronta amb calma la campanya. És eixa calma de qui sap que, per molt malament que vagen les coses, no pagarà els plats trencats. I que tampoc no haurà d’escurar-los.
– Els diputats d’Esquerra Unida solen patir fins a l’últim minut de la nit electoral per si són escollits. Com es viu saber des del primer dia de campanya que es té l’escó assegurat?
En aquesta vida, segura no hi ha més que una cosa. També, el 2011, totes les enquestes ens deien que estaríem. Enfront d’altres moments i altres campanyes en les quals una de les preocupacions ha sigut si entràvem o no, encara que saps que està molt complicat assolir objectius i batre el Partit Popular, aquesta vegada és diferent perquè hi ha la il·lusió que es pot arribar al Govern.
– Què ha passat en sis mesos perquè, ara sí, funcione un pacte entre Esquerra Unida i Podem?
Els que eren més reticents a l’acord s’han adonat de la potencialitat i la necessitat i que es tornarien a repetir els resultats del 20 de desembre i la impossibilitat de fer Govern. També tenim claríssim que l’aliat natural per fer un acord postelectoral és el Partit Socialista.
– No és habitual, almenys, fins ara, escoltar un dirigent d’Esquerra Unida parlar obertament sobre el fet que l’horitzó és un acord amb el Partit Socialista. Com s’ha digerit el pacte a dins d’Esquerra Unida?
Tots els acords tenen diferents lectures. En la nostra organització, per exemple, amb Gaspar Llamazares, han hagut reticències. Però no es tracta d’un joc per defensar la puresa de les idees. Ningú ens lleva la manera de pensar ni les propostes, però si vols fer una cosa gran has d’ajuntar-te amb altres, amb molta gent. No estem abandonant res. Cadascú té les seues aspiracions com a grup.
Ricardo Sixto. Foto: La Veu del País Valencià.
– Qui ha rebaixat més, Podem la supèrbia o Esquerra Unida la puresa?
Tots hem hagut de rebaixar coses. És un acord que no pot satisfer plenament ningú, però que està fet perquè hi haja una eixida per a la gent. Allò que ens ha motivat, finalment, és la possibilitat de fer una proposta guanyadora. La resta, dins de l’acord, són qüestions secundàries.
– Aquesta coalició podria suposar una eutanàsia amable per a Esquerra Unida?
Esquerra Unida no té perquè deixar d’existir igual que tampoc no ha deixat d’existir el Partit Comunista per estar dins d’Esquerra Unida. Tenim una trajectòria llarga i la tindrem. Ara, com anirem a futurs processos electorals? Es veurà segons el procés i les relacions que hi hagen. Esquerra Unida ha demostrat des de sempre la voluntat de treballar conjuntament. Han sigut molt poquetes les conteses electorals en què hem anat absolutament a soles. Sempre hem fet acords. Amb el Bloc en el 1987 i en el 2007 o l’Entesa en el seu moment. Sempre hem treballat per sumar i no ha suposat desaparèixer, sinó tot el contrari.
– Però eren acords on Esquerra Unida era la locomotora de la coalició.
Aquesta vegada el paper no és de locomotora i això sí que ho hem notat. En altres acords érem la força política que havia de dur tot endavant, qui organitzava la campanya, i els altres anaven com quan vas de convidat a una casa on un altre t’organitza del sopar. Aquesta vegada és al revés. Altra força política està organitzant el sopar i nosaltres anem de convidats, la qual cosa és més còmoda perquè no hem d’estar buscant-ho tot i, després, escurar quan acaba el sopar.
– En el 2007, com a secretari d’organització d’Esquerra Unida, firmà l’expulsió de Mònica Oltra. Com viu haver de compartit míting i escenari amb ella?
No la vaig firmar jo, sinó que fou una qüestió que es va acordar al màxim òrgan d’Esquerra Unida. Això queda per a la història. Quan analitzes les coses amb temps i perspectiva veus que allò que importa de veritat no són els egos ni les històries personals ni les relacions dins d’una organització política. El repte que tenim és tan important que la resta és molt secundari. Han canviat molt les coses, estem parlant del Govern de la Generalitat i d’Espanya, de coses molt grosses com per estar recordant qüestions menors.
– Llavors ja no pensa que Mireia Mollà i Mònica Oltra siguen unes “traïdores i trànsfugues”, tal com va dir el 2007?
Això ja és històric. Ho deixe per a l’anàlisi històric que es fa sense l’apassionament de l’actualitat i amb la tranquil·litat de l’anàlisi científic.
– La política, diuen, és l’art del possible. També és l’art de l’oblit, del necessari oblit?
Sempre. Oblit? U ha de tindre en compte moltes vegades les coses que diu perquè mai no sap amb qui ha d’acabar parlant i amb quin interès superior ha d’acabar cedint en determinades qüestions que moltes vegades són més de punt d’honor que no polítiques.
Ricardo Sixto. Foto: La Veu del País Valencià.
– Parlant precisament d’anàlisi científic, per què Mónica Oltra ha arribat tan alt i Esquerra Unida tan baix?
Mònica Oltra és una persona molt mediàtica que ha tingut la capacitat d’atraure l’atenció no sols de mitjans, sinó de ciutadans a través de les xarxes socials i amb les seues intervencions a les Corts Valencianes. I això li ha donat una projecció importantíssima. També l’ajudà que el Partit Popular fora prou intolerant. L’expulsió per la samarreta o determinades criminalitzacions de l’actitud de Mónica Oltra per part del PP també la feren més coneguda. I l’explicació de perquè nosaltres arribàrem a una situació tan complicada és, sobretot, d’una banda, per errades internes, però no d’Esquerra Unida, perquè la nostra situació no s’explica pel que hem fet a Esquerra Unida, sinó dins d’Izquierda Unida, un projecte federal que ha tingut problemes en determinats moments i territoris i que alguns mitjans s’han dedicat a destruir sistemàticament quan en aquesta organització tota la gent és honrada, treballadora, sense cap problema de corrupció, que s’ha deixat la pell… Tinguérem una vegada un senyor al qual se’l va nomenar per a un càrrec en una caixa d’estalvis i això ens va pesar durant molts mesos en moltes cadenes de televisió que es dedicaren a equiparar-nos amb el PP i el PSOE. Nosaltres el tiràrem quan ens assabentàrem del que estava passant.
– En qualsevol cas, se sent còmode treballant colze amb colze amb Mónica Oltra?
Sóc d’Esquerra Unida, sempre he estat d’Esquerra Unida, mai no he tingut un altre carnet ni he estat en una altra organització. Estic molt a gust a Esquerra Unida i sóc d’aquesta organització. M’hi identifique.
– No era eixa la pregunta, sinó si se sentia còmode amb Mónica Oltra compartint coalició.
Ah!, Sí, sí, sense problemes. Bé, bé. I supose que ella també.
