La Plataforma per la Llengua va enviar, abans de l’inici de la campanya electoral, una carta en català i en castellà a les quatre candidatures d’àmbit estatal per saber quin era el seu posicionament davant la possibilitat de reconèixer el català com a llengua oficial de l’Estat en una hipotètica reforma de la Constitució.
En la carta, el president de l’entitat, Òscar Escuder, recordava als partits que Espanya “és una excepció internacional en el context dels països de tradició democràtica i, per descomptat, dins d’Europa”, ja que és l’únic estat “que no ha reconegut una llengua amb tants parlants com té el català com a plenament oficial a l’Estat”. L’escrit posava en context que països com Suïssa, Bèlgica, el Canadà o Finlàndia no tenen una llengua privilegiada respecte de les altres, “com passa a Espanya amb el castellà”, i es denunciava el caràcter excepcional de l’Estat espanyol, “que no és una democràcia lingüística de debò”.
Imatge de la carta enviada a les quatre candidatures d’àmbit estatal per la PxL.
A continuació, s’exposen breument les respostes que han donat els diferents partits polítics a la missiva:
Partit Popular
El Partit Popular ha afirmat, en la resposta a la carta de la Plataforma per la Llengua, que la situació jurídica actual ja “reconeix i empara la riquesa que representen les singularitats territorials i culturals dins d’una gran nació” i que “mai les llengües i trets propis de la diversitat espanyola han estat tan protegits per l’ordenament jurídic i constitucional”. Tant en la resposta com en el seu programa, el partit fa contínuament referència al castellà com a nuestra lengua, en singular.
Partit Socialista Obrer Espanyol
El PSOE, que no ha respost la carta, proposa una reforma constitucional per millorar el règim de cooficialitat de les llengües espanyoles i garantir la llibertat d’ús “en els territoris de les respectives comunitats”. També proposa l’impuls d’una llei de llengües com la que va proposar al Senat l’any 2013. Les propostes són poc concretes i no superen l’àmbit del reconeixement regional restringit per al català.
Unidos Podemos
La candidatura Unidos Podemos té diversos programes electorals de referència (Podemos, Esquerra Unida, En Comú Podem, A la Valenciana…) i no ha establert un programa comú sobre llengua. La proposta de la formació més gran, Podemos, és la mateixa que la del 20 de desembre i no qüestiona el model lingüístic constitucional amb el castellà com a única llengua oficial de l’Estat. El candidat d’En Comú Podem per Lleida, Jaume Moya, ha informat la Plataforma per la Llengua que la formació, a Catalunya, sí que inclou el règim de cooficialitat i que, en l’àmbit estatal, la candidatura Unidos Podemos defensarà “l’ús i la preservació de totes les llengües pròpies de l’Estat amb una llei de llengües”, cosa que no inclou una reforma constitucional que iguale el català amb el castellà.
Ciudadanos
Ciudadanos, que tampoc no ha respost la missiva, no inclou en el seu programa cap canvi en matèria de llengües més enllà d’una reforma de les agències exteriors de l’Estat. En l’apartat d’educació, el programa es basa en el règim d’oficialitat actual i proposa models d’educació bilingüe, trilingüe o quadrilingüe, però sense qüestionar la situació actual de desigualtat entre llengües que privilegia el castellà i arracona el català.
“Més difícil” aconseguir-ho el 26J que el 20D
L’ONG del català va elaborar, per a les eleccions del passat 20 de desembre, un quadre comparatiu amb les propostes que feien les cinc candidatures d’àmbit estatal relacionades amb la llengua i va constatar que només Esquerra Unida proposava un model lingüístic democràtic per a Espanya. Amb el pas de cinc candidatures d’àmbit estatal a quatre, assolir un model com el de Bèlgica, Suïssa, Finlàndia o el Canadà, assegura, “és ara encara més difícil del que ho fou el desembre, ja que ara cap de les quatre candidatures d’àmbit estatal aposta per un model equiparable a la resta de democràcies consolidades en països plurilingües”.
En una campanya on es discuteix la viabilitat d’un referèndum d’autodeterminació per a Catalunya acordat amb l’Estat, la Plataforma per la Llengua vol remarcar que ara “és encara més complicat assolir una alternativa de model lingüístic democràtic dins d’Espanya”. Si bé el referèndum només és defensat per una de les quatre forces d’àmbit estatal (cosa que fa que perille en posteriors pactes), l’oficialitat del català com a llengua de l’Estat i de la Unió Europea no apareix en el programa de cap de les quatre forces, “i això fa impossible que el 26 de juny aconseguim unes Corts Espanyoles que impulsen l’oficialitat de la nostra llengua a l’Estat i a la Unió Europea, és a dir, que reconeguen el català com reconeixen la resta de llengües europees de dimensions similars”.
Més informació en aquest enllaç.
