RedactaVeu / Alzira.
Un acte més de campanya. No per la reiteració de mítings, encontres amb la premsa i concentracions públiques deixem de menystenir allò que aquesta vesprada s’ha debatut a la seu de la Mancomunitat de la Ribera Alta.
És més, reunions informatives amb ponents de la vàlua de Ricardo Sixto, Gaspar Llamazares, la diputada i alcaldessa de Carlet, Maria Josep Ortega o el mateix alcalde d’Alzira Diego Gómez, són més que necessaris per aprofundir i treure net sobre qüestions tan cabdals com la sanitat i la salut pública i totes les derives imprescindibles que hauríem de tenir en compte els ciutadans alhora de conformar un millor criteri per decidir.
No entrem en valoracions més essencials, tant de bo poguérem transmetre allò que s’ha parlat i allò que en definitiva afecta els usuaris, el públic i l’elector. Al remat, d’això es tracta: compartir la idea general del que està en joc, poca broma.
Una roda prèvia de valoracions i preguntes per part dels representants de les forces socials (sindicats i plataforma per la defensa de la sanitat pública), en la línia d’exigir la reversió del model de gestió de l’hospital i àrea de salut de la Ribera, han servit per donar pas a les intervencions del representants polítics i candidats.
Així doncs, la primera en intervindre ha sigut Maria Josep Ortega la qual ha estat contundent en les seues primeres aportacions a mode de declaració de principis: “La reversió en 2018 serà un fet”. En la línia de contestar la tardança en la reversió que sol•liciten els agents socials, l’alcalde d’Alzira ha manifestat que “és molt fàcil privatitzar i molt complicat revertir”. L’experiència de municipalització de cert serveis públics a l’ajuntament d’Alzira topeta amb la intransigència del delegat del Govern espanyol i el conflicte laboral que es pot derivar però que en tot cas, “s’haurà de subsanar”.
Per la seua part, l’exdiputat Gaspar Llamazares, amb una reflexió més ampla i acotada a l’espai institucional que en domina, el parlament espanyol, ha basat la seua intervenció a partir de l’experiència de reversió d’un hospital d’Astúries: “Ha sigut un procés complicat que finalment ha culminat amb èxit”. En eixa línia insisteix que el problema no serà la reversió en si, “el problema pot vindre pel nou status que adquireixen el treballadors que vénen de la privada a l’incorporar-se a la xarxa publica, ja que adquireixen els mateixos drets sense haver guanyat cap oposició. En tot cas…”, ha afegit,”…els processos de reversió a públic s’han de treballar i assegurar des de la reforma normativa i la implementació de noves lleis que propicien una millor i més ràpida reversió”.
Tot i que la trobada va servir per a posar de manifest moltes coincidències i per fer necessari aprofundir en un debat més intens i més profitós, més enllà dels actes electorals (en eixe sentit es manifestà Maria Josep Ortega proposant la creació d’un Consell Comarcal per la Sanitat Pública), el més destacable va ser la coincidència en aprofundir en el treball sobre el marc legal corresponent, és a dir, crear o reformar les lleis que facen possible, per una part la reversió a públic d’allò que s’ha privatitzat i, per una altra part, la garantia de blindatge dels serveis públics i la seua gestió. “Això és clar, sols serà possible si a Madrid tenim un govern d’esquerres que puga canviar les lleis”.
