– Què té la política estatal que no tinga la local?
Em proposaren anar la cinquena en la llista i em va semblar un honor. A aquestes coses, no es diu que no. La política estatal té unes altres possibilitats de transformació.
– Com va sentar la notícia entre els companys de corporació?
Molt pagats també. Hem aconseguit governar a Rafelbunyol després de 36 anys. Ho veuen com un reconeixement a l’agrupació local.
– Què pot aportar a la política estatal algú que ve de la local?
Tindre un coneixement més gran de les persones i dels seus problemes. La política local és més bonica perquè tens una percepció més propera de les transformacions que pots arribar a fer, però també és més dolenta o dolorosa quan et sents impotent i veus que no pots fer determinades coses.
– Quines tasques li agradaria desenvolupar al Congrés?
M’agradaria estar en la Comissió de Cultura. En la de Cooperació tampoc no m’importaria.
– I impulsar algun aspecte en concret?
N’hi ha molts. Voldria participar en la proposta de llei orgànica de reconeixement de la pluralitat lingüística i cultural. Ja és hora. M’agrada la proposta socialista perquè planteja una reestructuració legislativa i d’organització de relació entre comunitats autònomes i ajuntaments i l’Estat. A banda de la pluralitat lingüística, també hi ha la proposta de creació del pacte d’Estat per la Cultura i un programa d’ajuda a, allò que diem, les unitats bàsiques d’accés, és a dir, les portes d’entrada a la Cultura als municipis xicotets, com ara una llibreria, una sala d’exposicions o una biblioteca. Són unitats xicotetes, no grans esdeveniments. També pensem en la creació d’un Consell Estatal de Cultura, com ja existeix a Educació, on estiguen les tres administracions i el sector. La Cultura és un dret i cal desenvolupar-la, ja que pot aportat molt al PIB.
– A qui beneficia més la repetició de les eleccions?
A ningú. Qui ha dit que no a tot sabrà si el beneficia.
– Es refereix a Podem?
Ha dit que no a tot. Com era allò? Cui prodest [qui se’n beneficia]. Però crec que perjudica tots. No beneficia el que pensa la gent dels partits. Pedro [Sánchez] ha intentat arribar a acords i fer propostes de governabilitat i qui ha dit que no sabrà perquè.
– Si Iglesias obté més vots que Sánchez, aquest últim hauria d’afavorir la investidura del primer?
No ho sé.
– Podem o Ciutadans? Amb qui es trobaria més còmoda pactant?
Amb els dos o amb cap dels dos. No és una qüestió de qui, sinó de què. Seiem i veiem quin és el projecte. Però no sóc jo qui seurà a negociar. Sóc una militant de base. Faré el que diga el PSOE.
– Què aporta la llista del PSPV-PSOE per la circumscripció de València?
Joventut, experiència i igualtat. La llista està renovada. Tota la candidatura és renovació, amb molta gent jove. És veritat que estan José Luis [Ábalos] i Ciprià [Ciscar], que aporten l’experiència. Hem de saber conjugar-ho tot.
– Caldria apostar més per la joventut i la renovació en llocs d’eixida?
Crec que està equilibrat. I l’experiència també és un grau. No val fer creu i ratlla amb tot.
– Malgrat la nova i vella corrupció, el Partit Popular continua sent la força més votada. Per què?
És una gran pregunta que haurien de contestar els sociòlegs. Ni ho sé jo ni crec que ho sàpiga ningú. Supose que, als anys de bonança econòmica, el PP va construir un relat que agradava la gent.
