Diari La Veu del País Valencià
Joan Baldoví: ‘Eixim a guanyar la partida al PP al País Valencià’
Xavier Pérez / València

-JFK, Estellés, Raimon…, tal vegada el discurs que feres a l’inici de la campanya al Cabanyal va ser un dels millors que has fet…

Sí, va ser un dels millors discursos en emotivitat, però he fet millors discursos en continguts.

-Bé, aquesta vegada el pacte a la Valenciana ha sigut més fàcil que per al 20D?

Tots hem vist la necessitat d’ajuntar-nos per tindre una presència, no només per nosaltres. Vaig estar a Mallorca amb els companys del PSM i ells també ara han vist la necessitat d’unir forces. Cal tindre en compte que aquestes eleccions espanyoles estan molt polaritzades i són molt televisives i si no estem units el nostre missatge s’haguera diluït. I com no, així podem ser més útils als interessos dels valencians a Madrid, és a dir, tindre presència i poder de decisió.

-Què suposa la incorporació d’Esquerra Unida?

Suposa que els seus 111.000 vots no aniran al fem. En la Ribera tenim una dita: “S’han d’arreplegar fins a les de terra” i en aquesta campanya els vots d’EUPV ens poden permetre disputar l’hegemonia al PP, si més no en la circumscripció de València, cosa que suposaria traure tres senadors per València i algun diputat més.

-Per què no està Esquerra Republicana en la nova coalició?

Finalment no ha pogut ser. Però et dic una cosa, al final si haguera estat Esquerra Republicana probablement no parlaríem dels temes que interessen als valencians i probablement haguérem estat parlant del referèndum de Catalunya, que és un tema que als valencians no ens afecta gens, més enllà de la posició claríssima absolutament per part meua que les coses s’estan negociant, i quan no és possible un projecte, les coses es fan votant. Al contrari, jo el que intente sempre és que els interessos valencians sempre estiguen per damunt de tot i el pacte amb ERPV hauria desdibuixat la nostra campanya.

-Hi haurà sorpasso al PP al País Valencià?

Com diuen als trinquets valencians, “n’hi ha partida” i eixim a jugar-la en igualtat de condicions. El PP ja no té el ‘dopping’ del finançament irregular, ja no té una part de la societat que estava impassible: hi ha partida i potser que a València siguem la sorpresa de la nit electoral. Eixim a guanyar la partida al PP al País Valencià.

-Tirem arrere un poc. Qui té la culpa que no hi haguera un president d’esquerres al govern espanyol després del 20D?

Sense cap dubte el PSOE, i no dic Pedro Sánchez, dic el PSOE. Crec que a Pedro Sánchez i a l’actual executiva els ficaren unes línies tan grans que al final no se’n van poder eixir; alguns no tenien interès d’arribar a un acord semblant al que tenim al País Valencià. Valore Pedro Sánchez per assumir la responsabilitat de formar govern, però li retrac que no se n’haguera eixit ni un mil·límetre d’eixe pacte amb Ciutadans.

-Compromís va fer un últim esforç a poques hores del termini per a evitar noves eleccions, qui el va vetar?

Durant una hora semblava que era possible, però Antonio Hernando va dir que el PSOE posaria tots els ministres, que li havien d’aprovar dos anys el pressupost i només a partir de dos anys Pedro Sánchez es sotmetria a una moció de confiança. En eixe moment el PSOE dinamitava l’acord i donà via lliure a noves eleccions, que per altra banda no li aniran gens bé.

-La marxa dels 4 diputats de Compromís al Grup Mixt li ha donat molta visibilitat mediàticament. Si ho hi ha grup parlamentari propi, els diputats de Compromís aniran a Podemos o al Mixt?

El nostre protocol ho estableix de manera diàfana: en cas que la Mesa del Congrés actuara de forma arbitrària denegant el grup valencià, els diputats de Podemos es podran adscriure al grup de Podemos, per tant, els diputats de Compromís no anirem al grup de Pablo Iglesias, anirem al Grup Mixt, això sí, hi haurà unitat d’acció a l’hora de configurar un govern i a l’hora de de treballar conjuntament, com per exemple la firma de la llei 25 d’emergència social que nosaltres votarem i els diputats de Podemos votaran a favor del finançament valencià.

-Parlem de programa. Finançament, com s’arregla l’infrafinançament del País Valencià?

El tema del finançament s’arregla ficant-ho negre sobre blanc en un acord de govern. Els diputats valencians d’aquest acord no signarem cap acord on no estiga ben clar el nou sistema de finançament en terminis, una solució al deute històric producte de l’infrafinançament i un compromís en els pressupostos general en què les inversions s’acosten al nostre pes demogràfic.

–Model econòmic per al País Valencià?

Una economia que potencie els sectors tradicionals valencians, que aposte per una economia social i amb aportacions de l’economia verda, que té un potencial enorme per al nostre País, a banda de modernització del sector turístic. El model de rajola no podrà tornar. Per altra banda, necessitem més inversions estatals en I+D+I i sobretot una ajuda als nostres instituts tecnològics. I com no, potenciar el sector de les energies renovables.

-Al programa de Podemos apareix un eix ferroviari per Canfranc. No és més prioritari el Corredor Mediterrani? Per a l’economia valenciana és vital, no?

A la Valenciana no firmarà cap acord de govern que no fique negre sobre blanc la prioritat del Corredor Mediterrani com a eix fonamental per a l’economia del País Valencià. Tindre el Corredor Mediterrani ens fa competitius i això significa llocs de treball, significa poder traure els nostres productes a Europa i poder competir en millors condicions que les que tenim ara per ara. El que tenim ara és una vergonya, la política del Ministeri de Foment envers el Corredor és indignant, colonial, i per tant, o canviem aquesta situació o mai en la vida “ens en sortirem” com diuen els catalans.

-No sembla raquític que al debat a 4 sols es parlara 26 segons de violència masclista i zero de cultura?

Trobe que sí, és molt cridaner, encara que al debat que celebrarem els candidats valencians multiplicarem per 15 el temps dedicat a la violència de gènere. Cal un pacte d’Estat en el camp de l’educació, però amb recursos, sobretot per als ajuntaments i els seus serveis socials.

-Canviem de tema. Quantes nits ha estat sense poder tancar els ulls tractant que Rafa Carbonell i Àgueda Micó arribaren a un acord per fer una llista unitària per al Congrés del Bloc?

Jo dorm com un xiquet sempre. És una virtut heretada del meu iaio que s’adormia en una canya i això és el que em fa poder acarar els problemes amb més tranquil·litat. Però evidentment vaig estar molt preocupat, vaig fer moltes reunions, telefonades i vaig mantenir, des de la meua posició de diputat, una estricta neutralitat que al capdavall ha ajudat a l’acord. Amb independència del que jo pense, sempre he cregut que hi havia persones valuoses en les dos candidatures, i que finalment hi haguera una candidatura d’integració ha sigut el millor que li ha pogut passar al Bloc en els darrers anys.

-Va veure la possibilitat de la ruptura del partit?

No, tot i que en algun moment algú ho va verbalitzar, hagués sigut un autèntic suïcidi per als que se n’hagueren anat. Necessitàvem eixir com hem eixit: reforçats, units, passant pàgina i mirant cap al futur. Tenim uns anys decisius per a consolidar el projecte de Compromís i aquest repte es pot aconseguir tenint un Bloc unit i fort.

-Hi ha enquestes que diuen que Compromís obtindria un gran resultat per a les pròximes autonòmiques. Veus Mónica Oltra de presidenta de la Generalitat?

Sí, sense cap dubte.

-Digues quatre adjectius per a quatre persones:

-Mariano Rajoy?

Te’n dic dos: indolent, però cruel.

-Pedro Sánchez?

Ben intencionat.

-Pablo Iglesias?

Lideratge

-Albert Rivera?

Marca blanca jove

Comparteix

Icona de pantalla completa